El ‘Glòria’ passa factura
Fa un any, la combinació de pluja, vent, neu i fort onatge va devastar gran part de Catalunya i va provocar danys per valor de més de 500 milions d’euros
El temporal va posar de manifest la fragilitat d’infraestructures i espais naturals
Sense precedents, excepcional o històric són algunes de les paraules que van servir per descriure el Glòria, el temporal que ara fa un any es va acarnissar amb bona part del territori català i va acabar provocant danys en infraestructures i espais naturals i la pèrdua de quatre vides humanes. La factura milionària dels danys provocats es fa difícil de comptabilitzar perquè hi ha ferides encara obertes que trigaran temps a guarir-se. Segons l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, les pèrdues econòmiques provocades per l’impacte del temporal ascendeixen a més de 500 milions d’euros, tal com recull un estudi detallat fet per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. De fet, l’informe de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic comptabilitzava despeses per valor de 518 milions d’euros en un total de 287 actuacions recollides fins al 12 de juny. Per tant, la xifra pot ser encara superior. Per volum de despesa generada l’àmbit més afectat va ser el local, amb impactes sobre els equipaments municipals. Els danys es van produir en el mobiliari urbà, els carrers, els serveis viaris i les instal·lacions municipals com ara poliesportius i escoles, que van suposar un 49% de la despesa, uns 240 milions d’euros i un 40% de les actuacions, 110. En segon lloc, hi ha les infraestructures de transport, carreteres i ferrocarril, que van generar un 19% de la despesa, uns 92 milions. Els impactes en platges i passeigs marítims van suposar un 21% de les actuacions i una despesa de 56 milions.
Suma de fenòmens
Entre el diumenge 19 i el dijous 23 de gener del 2020, el temporal de llevant va combinar episodis de pluja, neu, fortes ventades i un onatge extraordinari, tal com va recollir el Servei Meteorològic de Catalunya. La quantitat de precipitació recollida al Montseny i en alguns punts de la Garrotxa va superar els 400 mm, una quantitat que no es registrava des de la primera meitat del segle XX, concretament, del 15 al 20 de desembre del 1932. A més, va ser un episodi amb una activitat elèctrica totalment inusual en un mes de gener. Pel que fa a la neu, es van registrar gruixos de fins a 1,5 m de neu nova al Ripollès.
Durant el temporal, el vent de llevant i gregal va bufar amb molta força arreu del país i ho va fer en indrets no habituals, allunyats de les cotes altes del Pirineu i de manera persistent. Aquest fenomen es va traduir en un fort onatge al litoral català, on es va observar mar brava amb onades extraordinàries de 5 a 7 metres durant dos dies sencers, la qual cosa va causar danys sense precedents en les últimes dècades.
La boia situada desenes de quilòmetres mar endins davant del delta de l’Ebre va assolir un registre inèdit d’onades de 7,6 metres d’altura. Al nord de la Costa Brava les onades màximes van arribar a assolir els 7 metres, mentre que a la costa central es van observar onades de 6 metres en poblacions com ara Premià de Mar i Badalona.
Estralls a la costa
Els efectes combinats de tots els fenòmens meteorològics van provocar danys a tot el litoral sense excepcions, on encara queden estralls pendents de reparació. Hi va haver variació de la línia de costa, amb erosió i acumulació de sorres a les platges, a les desembocadures dels cursos fluvials i als ports; transport de flotants, tant en els cursos fluvials com en el litoral; per la inundació marina i per moviments de vessant. També es van registrar afectacions a les àrees urbanes, industrials, forestals, agrícoles, al medi natural i en diferents tipus d’infraestructures viàries i de transport.
Només pel que fa a la xarxa d’aigües, l’Agència Catalana de l’Aigua ha fet una inversió de prop de 50 milions d’euros per reparar danys en infraestructures d’abastament i sanejament, i adequar trams de riu que han quedat malmesos pel temporal. La pràctica totalitat de les 620 actuacions que s’han hagut de fer ja estan acabades. El gruix d’aquesta inversió, 25,2 milions en 462 actuacions, s’ha destinat a reparar murs i endegaments que redueixen el risc d’inundacions en zona urbana. S’han invertit 5 milions de l’ATL en la reparació de les captacions d’aigua de mar de la dessalinitzadora de la Tordera, que es va poder tornar a posar en funcionament a principi d’estiu. Hi ha hagut 196 actuacions destinades a la restitució del medi consistents en la retirada de vegetació, la reperfilació de lleres i la redistribució de sediments, que sumen un cost d’1,6 milions. L’ACA ha concedit 56 subvencions amb un import total sol·licitat de 5,1 milions per finançar els costos dels ens locals per reparar captacions d’abastament malmeses, mentre que en matèria de sanejament hi ha previstes un total de 321 actuacions, que sumen 9,1 milions, de les quals 286 estan acabades i 24 estan en execució. Aquestes actuacions pendents no impedeixen el correcte tractament de les aigües residuals.
El Departament de Territori ha invertit 35 milions d’euros en la reparació de danys produïts en ports que són titularitat de la Generalitat i més de 14 milions en carreteres i ponts. Per mirar de pal·liar els danys que van rebre els productors agraris, el Departament d’Agricultura ha distribuït ajuts per valor de 6 milions d’euros al sector primari perquè recuperi la capacitat productiva i 3,8 milions a les comunitats de regants.
L’estudi de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya detalla més de 350 moviments de vessant i calcula en 389 el nombre de municipis amb afectacions relacionades amb la dinàmica de vessants, fluvial i litoral. La població afectada pels efectes del temporal Glòria va ser d’uns 6.248.408, una xifra que representa un 80% del total de la població de Catalunya, que s’aplega en el 40% dels municipis de Catalunya, tot i que els més perjudicats van ser alguns dels més poblats. Segons la informació disponible, tots els municipis amb població superior als 100.000 habitants van tenir afectacions significatives, mentre que les comarques amb més municipis afectats van ser les del Vallès Oriental, amb 30; l’Alt i el Baix Empordà, amb 26 cadascuna; la Selva, amb 23; el Maresme, amb 22; seguides del Baix Llobregat, Osona i Ripollès, amb 19, 18, 17 i 15 respectivament.
El Glòria va posar en evidència la fragilitat del territori en un context de canvi climàtic que pot fer que aquesta mena de fenòmens meteorològics extrems sovintegin cada cop més. Un any després encara queden reparacions pendents, algunes s’han endarrerit a causa de la crisi sanitària i la declaració de l’estat d’alarma. Altres danys, com ara el provocat a l’alguer del davant de la platja de Mataró, seran difícils de solucionar. Es calcula que durant el temporal es va perdre una superfície de praderia que va provocar la regressió més important que s’ha registrat al llarg dels 23 anys d’estudi de l’alguer. Per altra banda, alguns biòlegs sostenen que l’aportació fora del comú de nutrients terrestres que van arribar al mar van fer pujat els nivells de plàncton i van enriquir el medi, sobretot a la franja de la plataforma continental, entre 5 i 10 milles mar endins. Els danys més greus, els provocats en espais que s’han mirat de guanyar al mar i als cursos fluvials, es podrien tornar a repetir. Es fa difícil preveure quan podria passar, però la comunitat científica dona per fet que n’hi haurà més.
LES XIFRES
La fragilitat del delta de l’Ebre es fa cada vegada més evident
Del Glòria al Filomena no ha passat ni tan sols un any. Menys de dotze mesos que han servit per posar en evidència en diverses ocasions la fragilitat del delta de l’Ebre, en regressió des de fa anys per la falta d’aportacions de sediments. La prova més gràfica de tot plegat és la desaparició de la barra del Trabucador, l’única platja barrera de Catalunya, que va quedar engolida per les ones. Es va poder veure arran del Glòria i s’ha tornat a veure fa uns dies, mesos després que la direcció general de Costes hi invertís 700.000 euros abocant-hi 120.000 metres cúbics de sorra per crear una franja de 50 metres d’amplada.
El territori continua pendent del pla de protecció del Delta, que el Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Democràtic està acabant d’enllestir. El pla establirà el full de ruta per a la zona amb vista als pròxims anys i que es començarà a desplegar el 2022. Des del ministeri han garantit que el document s’enriquirà amb les propostes i els suggeriments dels sectors afectats, mentre que el govern de la Generalitat reivindica ser “part activa” en la presa de decisions i recrimina a l’Estat que actuï “de manera unilateral i sense consens”, com denunciava ahir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio. Calvet va refermar el compromís a invertir el que calgui en la protecció del Delta, però també va tornar a reivindicar que la Generalitat tingui un paper actiu en la recerca de solucions a llarg termini. “La Generalitat no vol ser un convidat de pedra i vol doblar l’aposta, vol col·laborar en la definició de les decisions i en l’aportació econòmica per recuperar la barra del Trabucador i les actuacions d’emergència, però també actuar en els instruments de planificació”, va dir Calvet. És per això que la Generalitat pressiona perquè es creï la comissió mixta que preveu el pla Delta, en la qual es prenguin les decisions entre les dues administracions i també el territori i que es faci de manera immediata per salvaguardar la zona. L’objectiu final de les mesures que es prenguin haurà de ser garantir el futur de les 50.000 persones que viuen al delta de l’Ebre.