Rius de sal documentats

Rius de Sal. Una visió històrica de la salinització dels rius Llobregat i Cardener durant el segle XX és un llibre escrit per Santiago Gorostiza, Jordi Honey-Rosés i Roger Lloret que aporta documentació històrica i inèdita sobre els orígens d'aquest conflicte mediambiental. El llibre aporta documents que vinculen la salinitat dels rius amb les empreses mineres del Bages i situa els orígens del conflicte als anys trenta. De fet, es té constància que l'any 1926 ja hi ha una primera denúncia i que durant la dècada del 1930 aquesta qüestió és àmpliament tractada per la premsa. Honey-Rosés ha relatat a l'agència ACN, que en aquella època les empreses “van reconèixer que contribuïen a la salinització de l'aigua potable”.

El llibre, editat per Editorial Llobregat-Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, recull informació de 17 arxius diferents d'arreu de l'Estat, entre els quals hi ha l'Arxiu Nacional de Catalunya, l'Arxiu General d'Aigües de Barcelona i l'Arxiu General de l'Administració. L'obra presenta documentació inèdita sobre els orígens de la salinització dels rius Llobregat i Cardener “com a resultat de l'activitat minera a la comarca del Bages”. L'estudi desvetlla que la primera denúncia contra les mines data de l'any 1926 i que al llarg dels anys trenta el conflicte ser àmpliament tractat per la premsa de l'època amb acudits als diaris, reportatges i notícies, entre d'altres. Segons Honey-Rosés, els documents revelen que aquesta era una problemàtica “molt important” durant la dècada del 1930 i ha relatat que “la Generalitat va fer molta feina per atendre aquesta problemàtica durant els seus inicis”. De fet, l'autor ha explicat que l'impacte del conflicte mediambiental va ser molt fort a l'àrea metropolitana de Barcelona, ja que “es tenia por de perdre l'aigua potable perquè en aquella època no hi havia manera de treure la sal de l'aigua”. La Generalitat republicana va aprovar una llei de salinitat (1933) destinada a controlar la salinitat dels rius derivada de l'explotació de les mines de potassa del Bages. Durant la Segona República es va establir un sistema de monitorització de la salinitat als rius Llobregat i Cardener i també es va redactar el primer projecte de canal col·lector de salmorres per portar fins al mar les aigües salinitzades. Al llibre es documenta el procés d'elaboració d'aquest projecte, tot i que les obres no van arribar a començar. Honey-Rosés ha afegit que “no va ser fins als anys vuitanta que, finalment, es van atendre algunes de les peticions i es va materialitzar la construcció del col·lector de salmorres”.

Honey-Rosés ha detallat que als anys trenta les empreses mineres “van reconèixer que contribuïen a la salinització de l'aigua potable” i, a més, “es té constància documental que durant l'època de la Guerra Civil espanyola, quan l'activitat de la mineria queda aturada, es redueix considerablement la salinitat dels rius”. D'altra banda, l'autor també ha explicat que hi va haver col·laboració entre les empreses i les administracions “per buscar solucions al problema” i, fins i tot, “es va crear una comissió finançada entre les empreses mineres, la Generalitat i Aigües de Barcelona”.