MEDI AMBIENT
Promouen el reg per degoteig al Baix Ter
L'IRTA divulga la tècnica entre els regants per estalviar un terç d'aigua
L'han aplicat al blat de moro i als fruiters
La posada en marxa de les millores en la infraestructura primària dels regadius del Baix Ter, després de la inversió pública de més de trenta milions d'euros en el canal de Sentmenat i el rec del Molí de Pals, ha permès estalviar molta aigua que s'infiltrava en el terreny, però el Departament d'Agricultura de la Generalitat vol aprofundir encara més en l'eficiència i sostenibilitat dels regadius, com ha explicat aquesta setmana el responsable de Planificació Rural, Ramon Lletjós.
Als camps d'experimentació agrícola que l'IRTA té al Mas Badia han avaluat aquest estiu el funcionament del reg per degoteig, un sistema que, segons un dels tècnics de l'institut, Francesc Camps, permet estalviar “entre un 30% i un 40%” respecte al regadiu amb regues o canaletes, el mètode més habitual des de fa dues dècades.
Estalvi, tot i la despesa
De moment, els resultats del degoteig han estat satisfactoris aplicats al conreu de la poma i del blat de moro. Albert Roselló –un altre tècnic de l'IRTA– destacava que encara es podria haver optimitzat una mica més el consum d'aigua, amb la instal·lació de temporitzadors que interrompessin el degoteig al llarg de la matinada.
El sistema, que en el cas del blat de moro ja s'aplica en conreus del sud de la península Ibèrica, implica una inversió mínima d'uns 400 euros per hectàrea, però com a contrapartida s'estalvia aigua –un recurs que progressivament s'anirà encarint–, fertilitzants o gasoil, ja que la pressió de sortida de l'aigua dels recs (de 0,4 bars) ha permès l'estesa de mànegues de 70 metres de llargada sense necessitat de bombar l'aigua amb un tractor.
Amb el degoteig, en la prova pilot a la finca d'Ullà s'ha obtingut una collita similar amb un volum de 2.200 metres cúbics d'aigua per hectàrea, respecte als 4.900 metres cúbics del regadiu amb canaletes.
Reivindicació
La calor intensa de l'agost i la manca de pluges ha forçat els agricultors a regar més que altres anys, un fet que ha fet créixer les tibantors amb l'ACA pels cabals de regadiu. En aquest sentit, el president dels regants de Pals, Albert Grassot, va admetre que és bo aprendre a regar millor, però sense deixar de banda que l'aigua ha de continuar baixant pel curs del Ter cap al delta que històricament ha irrigat.
