Voltors famèlics
Els ramaders asseguren que els carronyaires ara ataquen els ramats vius, i exigeixen mesures urgents per pal·liar els danys de la fauna salvatge
Agricultura nega els atacs a bestiar sa, i destaca el descens del nombre de denúncies
Durant segles, els voltors han netejat i desinfectat els prats i els barrancs de l'alta muntanya catalana, cruspint-se els animals morts. Però si el voltor comú va fent la viu-viu, el negre, com el trencalòs, està en perill d'extinció. Són protagonistes de programes de recuperació i estan protegits per la Unió Europea. Darrerament, entre els ramaders i la conselleria d'Agricultura el conflicte per la presència de fauna salvatge s'ha accentuat fins a desembocar en una crisi oberta. El Consell Comarcal del Pallars Sobirà ha aprovat, per unanimitat i a instàncies dels ramaders, una moció en què s'assegura que estan “desemparats” per l'administració” i que “no s'ha fet cap esforç per controlar la població de voltors”.
En aquesta època, mentre les vaques pareixen a les pastures, els voltors tenen polls per criar. L'any passat Agricultura va rebre 36 denúncies per atacs de voltors. Ho considera una “quantitat petita”, tenint en compte una població d'uns 5.000 voltors: surt a 0,008 atacs diaris de mitjana, i és la meitat dels casos denunciats el 2011. La conselleria, que no ha volgut fer declaracions, sosté en una nota que els voltors “no són depredadors”. Assegura que “mai capturen les preses. Les seves urpes estan dissenyades per subjectar i aterrar, no per caçar”. Malgrat això, la conselleria sí que reconeix que poden menjar-se animals vius amb problemes de salut i constata que el 74% de les denúncies corresponen a l'època dels parts. Els agents rurals s'encarreguen de certificar la mort del bestiar. Si consideren que és a causa d'un atac de voltors, se'ls indemnitza. Però entre el 2011 i el 2014, sols s'han pagat indemnitzacions en 12 dels 223 casos denunciats.
Joan Montesó, responsable nacional de Medi Natural de la Unió de Pagesos, afirma: “No hi ha gaires casos perquè la gent està desincentivada per denunciar. No serveix per a res.” I hi afegeix: “La fauna protegida és responsabilitat de tota la societat. No pot ser que la paguem nosaltres.” UP demana que siguin veterinaris, “que tenen la formació adequada”, i no agents rurals els que en certifiquin les causes de la mort. Assegura que Agricultura ha incomplert el pla d'acció de fa cinc anys, així que no confia en les accions presentades fa unes dies: foragitar els voltors amb dispositius puntuals i millorar les aportacions de menjar als canyets. Manel Benacho, portaveu de l'Associació de Ramaders del Pallars Sobirà, és, a més, contrari a alimentar-los als canyets: “Se'ls dóna menjar i crien més.” Sosté que els voltors han canviat el comportament i ara “la gana els fa treure les urpes, fins a menjar-se vaques que pareixen i vedells.”
Benacho estén el problema a la resta de fauna salvatge: “Som els propietaris del territori, però acabem alimentant els cérvols, guineus, voltors, óssos... S'ha volgut transformar la comarca en un parc juràssic i ens arruïnen.” I reclama que “la fauna es quedi al territori de l'administració, no a les nostres finques”, moltes de les quals són espais protegits, com ara parcs naturals. Aprofitant els corrents d'aire, els voltors poden recórrer entre 50 i 300 quilòmetres diaris.
LES FRASES
“Fan vigilància dels ramats”
Joan Marquès és ramader de generacions. Porta les vaques a pasturar al Parc Natural del Cadí i ja ha patit vuit atacs de voltors, però n'ha denunciat tres i sols l'han indemnitzat en un cas després de cinc recursos. “Saps quan és d'un voltor. Si es menja un vedell, la mare està desesperada...” Marquès ha vist tota la vida els voltors a les penyes, però “tot el problema va començar amb les vaques boges. Ara tenen gana. Fan vigilància dels ramats tot esperant el moment a baixa altura, en lloc de buscar els morts”. Per evitar el contagi de la malaltia, es va prohibir que els ramaders deixessin els animals morts a la intempèrie. Els ramaders estan obligats a pagar una taxa perquè els retirin els cadàvers, que van a parar a la incineradora de Grefacsa, a la Noguera. “La política de l'actual conselleria és dificultar la creació de canyets. Tot per afavorir els interessos de Grefacsa, que actua amb règim monopolístic a Catalunya”, assegura Joan Vázquez, portaveu de l'entitat ecologista Ipcena. “Evitar els atacs de voltors és molt fàcil. Sols cal que treguin la taxa als ramaders i creïn una xarxa de canyets amb aquests diners per a tots els carronyaires. Abans tots els pobles en tenien un.” L'alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, opina: “Hi ha sobrepoblació de fauna salvatge, perquè hi ha també menys caçadors. I, a més, no hi ha canyets. Ara la convivència és possible,
si marques unes normes
i les respecta tothom.”
