Medi ambient

Lleida reclama més aigua per a un Segre sota mínims

La Paeria negocia amb Endesa un augment del cabal al pas per la ciutat, però els ecologistes avisen que no n'hi haurà prou

Amb el cabal insu­fi­ci­ent, amb cla­ve­gue­res que hi abo­quen direc­ta­ment –tot i que la llei no ho per­met–, amb trams d'aigua estan­cada, amb la cana­lit­zació encara per urba­nit­zar en una de les ribes i amb una escassa fondària, que afa­vo­reix a l'estiu la presència de pla­gues d'insec­tes, el riu Segre pre­senta al pas per la ciu­tat de Lleida un estat poc edi­fi­cant. I això que és un dels ele­ments més defi­ni­to­ris de la ciu­tat i amb un poten­cial estratègic encara per explo­tar.

L'esquerra i la dreta de la ciu­tat coin­ci­dei­xen a denun­ciar aquesta situ­ació. El grup de CiU, a l'opo­sició, creu que l'estat del riu és molt defi­ci­ent i que això impe­deix que el Segre s'inte­gri en la ciu­tat com una font d'atrac­tiu turístic i de lleure per als ciu­ta­dans. Al mateix temps, el col·lec­tiu Lleida Ambi­en­tal (que agrupa l'enti­tat eco­lo­gista Ipcena, l'Ate­neu Popu­lar de Ponent i el Cen­tre Excur­si­o­nista de Lleida) va adver­tir diven­dres que la situ­ació del riu és greu i que neces­sita, com a mínim, 10 vega­des el cabal actual.

Els eco­lo­gis­tes citen estu­dis de l'ens esta­tal Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i de l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA) que xifren el cabal mínim neces­sari en prop de 23 metres cúbics per segon (15 quan hi ha sequera), i recla­men a les admi­nis­tra­ci­ons que s'esta­bleixi aquest nivell mínim per al Segre. Actu­al­ment, el riu té al pas per Lleida un cabal d'entre 1,5 i 1,8 metres cúbics.

L'Ajun­ta­ment nego­cia amb Endesa

L'Ajun­ta­ment de Lleida està d'acord que el cabal actual és insu­fi­ci­ent. L'alcalde, Àngel Ros, va viat­jar a Madrid a prin­ci­pis de setem­bre per entre­vis­tar-se amb el secre­tari d'Aigua i Medi Rural del Minis­teri de Medi Ambi­ent, Josep Puxeu. Aquest minis­teri és el res­pon­sa­ble del cabal del Segre, ja que el riu es troba dins la conca de l'Ebre, que ges­ti­ona l'ens esta­tal Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l'Ebre. Ros va pro­po­sar a Puxeu obrir nego­ci­a­ci­ons amb Endesa, titu­lar de la cen­tral hidroelèctrica de Seròs, la qual té la clau de pas de l'aigua que entra al tram urbà del riu. Però la quan­ti­tat que es demana a Endesa està molt per sota de la recla­mada pels eco­lo­gis­tes. La Pae­ria, amb el suport de la CHE, aspira a acon­se­guir-ne 5 metres cúbics per segon, la qual cosa tri­pli­ca­ria el cabal mínim actual, tot i que queda ben lluny dels 23 metres cúbics que recla­men els eco­lo­gis­tes.

Piragües i embar­cació de lleure

Els col·lec­tius eco­lo­gis­tes cre­uen que, si no s'hi arriba al cabal neces­sari, el Segre no podrà tenir el ren­di­ment ecològic mínim i, alhora, aquesta cir­cumstància no per­metrà els usos lúdics urbans que podria tenir, com ara que hi hagi embar­ca­ci­ons de lleure. En això coin­ci­dei­xen també amb el grup de CiU. Aquest grup es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons amb un ambiciós pla de recu­pe­ració del riu que pre­veia la cana­lit­zació de les dues cla­ve­gue­res que encara s'hi abo­quen, la cons­trucció d'un nou assut que n'aug­mentés el cabal i l'eixam­pla­ment de la làmina d'aigua, així com incor­po­rar-hi un embar­ca­dor per a piragües i peti­tes embar­ca­ci­ons recre­a­ti­ves, res­tau­rants amb forma de vai­xell dins del riu, entre d'altres actu­a­ci­ons. Diven­dres, el líder de CiU a la Pae­ria , Isi­dre Gavín, insis­tia en la vigència del pla, mal­grat que va reconèixer que les pri­o­ri­tats pres­su­postàries han de ser ara, en plena crisi econòmica, unes altres. «Però no pot ser que tin­guem el riu en l'estat actual, sense cap mena de pla­ni­fi­cació ni opció estratègica de futur», va retreure Gavín al govern muni­ci­pal.

La inte­gració del riu en l'urba­nisme de Lleida

El cabal escàs –lle­vat d'algun epi­sodi de cres­cuda a la pri­ma­vera–, no impe­deix que s'hi hagi fet alguna millora per inte­grar el riu en la vida urbana. La cana­lit­zació, els anys vui­tanta (arran de les inun­da­ci­ons del 1982), s'ha enjar­di­nat durant la dècada del 2000 en una de les ribes, la qual cosa per­met pas­se­jar-hi i fer-hi esport. La ins­tal·lació del cam­pus de la Uni­ver­si­tat de Lleida a l'altre cos­tat del pont ha estat un autèntic revul­siu, que ha anat acom­pa­nyat els últims anys d'habi­tat­ges i ofi­ci­nes que des­pla­cen el cen­tre geogràfic de la ciu­tat cap al riu. Alhora, s'han aixe­cat noves pas­sa­rel·les per via­nants que con­nec­ten els nous bar­ris amb el cen­tre històric i s'han obert els Camps Eli­sis cap al riu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.