La Conca «on ice»

Són les dotze del mig­dia i un cotxe fúnebre ha arri­bat com ha pogut fins a la plaça Major de Soli­ve­lla, con­ver­tida –i no és cap tòpic– en una pista de gel. La gent surt de donar el con­dol tot vigi­lant de no fer cap pas en fals, per refu­giar-se sota els por­xos de l'ajun­ta­ment i poder seguir comen­tant el tema del cap de set­mana, la gran nevada. Una nevada que al poble es va nete­jar amb més o menys rapi­desa, gràcies en bona part a la col·labo­ració veïnal, però que ara amenaça en forma de glaç. A aquesta hora, per exem­ple, l'escola està tan­cada, i als car­rers adja­cents els veïns, amb el càvec a la mà, inten­ten ras­car el glaç de davant de casa. Hem pas­sat per un Blan­ca­fort de postal tot venint de l'Espluga, on des de pri­mera hora trac­tors par­ti­cu­lars i la bri­gada en ple tre­ba­llen per dur cap a la llera del riu la neu que s'ha anat amun­te­gant durant el cap de set­mana, quan la pri­o­ri­tat ha estat dei­xar tran­si­ta­bles els car­rers, l'accés a les esco­les o al con­sul­tori muni­ci­pal. Unes tan­ques evi­ten que es pugui pas­sar per sota de grans can­de­les amenaçado­res a l'Antic Hos­pi­tal. Avui no hi ha cap dels «turis­tes de neu» que han omplert la con­trada –de vega­des fent més nosa que ser­vei, tot i que els res­tau­ra­dors no deuen pen­sar el mateix– els dies ante­ri­ors. Tam­poc se sen­ten els xis­cles de la cana­lla jugant arreu...

Conca de Bar­berà amunt, per la C-241, notem que és de bojos cir­cu­lar per algu­nes car­re­te­res locals que hi fan cap, com la de Roca­fort a Bell­tall o la de Valles­pi­nosa. «Cap a Conesa s'hi pot anar, però a Segura més val no pro­var-ho», ens avisa un soli­tari via­nant davant del celler de Roca­fort, ador­nat amb un llam­pant ninot de neu. El pai­satge encara és més blanc en entrar a la Baixa Segarra: un cotxe acci­den­tat fa dies que roman en un camp, amb més d'un pam de neu, així en dóna tes­ti­moni. I ens ho con­fir­men els que hi ha esta­ci­o­nats a les Piles. Tot i que les fonts ofi­ci­als hi reco­ma­nen cade­nes, la veri­tat és que no fan falta per arri­bar fins a Santa Coloma, tot i que en un tram només es pot cir­cu­lar per un car­ril, ja que l'altre l'ha envaït vora d'un metre de neu dels camps, amb l'ajut del vent. A la Vila Com­tal, el pai­satge no és gaire dife­rent: car­rers pis­tes de gel, gent amb la pala... «Ha vin­gut la tele al matí i els he dit que no pot ser que esti­guem així, a l'alcalde no li agra­darà, però això sem­bla l'Àfrica!», exclama, amb conei­xe­ment de causa, un magribí que té una botiga de que­viu­res. A plaça hi ha tres para­des mal comp­ta­des de ver­du­res, i el tema de con­versa és el mateix. No tenen raó, però, quan diuen que «això només passa en aquest poble!» N'hi ha molts més on l'estampa ahir va ser idèntica, si bé alguns adme­tien que no s'ha d'espe­rar amb els braços cre­uats que l'Ajun­ta­ment de torn ho arre­gli tot. El fred és viu –estem gai­rebé a zero graus– però les con­ver­ses són ani­ma­des. Un home ens acom­pa­nya pel call jueu: «Guaita qui­nes can­de­les allà dalt!», ens fa veure, men­tre s'esmuny cap a dinar. És dilluns, i cal tre­ba­llar. Costa, però l'inte­rior intenta tor­nar a la nor­ma­li­tat. Avui, una mica més.