L'aiguat de Sant Lluc
Es compleixen 70 anys de les inundacions del 17 i 18 d'octubre del 1940
Es mantenen com a rècord els cabals del Ter, la Muga i el Fluvià
Van morir 90 persones i van quedar destruïts 380 cases i 58 ponts
Per si no hi havia prou misèria, l'aigua va acabar d'aixafar-ho tot. La nit del 17 d'octubre del 1940, ara fa 70 anys, les comarques gironines van viure les inundacions més espectaculars del segle XX, quan tot just es començaven a refer de la Guerra Civil. El Ter, el Fluvià i la Muga van assolir cabals que s'han mantingut com a rècord històric, i les precipitacions acumulades en 24 hores van ser les més elevades de què es té constància a Europa. L'aiguat es va concentrar a banda i banda del Pirineu, i es va endur tots els sistemes, rudimentaris, de control de pluja i de cabals. En va quedar només un, a l'Allau, a la conca del Tec, al Vallespir, que va registrar 840 litres per metre quadrat en aquell episodi. Els estudis posteriors fan augmentar aquest registre fins a gairebé 1.000 l/m², que es calcula que també és la quantitat d'aigua que va caure al vessant sud del Pirineu, i es manté com el rècord europeu de pluja en un dia.
El resultat va ser un cabal dels rius espectacular durant el 18 d'octubre, dia de Sant Lluc i que va donar el nom popular a l'aiguat. Sobretot als rius principals, i en menys mesura als rius secundaris i a les rieres costaneres. Les pluges es van concentrar a les capçaleres dels rius, i el resultat va ser de 2.400 metres cúbics per segon al Ter a Torroella de Montgrí (habitualment no s'hi superen els 5 m³/s, i en els aiguats de fa una setmana no es va arribar als 100 m³/s), al Fluvià es van0 assolir 2.000 m³/s a Garrigàs (dimarts tot just va superar els 500) i a la Muga desembocaven 1.200 m³/s a Castelló d'Empúries (250 dilluns passat).
Morts i danys materials
Amb aquestes dades, les conseqüències són fàcilment imaginables, i la destrucció provocada per la força dels rius es va afegir a la postguerra. Malgrat que el registre no és prou clar, es compta que hi va haver unes 90 persones mortes, la majoria a Osona. A les comarques gironines, hi va haver cap a deu morts a la Garrotxa, i també a la ciutat de Girona. L'aigua va afectar sobretot els municipis riberencs, a les parts altes dels rius, on les riuades es van endur bona part de la indústria tèxtil del Ripollès. En canvi, als trams baixos l'aigua no va provocar danys personals, però sí molts de materials, perquè els rius van ocupar tota la plana agrícola. La Muga, el Fluvià i el Ter es van unir en un immens aiguamoll, i molts testimonis recordaven que van haver de fer pujar el bestiar al primer pis o que es van haver d'esperar als teulats que els anessin a recollir en barca. De resultes de l'aiguat, el 1942 el govern franquista va crear la Comisaría General de las Regiones Inundadas, que va valorar en 94,5 milions de pessetes d'aleshores els danys ocasionats, una tercera part dels quals van afectar la indústria. En total, es van destruir 380 cases i 58 ponts, i van quedar afectades 165 indústries, 149 comerços i 175.000 hectàrees de conreu. Dels aiguats del segle XX, cap va tenir un efecte tan ampli i tan devastador com el de Sant Lluc, un referent des d'aleshores en l'imaginari col·lectiu de les comarques gironines.
