“Hem vist el medi per al nostre ús”

Fa uns vuit anys que participo en el GDT i des de feia temps pensava que era necessari que, en l’àmbit extern i des del punt de vista de la imatge pública, una dona ocupés aquest espai. Les dones encara tenim molta inseguretat.

A mi em preocupen les persones. Al GDT, a part de fer accions a fora, també ens hem de cuidar molt entre nosaltres. En qualsevol lluita, i en el nostre cas l’ecologista, quan fa molts anys que hi ets i veus que les coses no canvien, et cremes. El nostre objectiu, que és canviar el sistema actual, és tan utòpic que hem de sentir-nos molt forts perquè, anant bé, això no ho veurem en vida.

Cal un canvi de consciència i de relació amb el medi. Fins ara l’hem vist com una cosa nostra i per al nostre ús i gaudi, i no és així. Com a humanitat, hem d’entendre que en som part. Com a GDT, volem crear un marc on un altre model ramader no industrial sigui possible.

Les fonts venen d’aqüífers. En algunes comarques existeixen microorganismes que degraden el nitrat. Si deixéssim de tirar purins, aquests aqüífers es podrien recuperar. Altres, no. És un tema de voluntat administrativa que depèn de la pressió de les persones.

En ser una de les entitats ecologistes més antigues de l’Estat –ara tenim uns 500 socis, dels quals una trentena són gent més activa, tot i que també ens faltaria jovent–, el GDT té el deure i l’obligació d’estar en el procés constituent. Tenim molt a dir en la constitució del nou país i ho veiem com una oportunitat.