Blanes dona suport a la preservació de corbs marins
Formen part de l’horitzó litoral del municipi, sovint apostats en les roques i esculls que envolten sa Palomera
El consistori se suma al projecte de conservació Desmares i divulga l’espècie amb un plafó informatiu
-
El plafó divulgatiu instal·lat aquest agost al passeig, a prop de sa Palomera, i tres exemplars de corb marí eixugant-se al sol sobre els esculls durant la seva jornada de pesca AJ. DE BLANES. -
El plafó divulgatiu instal·lat aquest agost al passeig, a prop de sa Palomera, i tres exemplars de corb marí eixugant-se al sol sobre els esculls durant la seva jornada de pesca AJ. DE BLANES.
L’Ajuntament de Blanes s’ha sumat al projecte Desmares, per compatibilitzar la pesca artesanal amb el corb marí emplomallat, un ocell amenaçat però encara visible al llarg de la Costa Brava. La iniciativa, que impulsen la Universitat de Girona amb participació de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/Birdlife) i el Consell Insular de Menorca, s’ha visibilitzat amb la instal·lació d’un plafó informatiu aquest mes davant una de les roques preferides dels corbs marins per reposar i assecar-se en les seves jornades de pesca, a l’entorn de sa Palomera però prou aïllades de la presència humana.
El municipi ja havia emprès altres accions en defensa de la natura, però sobretot ara, d’ençà de la recent creació, dins del Departament de Medi Ambient, de l’àrea de Protecció i Benestar dels Animals, s’ha apostat per protegir i divulgar l’espècie catalogada com a vulnerable a escala europea. Els científics consideren l’au com una eina per conèixer la dinàmica de l’estoc pesquer al litoral, i n’estudien la població, tant des del punt de vista temporal com d’espais, especialment en àrees protegides de la Xarxa Natura 2000.
En aquest darrer sentit, el projecte integra la cooperació amb el sector pesquer artesanal, que permetrà repercutir en una pesca més sostenible. Per contribuir a la protecció i a l’estudi en curs, el projecte Desmares ha demanat la col·laboració dels ens públics per instal·lar plafons informatius a prop dels llocs on els corbs marins se solen aplegar. La tinenta d’alcalde de Protecció i Benestar dels Animals, Marina Vall-llosada, i Carles Tobella, del grup de recerca del departament de ciències mediambientals de la Universitat de Girona, van presentar la instal·lació.
Divulgació de l’ocell
El faristol és d’una alçària baixa perquè no tapi la vista i es puguin veure els característics ocells a ull nu, a pocs metres de distància. En el faristol s’explica que el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis desmarestil) és una espècie protegida i vulnerable a l’extinció. S’alimenta de peixos que captura fent immersions repetitives fins a 40 metres de fondària. Per això, durant la resta del dia necessita descansar sobre les roques. La majoria de peixos que pesca són d’espècies i talles sense interès comercial. Les seves principals amenaces són la mortalitat per captures accidentals en arts de pesca i les molèsties per sobrefreqüentació d’usos a les platges.L’altre plafó informatiu que s’ha instal·lat està situat a la veïna comarca del Maresme, a la Roca Grossa de Calella. I és que a les costes del Sud de la Selva Marítima i l’Alt Maresme s’hi pot localitzar una de les concentracions més importants de la Mediterrània, amb més de 300 corbs marins que s’hi solen aplegar cada any, acollint individus post-reproductors de la Costa Brava i de les Illes Balears.Els plafons completen la informació escrita amb dues explícites gràfiques. En una d’elles s’hi recullen les hores i fondàries que més freqüenten quan es capbussen per buscar menjar, i en l’altra els fluxos migratoris, així com les mides que tenen els corbs adults i els juvenils. Per això, mitjançant pictogrames, demanen la col·laboració de la ciutadania perquè es respecti la presència d’aquests ocells i no es foragitin pescant, fent soroll o altres tipus de conductes incíviques.
