Sorra en regressió
Tenir platges té un preu
Els ajuntaments costaners fan mans i mànigues per garantir que el litoral estigui a punt per a l'estiu després que hagin estat obligats a assumir pràcticament tots els serveis que s'hi donen
Anar a la platja és un fet tan habitual que cap, o gairebé cap, dels banyistes que estenen la tovallola es planteja quina inversió, tant en diners com en efectius i material, fa falta per mantenir el litoral en bones condicions. Si els banyistes no s'ho plantegen, els ajuntaments sí que són plenament conscients de la despesa que representa, sobretot en els últims anys, en què la intervenció d'altres administracions a les platges ha quedat reduïda a la mínima expressió i la crisi ha deixat prou buits els fons municipals. Assegurar una costa que actua com a principal motor econòmic de la població requereix sovint autèntics malabarismes pressupostaris. Ara, cadascun dels ajuntaments consultats assumeix que tenir la platja a punt és una qüestió que no admet discussió.
Malgrat que es tracta d'una situació que viuen tots els municipis amb platja, sense excepció, aquells que tenen en el turisme el seu motor econòmic principal estan lligats de mans i peus a l'hora de garantir un espai on no falti res per al gaudi dels usuaris. I això inclou, entre altres serveis, mesures de seguretat, vigilància, neteja, espais d'oci, infraestructures, activitats lúdiques, abalisament i sovint reconeixements de la qualitat de la platja a través de guardons o distintius, com és el cas de la Q de qualitat que atorga el mateix Estat. Un Estat que reclama amb puntualitat cada any el pagament del cànon d'ocupació del litoral. Malgrat que els consistoris no tenen competències sobre l'espai costaner, tots han hagut d'acabar assumint la gestió del dia a dia. En qualsevol cas, però, es tracta d'un fet acceptat que no va més enllà de la crítica, perquè cap de les dues entitats municipalistes –l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC)– tenen constància d'una queixa formal per part d'alguna població per reclamar que les administracions superiors competents assumeixin les seves responsabilitats. “El malestar hi és, però, perquè es tracta d'un exemple clar de com als ajuntaments se'ns carrega el cost d'una zona de la qual no tenim la competència”, apunta el president de l'ACM, Miquel Buch, que hi afegeix: “Per posar un escenari a la platja, l'Estat et fa pagar religiosament, però quan tens la sorra bruta no te la vénen pas a netejar.”
Fins fa tres anys, des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) s'assumia directament la neteja de les aigües marines. Un cop tancada l'aixeta en aquest sentit, van haver de ser els governs locals els que sumessin a la factura el lloguer o la compra de barques que fessin la feina. Tot i això, des de l'ACA es recorda que la Generalitat continua garantint el control i l'anàlisi de la qualitat de les aigües de bany i la inspecció a les platges i el control de possibles incidències vinculades a la contaminació. “L'estiu del 2012, un 98% de les platges van obtenir una qualificació d'excel·lent; aquests registres són similars als dels últims deu anys”, destaquen.
Vigilar i prevenir
Un dels aspectes clau durant la temporada d'estiu a les platges, i un dels que costen més diners, és el de vigilància i salvament, que s'atorga via concurs públic. Des de la Creu Roja, que aquest any gestionarà 24 municipis amb un total de 90 platges i una estructura de 320 persones, es destaca que, malgrat l'escenari de crisi, els consistoris són conscients de la necessitat de garantir unes platges segures. “En l'àmbit català la conscienciació sobre la seguretat a les platges és constant i nosaltres com a servei incidim cada cop més en la prevenció”, assenyala Ramon Badia, responsable de platges de la Creu Roja, que alerta de la necessitat que els usuaris de la platja prenguin consciència que cal evitar actituds de risc, com ara saltar des de les roques o els espigons. Amb motiu de pràctiques com aquestes, alguns consistoris han hagut d'adaptar les seves ordenances de civisme, amb les corresponents sancions econòmiques per als reincidents.
Però, quins són els números reals de la gestió de les platges? Des de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) –que s'encarrega de la costa de Montgat, Badalona, Sant Adrià, Barcelona, el Prat, Gavà, Viladecans i Castelldefels– informen que l'any passat el pressupost va superar els 3 milions d'euros i que s'esperen uns números semblants per a aquest any. Es tracta, però, de 32 quilòmetres de platja, amb un munt de serveis –770 papereres, 305 dutxes, 93 contenidors soterrats, entre molts d'altres– i amb una previsió de visitants que pot arribar als 9 milions de persones. La neteja i el manteniment del mobiliari comporten més de la meitat del pressupost.
Però pel que fa al litoral de la capital catalana, Barcelona, les xifres també maregen. “El 2012 es van gastar 2.940.000 euros i es van ingressar 1.788.000 euros. L'estiu passat van visitar les platges de la ciutat prop de 3.754.000 usuaris”, apunten fonts de l'Ajuntament. En altres indrets, com per exemple Mataró, només el socorrisme i la neteja pugen a 173.797,75 euros anuals i a Calonge-Sant Antoni el total de la despesa a les platges és de 454.295 euros. En aquest cas, la neteja s'endú 258.000 euros i el servei de socorrisme i salvament, 168.795 euros.
Dèficit assumit
La diferència entre la despesa que representa mantenir el litoral i els ingressos que es capten a través dels cànons i serveis de les guinguetes, les ombrel·les i les gandules pràcticament sempre resulta negativa per als ajuntaments. Malgrat tot, els municipis són conscients que les inversions no es poden aturar. Des de Salou, cada temporada es procura dotar de millores l'espai de la costa. Aquest any ha estat el torn de les dutxes, amb una inversió de 76.000 euros. “Estem fent una aposta molt decidida per millorar la qualitat que oferim al principal actiu turístic del municipi”, assegura la regidora de Platges, Julia Gómez.
A Calella, al Maresme, els ingressos obtinguts per l'ús de les platges només representen un 68% de la despesa global que s'hi fa, malgrat que a l'Ajuntament es defensa amb dents i ungles cada euro invertit. “Sabem que la platja és el nostre principal actiu turístic i que l'hem de potenciar, però també defensem la necessitat de dotar de finançament diferenciat d'una vegada per totes els municipis turístics que han de suportar un increment de la despesa en serveis per una població que es triplica a l'estiu”, assenyala Xavier Pedemonte, primer tinent d'alcalde.
El juny de l'any passat i al voltant d'una taula del Club Nàutic a la platja de Cabrera de Mar, representants polítics i tècnics de la universitat van tractar amb profunditat el problema endèmic de la falta de sorra a les platges del Maresme. Després d'un hivern que havia tornat a afectar molts trams del litoral de la zona sud de la comarca, els experts es van donar de coll dotze mesos per determinar quines eres les actuacions prioritàries, com calia executar-les i quan es podria fer. Aquest “vestit a mida” per a les platges del territori partia d'un consens poc habitual: Generalitat i ajuntaments pactaven que tothom acceptaria les actuacions a fer i l'ordre de prioritat, tot entenent que es tractava de trobar solucions específiques a un problema global.
En aquest sentit, el director general de Transports i Mobilitat, Ricard Font, va destacar que “l'acord polític, social i territorial ha d'establir on ha d'anar la sorra i on aquesta sorra es podrà mantenir amb estabilitat”. Pocs mesos després de la primera trobada i recopilada tota la informació sobre l'estat de les platges afectades, des de la direcció general de Ports i Transports de la Generalitat es va tornar a convocar els alcaldes, i dels 26 trams de costa considerats com a candidats per ser millorats, es va fer una primera tria de deu. Van ser escollits, com havia estat acceptat, per consens i sota criteris tan diversos com ara resoldre la perillositat dels efectes d'un temporal a la via del tren de la costa i garantir que la sorra s'hi podrà mantenir estable independentment de l'estat de la mar. Amb aquesta llista sota el braç, els tècnics es van encarregar d'estudiar a fons cada tram i resoldre quines solucions mediambientalment sostenibles s'adeqüen millor a les característiques de cada platja. Inicialment, la Generalitat es va donar com a termini fins a principis d'any per començar a pactar un calendari amb els municipis per impulsar les regeneracions. Un calendari, però, que haurà d'esperar a ser executar, ja que a dia d'avui no hi ha hagut notícies sobre cap actuació concreta. Tot i això, cal tenir en compte que el govern català busca la col·laboració de l'Estat a l'hora de dur a terme qualsevol millora en el litoral maresmenc en entendre que Madrid ha de donar resposta a la demanda d'una zona que gestiona directament. Fins l'any 2010, el Ministeri de Medi Ambient va voler resoldre la falta de sorra a les platges del Baix Maresme xuclant-la del fons marí amb vaixells draga. S'hi van abocar 8 milions de metres cúbics amb una inversió total de 23 milions d'euros, però amb uns resultats poc efectius, com s'ha pogut veure amb el temps.
Des del territori, l'alcalde de Premià de Mar i portaveu dels ajuntaments afectats pel la degeneració de les seves platges, Miquel Buch (CiU), indica que, tot i el retard sobre les previsions inicials, totes les parts coincideixen que les accions s'han de concentrar en aquells trams “que han de garantir la seguretat del transport públic”. “L'element que defineix la prioritat és la via del tren, perquè no ens podem permetre que un temporal afecti de ple la circulació d'una línia tan utilitzada com la nostra”, assenyala l'alcalde.
Mentrestant, i segons constata Buch, el Baix Maresme afronta un estiu benèvol pel que fa al manteniment de les platges i dóna més marge de temps a unes actuacions que, tot i estar reconegudes com a urgents, reclamen una inversió important que a hores d'ara no està resolta.
Mesures d'estalvi
Amb l'objectiu de garantir els mateixos serveis però aplicant l'economia d'escala, alguns ajuntaments fa anys que posen en pràctica convenis que els permeten estalviar en les inversions que fan al litoral. En el cas de Torredembarra, l'any 2012 va posar en marxa amb Altafulla un servei conjunt de neteja de les aigües litorals que pagaven tots dos municipis de manera proporcional. Torredembarra, a més, continua la tasca començada el 2012 d'implantació d'un sistema per abalisar les seves platges ecològic i innovador amb un total de divuit boies ancorades al fons marí.
L'Estat recapta
El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient cobra anualment als ajuntaments costaners el cànon d'ocupació del domini marítim terrestre per les activitats i instal·lacions que ocupen la platja. La base per imposar el preu del cànon es fonamenta en el valor cadastral dels immobles que hi ha a primera línia de platja, un fet pel qual alguns ajuntaments ja han mostrat el seu desacord perquè, entre d'altres, a la zona s'hi troben tant blocs de pisos com hotels, que tributen diferent. Calella ha anat més enllà de la crítica i ha presentat un recurs. El municipi havia de pagar el 2012 per aquest concepte 75.871,25 euros.
Sense pla estratègic
Un estudi elaborat per Esade i presentat fa poc constata que, si per qualsevol motiu les platges quedessin inútils, es produiria un daltabaix en un 53% dels municipis, ja que es perdria un 60% dels turistes que vénen a l'Estat. El document, però, destaca que un 67% dels municipis de l'Estat no tenen cap pla estratègic per gestionar les platges i un 61% afirmen, a més, que no tenen plans per crear nous productes turístics al voltant de les platges. El director de l'estudi d'Esade Governança de les platges espanyoles, Josep Francesc Valls, afirma que ja és hora de canviar de model i millorar la gestió econòmica i mediambiental de les platges.
