L'última llevantada destrueix la Marquesa de Deltebre

La darrera llevantada que ha sofert la platja de la Marquesa de Deltebre ha posat en evidència la fragilitat d'aquest punt del delta, un dels més afectats per la regressió de l'espai natural front al mar. Fins fa uns anys, el restaurant que hi ha a la zona marcava el límit entre la terra i el mar, però arran de les últimes tempestes, el restaurant, protegit pels dics de pedra que l'envolten, resisteix tot sol la força del mar. A l'entorn, a banda i banda del restaurant, el mar engoleix cada any metres d'arena i ja no queda ni rastre del camí que donava accés a la punta del Fangar, senda que antigament passava per davant d'aquest restaurant.

L'estiu passat, la direcció general de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, a través del servei de Costes de Tarragona, va fer una important actuació a la zona amb l'abocament de sorra i l'estabilització dunar a les platges de la Marquesa i el Fangar. En el cas de la Marquesa, el darrer temporal ho ha arrasat tot, n'ha esborrat les dunes i ha arrossegat fins a la carretera (que dóna accés a les bombes de Pal) les passarel·les d'accés a la platja. A l'altra banda del restaurant, el mar fins i tot s'ha obert pas fins als arrossars i els ha inundat d'aigua salada.

Actualment, el servei de Costes té damunt la taula (pendent d'un informe del Parc Natural del Delta de l'Ebre) un projecte per reobrir l'accés al Fangar que permetria refrenar la regressió en aquest punt, segons fonts del Ministeri de Medi Ambient. Es tracta d'un camí de guarda que es construiria terra endins i, a la vegada, permetria convertir una superfície de 2,5 hectàrees, que ara són arrossars, en una zona verge amb vegetació autòctona per permetre la regeneració dunar i intentar frenar la regressió en aquest punt. El projecte té un pressupost de 746,780.38 euros. Costes també manté negociacions amb els propietaris del restaurant amb l'objectiu de promoure la restauració ambiental de la zona, on els darrers anys s'ha construït un dic de pedra per protegir l'edificació que anys enrere estava a desenes de metres de la costa.

Mentre no arriben les solucions, però, aquest és l'enèsim temporal que suporta la platja, que va perdent terreny any rere any. Aquest últim ha coincidit amb la setmana que el Consell Nacional de l'Aigua aprovava el pla hidrològic de la conca de l'Ebre i ha tornat a deixar en evidència les deficiències del pla, que no contempla el cabal mínim necessari per satisfer les necessitats ambientals del tram final de l'Ebre. A banda, el pla tampoc inclou una gestió eficient dels sediments per frenar la regressió i la subsidència.

Des del territori, agents mediambientals han fet palesa la necessitat d'exigir als governs i a les elèctriques una nova gestió dels sediments fent que arriben, a través d'uns cabals ambientals adequats, al tram final del riu i alimenten el delta. A més a més, també han defensat la pràctica del colmateig, que permetria l'arribada de sediments a través de la xarxa de regadiu per combatre la subsidència, la qual, segons un estudi recent, és de 3 mil·límetres a l'any.