Reintrodueixen l'òliba al campanar d'Arenys de Munt
Els cuidadors han alimentat quatre polls criats en captivitat, que s'han alliberat amb l'esperança que retornin a la tardor per criar
A Sant Iscle de Vallalta ja s'ha fet el mateix fins a sis vegades
Fa uns cinc anys que ja s'havien instal·lat dues caixes niu al campanar d'Arenys de Munt per facilitar que les òlibes hi fessin niu. Va ser arran dels albiraments d'alguns exemplars al municipi, que l'arenyenc Jordi Rossell va pensar a fer-los la casa dalt de l'edifici més alt i cèntric del poble. Però res de res, a aquestes aus nocturnes rapinyaires que habiten en espais agrícoles i oberts no els va atraure anar fins llà a fer niu per ampliar la família.
Amb l'objectiu de col·laborar en la recuperació d'aquesta espècie, que ha vist reduït el seu espai natural per l'abandonament del camp i la reforestació natural del bosc, s'han reintroduït quatre exemplars criats en captivitat per afavorir a la seva conservació. L'òliba és una espècie protegida a Catalunya que permet regular poblacions de vertebrats com ara rosegadors o ocells més petits.
El projecte s'ha desenvolupat al final de l'època de cria, en funció de la disponibilitat dels polls que tenia el centre de recuperació de fauna de Vallcalent, a Lleida. Els quatre exemplars van arribar a principi de juny a Arenys de Munt amb només 15 dies per ser alimentats per la tècnica del hacking, que consisteix a donar-los el menjar fins que abandonin el niu i es puguin espavilar per ells mateixos. “Els deixàvem dins la caixa niu els pollets morts que ens van donar per alimentar-los”, explica Jordi Barri, un dels voluntaris que ha seguit amb interès l'alliberament dels exemplars. “En qüestió de setmanes ja els vam deixar anar a un espai més ampli dins el campanar perquè poguessin fer els primers assajos de vol.” Amb una càmera que grava per infraroig van detectar els moviments dels polls. Cada dia els cuidadors hi entraven a retirar el menjar i posar-ne de nou fins que els van instal·lar una rampa perquè s'atrevissin a deixar la caixa niu que van obrir a l'exterior. “L'òliba més grossa és la que va marxar primer, i va tornar uns dies després per menjar”, expliquen. L'últim exemplar va deixar
el niu el 9 de juliol.
L'esperança dels cuidadors és que a la tardor, en època d'aparellar-se, algun exemplar retorni per ocupar el campanar. Una missió que no sembla fàcil, si es té en compte l'experiència al poble veí de Sant Iscle de Vallalta, on ja s'ha fet en sis ocasions sense que cap vegada hagin retornat a ocupar la caixa niu. Tot i així, segons indica la tècnica municipal de medi ambient Ariadna Abadal: “L'èxit és que els polls tinguin una oportunitat i donar-los facilitats perquè vinguin a criar.”
Al juliol uns veïns també van alertar de l'albirament d'un poll d'òliba a la masia de can Globus. Abadal assegura que un dia van poder veure un exemplar jove a la façana de la casa abandonada.
LA FRASE
Òlibes que neixen a Lleida
Arenys de Munt feia temps que esperava poder reintroduir polls d'òliba al campanar. “Ho havien sol·licitat però depèn de la disponibilitat que hi ha de les cries”, explica la tècnica de medi ambient de l'Ajuntament. Segons Abadal, aquest ha estat un estiu bo per a la reproducció d'aquestes aus al centre de recuperació de fauna de Vallcalent, a Lleida, que els ha concedit finalment els quatre polls. En aquest centre es recuperen animals salvatges i es desenvolupen projectes de cria en captivitat d'espècies de fauna autòctona protegides per la llei i en perill d'extinció, com ara la trenca (Lanius minor), el trencalòs (Gypaetus barbatus) i l'òliba (Tyto alba). Un cop s'avaluï l'informe fet sobre el projecte de reintroducció fet a Arenys de Munt, que ha estat supervisat per la direcció general de Medi Natural de la Generalitat, es podrà repetir l'experiència i sempre a partir de la disponibilitat dels polls.