Avaluen el potencial geotèrmic de l’Empordà
Després dels treballs de camp, l’ICGC prepara els primers mapes sobre l’energia d’aquest subsol
També s’estudia en l’àmbit urbà de Girona, Salt i Vilablareix
Avaluar el potencial geotèrmic en un nivell més superficial a la zona de Girona, Salt i Vilablareix i el potencial geotèrmic en un nivell més profund a la conca de l’Empordà. Aquest és l’objectiu de dos projectes que du a terme l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) a la demarcació de Girona. Són dos projectes impulsats pel mateix consorci europeu i s’emmarquen en el context de canvi climàtic i transició energètica cap a les energies renovables. Formen part del programa GeoEnergia de l’ICGC per avaluar el potencial dels recursos geotèrmics superficials i profunds a Catalunya.
El projecte que es du a terme a Girona i als voltants, en municipis com ara Salt i Vilablareix –zones urbanes–, va néixer el 2018 a través del projecte europeu GeoEra MUSE. Es tracta d’analitzar el potencial geotèrmic en superfície, que vol dir entre 20 i 150 metres de profunditat, per saber si es podria utilitzar, per exemple, per a la climatització d’edificis. En l’altre projecte, en el cas de la conca de l’Empordà, s’analitzen els recursos més profunds –és a dir, d’entre 500 metres i 5 quilòmetres de profunditat–, on es troben els recursos amb altes temperatures –que poden anar dels 40 graus fins als 200 graus–. La seva aplicació, per exemple, pot ser en processos industrials, però també en la generació d’energia elèctrica.
“Es va escollir aquesta part de l’Empordà perquè és una zona amb antecedents”, assenyala Ignasi Herms, cap d’àrea de recursos geològics de l’ICGC, que recorda com en aquest àmbit en forma “d’ou allargat” i que va des de Banyoles fins a Palafrugell –passant per Cornellà del Terri i Celrà, entre d’altres– i, després, remunta per la costa fins a Begur i el Montgrí i torna cap a Banyoles i Serinyà, es van fer prospeccions petrolieres a la dècada dels setanta que van permetre descobrir aigües calentes i aqüífers. Si aquesta troballa encara es confirmés, es planteja que aquests recursos podrien ser aprofitats per la geotèrmia.
“El projecte europeu finalitza el 2021; ara estem en el punt del mig”, diu Herms, amb referència al fet que ara es troben en la fase de mapatge. Herms explica que l’any passat es van fer els treballs de camp per prendre les dades i que el següent pas és ara passar les dades en mapes i tot seguit ja es podran fer treballs de més envergadura. “Ara estem en fase de modulació i a finals del 2020 estarem en disposició de publicar els primers mapes”, hi afegeix. Aquests mapes expressaran les probabilitats de contingut d’energia d’una zona i s’aniran replicant arreu del territori català on hi hagi potencial. Han començat per la conca de l’Empordà, i després la previsió és traslladar-se cap a Reus-Valls, on també hi ha antecedents.
Nova app
A l’hora d’avaluar els recursos geològics profunds i en el marc del projecte europeu HotLine, l’ICGC ha desenvolupat –en col·laboració amb la UAB– una nova eina que facilita la generació d’aquesta mena de mapes. Es tracta de l’app 3DHIP-Calculator, una aplicació innovadora, segons expliquen des de l’institut, que permet avaluar els recursos geotèrmics profunds d’un territori, a partir de models geològics i tèrmics en 3D.
Així, l’eina permet calcular la quantitat d’energia emmagatzemada al subsol i la quantitat d’energia tèrmica potencialment recuperable en l’interval de profunditat que l’usuari determini. Els càlculs es fan amb el mètode volumètric heat-in-place (HIP). Segons expliquen des de l’ICGC, l’aplicació, a més, permet tenir en compte la incertesa de les variables d’entrada. Els resultats poden ser exportats per a la generació de mapes que visualitzen les zones amb més potencial geotèrmic.
Aquesta eina, diu l’ICGC, ha generat un gran interès a escala internacional que ha motivat que se’n fes una presentació oficial als seus homòlegs europeus el mes de maig passat. La direcció de l’ICGC està convençuda que el coneixement dels recursos geotèrmics disponibles en els nivells superficial i profund és essencial per poder impulsar la transició energètica i, més concretament, el seu aprofitament a les ciutats a partir de models energètics més sostenibles. L’ús d’aquesta app, sostenen, ha de servir per impulsar la utilització de l’energia geotèrmica profunda i facilitar la transició energètica arreu, i és per això que l’ICGC ha decidit cedir-ne l’ús a organismes i entitats d’arreu del món que treballen en aquesta línia d’investigació.
LES DATES
A la vall de Núria, al mercat d’Olot i a Sant Martí de Llémena
La instal·lació geotèrmica del complex de la vall de Núria a l’edifici Sant Josep, la instal·lació híbrida amb geotèrmia per a la producció de calor i fred del mercat municipal d’Olot i la instal·lació geotèrmica per a la producció de calor i fred i AS a l’edifici del consistori de Sant Martí de Llémena són alguns exemples a les comarques gironines d’edificis públics –també n’hi ha de residències particulars– que utilitzen la geotèrmia superficial –aquella emmagatzemada en els primers 200 metres de profunditat– com a font d’energia renovable per a autoconsum tèrmic per proporcionar climatització (calor i fred) i aigua calenta. L’ús d’aquests recursos ha anat augmentant en els darrers anys i, així, si l’any 2010 la potència total instal·lada a Catalunya era de 10,7 MWt (segons dades IDAE), actualment, segons la base de dades d’instal·lacions de geotèrmia superficial de l’ICGC, ja s’hauria triplicat, amb més de 34 MWt. Es tracta d’una solució rendible que, si bé requereix una inversió inicial, permet assolir períodes de retorn de la inversió d’entre 6 i 8 anys (en funció del disseny i de l’ús), gràcies a una combinació entre la reducció del consum d’entre un 70% i un 80%, un cost de manteniment molt baix i una alta durabilitat dels equips, segons expliquen des de l’ICGC.
Ciutats com ara París i Munic en fan un ús col·lectiu
L’energia geotèrmica és una font d’energia renovable que aprofita la temperatura del subsol i de les aigües subterrànies a diferents profunditats. És neta, molt eficient i autòctona, ja que s’obté i es consumeix localment, de manera que no hi ha transport, i alhora està disponible les 24 hores del dia els 365 dies de l’any. A més, el sistema és totalment invisible i insonor per al ciutadà.
Entre els exemples destacats per l’ICGC pel que fa a la geotèrmia profunda, s’explica que pot tenir una aplicació col·lectiva, és a dir, l’ús de xarxes de districte formades per captadors subterranis i un sistema de canonades pel subsol urbà. És el cas de ciutats europees com ara París, que disposa de més de 46 sistemes geotèrmics amb xarxes de districte, i Munic, que ha optat per aquesta energia en el seu camí cap a la descarbonització total.
La geotèrmia integrada en un model híbrid intel·ligent que combini altres fonts d’energia, com l’eòlica i la solar, pot assolir altíssims nivells d’eficiència, destaquen des de l’ICGC. Amb referència a l’app dissenyada, conclouen que es tracta d’una tecnologia al servei d’un model de ciutat sostenible, d’autèntiques smart cities.
