Menys Ebre que mai
L'any hidrològic es tanca amb una aportació de 3.978 hectòmetres cúbics a l'estació de Tortosa, la xifra més baixa registrada per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre
4.121 hm³
va ser l'aportació hídrica de l'Ebre a la desembocadura el 2002, fins ara la més baixa
80%
del volum de peixos de l'Ebre són espècies invasores, que fan recular les autòctones
126 m³/s
ha estat el cabal mitjà de l'Ebre a Tortosa l'últim any, alguns dies inferior als 100 m³/s
El riu Ebre ha arribat el darrer any més assedegat que mai a la desembocadura. Ja no és aquell riu tan cabalós i les dades ho demostren: l'aportació hídrica entre l'octubre del 2011 i el setembre del 2012 (els anys hidrològics s'estudien amb aquestes sèries) ha estat de 3.978 hectòmetres cúbics a l'estació de Tortosa. El cabal mitjà ha estat de 126 metres cúbics per segon, però hi ha hagut mesos i dies crítics en què no s'ha arribat als 100 metres cúbics per segon, el cabal mínim segons l'actual pla hidrològic de la conca de l'Ebre. I no només durant els mesos d'estiu, sinó que va ser el novembre de l'any passat quan l'Ebre no superava els 100 m³/s al seu tram final. Els mesos de març i abril el cabal mitjà va quedar-se en 118 i 121 m³/s respectivament.
La Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) admet que són les xifres més dolentes que ha registrat, ja que mai no s'havia baixat del llindar dels 4.000 hectòmetres cúbics anual. La CHE ho relaciona directament amb la sequera viscuda durant els darrers mesos. Una sequera que també ha fet reduir els usos de regadiu, però que ha permès mantenir un cabal de 100 m³/s des del sistema d'embassaments de Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix. De fet, les comunitats de regants de l'esquerra i la dreta de l'Ebre van veure reduïda la seua concessió la passada tardor.
No és l'únic any que l'Ebre arriba eixut al tram final, també entre el 2001 i el 2002 l'aportació hídrica a l'estació de Tortosa va ser de 4.121 hectòmetres cúbics. Unes dades que contrasten amb altres anys com el 2009, amb 10.265 hectòmetres cúbics, o el 2004, amb 14.051 hectòmetres cúbics. De tota manera la tendència és clarament a la baixa en les darreres dècades i queden molt lluny aquells més de 16.000 hectòmetres cúbics que arribaven a Tortosa als anys seixanta.
Cabal ecològic
El volum d'aigua del tram final de l'Ebre del darrer any compleix els requisits del nou pla hidrològic de conca de l'Ebre, que fixa una aportació mínima de 3.000 hectòmetres cúbics anuals a Tortosa i situa el cabal mitjà en 106,9 metres cúbics per segon, tot i que hi haurà deu mesos a l'any en què el cabal mínim podrà ser de només 80 metres cúbics per segon. Una xifra molt inferior a la que reclama el govern de la Generalitat i que s'ha consensuat en el marc de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que proposen una aportació d'entre 7.100 i 12.500 hectòmetres cúbics d'aigua al tram final de l'Ebre, en funció de si l'any és sec o humit. La reivindicació del govern pràcticament triplica la proposta de la CHE, que deixa clar que en anys de sequera un cabal ambiental de 7.000 hectòmetres cúbics anuals és inviable. «Per l'estació de Tortosa enguany han passat 3.900 hectòmetres cúbics, mentre que la Generalitat en reclama més de 7.000; hem de parlar del cabal més adequat tenint en compte la realitat i no només els arguments tècnics», ha manifestat el president de la CHE, Xavier de Pedro, que en reiterades ocasions s'ha pronunciat en contra d'un transvasament de l'Ebre. De Pedro ofereix diàleg però precisa que el règim de cabals no es pot incrementar perquè s'han de respectar els drets de concessió i el desenvolupament econòmic de tota la conca. Una justificació que no convenç el govern, ni la majoria d'ajuntaments de les Terres de l'Ebre, així com tampoc la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), que han presentat al·legacions al pla hidrològic de l'Ebre (un document que ha estat fins aquesta mateixa setmana en fase d'exposició pública). «El pla de conca proposa un cabal ecològic que no garanteix la continuïtat i la viabilitat de les Terres de l'Ebre i el seu Delta, ni tampoc de la qualitat de l'aigua del tram baix del riu», ha declarat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder. Segons la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, el pla hidrològic no té en compte l'impacte que poden generar els nous regadius (450.000 noves hectàrees) sobre la qualitat de l'aigua, un impacte que es pot traduir en un increment dels sulfats en el tram final del riu. Per la seua banda, la PDE afirma que els cabals que es plantegen per al tram final de l'Ebre implicaran la seua «mort». «La proposta de la CHE rebaixa el cabal actual, que ja és insuficient i que provoca que molts mesos el riu no desemboque al mar de manera directa, sinó que la falca salina arriba fins Amposta», ha manifestat el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, que ha alertat que l'Ebre ja és un riu «malalt». De fet, la reducció del cabal les darreres dècades, així com la menor aportació de sediments després de la construcció dels embassaments han facilitat la proliferació dels macròfits i de les espècies invasores. En aquest sentit, un estudi de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) constata que l'increment d'espècies invasores de peixos està relacionat amb els canvis hidromorfològics. Actualment al tram final de l'Ebre els peixos invasors predominen sobre els nadius, es comptabilitzen 8 espècies autòctones i 12 d'introduïdes, que representen un 80% del total de peixos. I per invertir la tendència i frenar les espècies invasores i el creixement dels macròfits, l'estudi de l'IRTA recomana un cabal ambiental de 227 m³/s.
Baixa la producció elèctrica
La baixada dels cabals a la conca de l'Ebre afecta de retruc la producció hidroelèctrica catalana. Una disminució de les precipitacions al Pirineu en un escenari de canvi climàtic significa una reducció durant les pròximes dècades d'un 15% de la producció hidroelèctrica. Les aportacions al riu Segre i els seus afluents es reduiria d'un 5% els pròxims 15 anys segons un estudi realitzat l'any passat per la Diputació de Lleida, cosa que provocarà que el sistema del Segre no garantirà l'abastiment de tota la demanda, principalment agrícola, excepte els anys humits.
