Medi Ambient
Mar blau a Barcelona
Barcelona és el municipi que té més banderes blaves a la costa
A Catalunya s'han distingit 85 platges, dues menys que l'any passat, perquè alguns municipis no s'han presentat per obtenir aquesta distinció a causa dels danys registrats aquest hivern
L'Associació d'Educació Ambiental i del Consumidor i la Fundació per a l'Educació Ambiental (Adeac -Fee), entitats que concedeixen la bandera blava com a segell de qualitat a les platges europees, han atorgat dues distincions més aquest any a la regió metropolitana i n'han ampliat una tercera. Les noves incorporacions són totes dues al Barcelonès: per a la platja dels Pescadors, a Badalona, i la de Sant Sebastià, a Barcelona. La que s'ha ampliat és la de Castelldefels, de la qual només estava reconegut el tram de la Pineda.
Al Maresme, respecte a l'estiu anterior ha deixat d'onejar la bandera de la platja de Sant Pol per decisió de l'Ajuntament: el consistori va rebutjar prendre part en el procés d'obtenció de la bandera blava perquè li demanaven que tragués les barques de la sorra. La resta de platges de la comarca amb bandera blava són a Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Calella, Canet, el Masnou, Malgrat de Mar i Pineda de Mar.
Al Baix Llobregat, s'ha distingit per primer any tota la platja de Castelldefels amb la bandera blava, senyal que avala la qualitat ambiental de la platja, la seguretat i la neteja de les seves instal·lacions. Fins ara, el municipi disposava d'aquesta distinció de qualitat pel tram de platja comprès entre els carrers 9 bis i 22, conegut popularment com la Pineda, un reconeixement que té des de l'any 2006.
Barcelona és el municipi català amb més distincions, tot i que les banderes de les platges de Bogatell i la Barceloneta són provisionals fins que acabin les obres per arreglar els desperfectes causats pels temporals d'aquesta primavera. S'hi incorpora, però, la platja de Sant Sebastià, situada al final del passeig Marítim de la Barceloneta, fins arribar on s'aixeca l'hotel Vela.
Finalment, el reconeixement de la platja dels Pescadors, a Badalona, s'ha recuperat vint anys després que la platja central de la ciutat perdés aquesta distinció, en els primers anys de funcionament d'aquesta classificació de les millors platges del món. El tram concret de litoral badaloní que ha estat reconegut se situa entre el carrer de Mar i el carrer de Sant Domènec. Un espai que, segons totes dues entitats, compleix els criteris de legalitat, accessibilitat, sanitat, neteja i seguretat, i també disposa d'informació i de gestió ambiental adequades. El reconeixement també s'ha estès, però, a l'Escola del Mar. En aquest sentit, aquesta instal·lació ha esdevingut centre bandera blava, com a equipament obert al públic on es duen a terme tasques pedagògiques per a escoles en matèria d'ecosistemes marins.
D'altra banda, els ports de les comarques barcelonines premiats han estat el Consorci Port Mataró, Marina Port Vell-Barcelona, Port Olímpic de Barcelona, Port Ginesta-Castelldefels, CN el Garraf-Sitges i Aiguadolç-Sitges. A les comarques gironines se n'han conservat set dels vuit que existien, ja que s'ha perdut el de Castelló d'Empúries. A les tarragonines se n'han premiat també set.
Dues platges menys a Catalunya
En global, a Catalunya s'han concedit 85 banderes blaves a les platges i 19 als ports, dades que representen dues menys a les platges i dues menys als ports que l'estiu passat. El president d'Adeac-Fee, José R. Sánchez Moro, ha qualificat d'“anècdota” la pèrdua de quatre banderes i ho ha atribuït a l'impacte del temporal de la primavera i al fet que diversos ajuntaments no han presentat la candidatura pensant que no rebrien el guardó com a conseqüència del mal estat de la sorra.
Les platges de les comarques gironines han mantingut el mateix nombre de banderes que l'any passat, un total de 27. A Torroella de Montgrí, però, s'ha adjudicat a la cala Montgó, mentre que l'any passat en tenia l'Estartit. També s'ha perdut la de sa Riera de Begur i s'ha guanyat la de Llafranc. La platges distingides amb la bandera blava són la platja Gran de Portbou; la de Grifeu i del Port, de Llançà; el Port de la Selva; Empuriabrava, a Castelló d'Empúries; la cala Montgó, de Torroella de Montgrí; Tamariu, Canadell i Llafranc, a Palafrugell; la Fosca de Palamós; Monestrí, Torre Valentina, Sant Antoni i cala Cristus, a Calonge; cala Rovira, platja d'Aro i sa Conca, de Platja d'Aro; Sant Feliu i Sant Pol, de Sant Feliu de Guíxols; Mar Menuda i Gran, de Tossa; Lloret, Fenals i Boadella, de Lloret i Blanes, i s'Abanell i Sant Francesc, de Blanes.
Les comarques tarragonines són les que tenen més banderes blaves, amb un total de 38. Entre aquestes hi ha Segur de Calafell, l'Estany-Mas Mel i Calafell, de Calafell; la de Cunit; Coma-ruga i Francàs, del Vendrell; Roda de Barà i Costa Daurada, de Roda de Barà; la de Creixell; la Paella i el Barri Marítim, de Torredembarra; la d'Altafulla; la Móra, l'Arrabassada i la Savinosa, de Tarragona; la Pineda, de Vila-seca; Llevant, de Salou; el cap de Sant Pere, Vilafortuny, l'Esquirol, el Cavet i Prat d'en Forés, de Cambrils; Cristall, Pixerota i cala Vienesos-platja dels Penyals, de Mont Roig del Camp; la punta del Riu, l'Arenal i Torn, de Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant; Sant Jordi d'Alfama, cala Forn, Pixavaques, l'Alguer i Calafetó, de l'Ametlla de Mar; cap Roig i d'Avellaners, de l'Ampolla; parc de Garbí i les Delícies, de Sant Carles de la Ràpita, i finalment la de les Cases d'Alcanar-el Marjal, d'Alcanar.
