Miratge d'estiu

La febrada boletaire del cap de setmana passat pot acabar sent un miratge d'estiu. Les altes temperatures d'aquests dies i dels propers, segons les previsions, faran canviar de forma radical el panorama. Aquesta és l'opinió dels experts, que encara són reticents a avaluar les previsions de producció de bolets d'aquesta tardor.

És a dir, que les cistelles plenes de bolets i l'allau de caçadors es frenarà perquè els boscos deixaran de subministrar rovellons, rossinyols i ceps, que són les tres varietats que més s'han trobat aquests dies.

Aquest primer esclat de bolets és la conseqüència d'un juliol molt plujós i amb temperatures baixes al Pirineu, sobretot a Girona, tot i que també a les comarques del nord de Lleida.

Juan Martínez, micòleg del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, explicava que el que ha passat no és gens excepcional ni estrany i que ja havia succeït altres anys.

Segons l'expert, “durant uns 15 o 20 dies no es produiran més bolets per les altes temperatures que s'estan registrant i la manca de pluges i vents, i fins al setembre no es tornarà a la normalitat”. Per això, a finals d'estiu és quan els tècnics del Centre Tecnològic Forestal fan una previsió de collita de bolets a Catalunya, basant-se en uns models propis, elaborats després de més de 15 anys d'estudis sobre el terreny, i a partir de mapes meteorològics a mitjà i llarg termini que consulten de diferents serveis dels Estats Units, unes previsions que, a diferència dels mapes europeus, ja vaticinaven un juliol plujós.

Per tant, segons Martínez, “ens trobem amb una situació de florada de bolets en un període d'estiu i que en algunes zones ha provocat que hi hagi més producció per l'època, fins i tot en zones baixes”. No obstant, insistia que tot plegat pot canviar molt.

Les estadístiques dels darrers 15 anys han situat els darrers tres com els millors pel que fa a quantitat de bolets als boscos catalans i les mateixes xifres mai han situat una quarta temporada consecutiva amb tan bones previsions. No obstant, el micòleg tampoc s'aventurava a fer un pronòstic negatiu.

La tres darreres campanyes de bolets van registrar entre 55 i 90 quilos de bolets per hectàrea, unes xifres rècord, tenint en compte que la collita mitjana és d'unes 44 quilos per hectàrea i any, segons les dades del Centre Tecnològic.

La presència de venedors ambulants a les carreteres del Pirineu o cotxes als camins rurals del Ripollès, el Berguedà i l'Alta Ribagorça va aixecar les expectatives dels boletaires, que ja es fregaven les mans. Juan Martínez afegia que aquesta allau del darrer cap de setmana demostrava també que hi ha ganes de caçar de bolets, però que aquesta fal·lera es reduirà si es compleixen les previsions.

De fet, són pocs els que a l'agost s'endinsen pels boscos a buscar bolets, però les continuades pluges van animar més d'un, i amb bons resultats. En algunes d'aquestes parades es podien comprar rovellons a 20 euros el quilo.

Aquesta exposició pública i el fet que algú, per sorpresa, tornés d'excursió amb tres o quatre rovellons va fer córrer el boca-orella i va provocar que el pont d'agost es convertís en un dels més concorreguts en els paratges habituals dels boletaires.

La torna és la destrossa que fan als boscos molts visitants poc professionals en aquesta moda de collir bolets. Brutícia, deixalles i camins fets malbé pel pas de massa cotxes han estat algunes de les seqüeles d'aquesta febre. Tot i això, sembla que la natura és, altre cop, molt sàvia, i caldrà esperar fins a la tardor.