Medi ambient

Medi Ambient

Escola de llenyataires

El Centre de Formació Forestal Especialitzada (CFFE) que hi ha al Parc del Castell de Montesquiu, l'únic de l'Estat espanyol i centre de referència europeu, compleix deu anys

Des del 2006, unes 2.000 persones han fet cursos d'especialització, dirigits a professionals del sector, cossos de seguretat o gent que busca una sortida laboral

L'objectiu del centre és“dignificar un ofici que està molt mal vist però que és molt necessari”

Apren­dre tècni­ques de desem­bosc amb trac­tor i skid­der, domi­nar la trepa i el res­cat aeri o apro­fun­dir en la tala i poda en els cor­re­dors de les línies elèctri­ques són alguns dels motius que han por­tat 1.967 per­so­nes fins al Cen­tre de For­mació Fores­tal Espe­ci­a­lit­zada (CFFE) de Mon­tes­quiu des que es va obrir, el 2006, fins al desem­bre pas­sat. Només el 2015 s'hi van fer 41 cur­sos de dife­rents espe­ci­a­li­tats fores­tals, la qual cosa va supo­sar gai­rebé 1.700 hores de for­mació. Arre­ce­rada en un racó solell del Parc del Cas­tell de Mon­tes­quiu, La Solana (masia pro­pi­e­tat de la Dipu­tació de Bar­ce­lona) alberga des de fa deu anys l'únic CFFE de l'Estat espa­nyol.

“Quan vam començar detectàvem que hi havia una neces­si­tat de for­mació, perquè aquí la gent anava a tre­ba­llar al bosc amb un esclop i una espar­de­nya”, explica Josep Anglada, direc­tor del CFFE. La majo­ria de for­ma­dors –nou, actu­al­ment, entre trepa, moto­serra i maquinària– s'han pre­pa­rat a l'estran­ger i és obli­ga­tori que esti­guin tre­ba­llant en el sec­tor, a més a més d'estar veri­fi­cats cada dos anys per una agència euro­pea, la qual cosa exi­geix “que et posis al dia i que el llistó esti­gui sem­pre a dalt”. Un dels prin­ci­pis del cen­tre és pri­o­rit­zar la pràctica i, en aquest sen­tit, ho tenen molt fàcil. El Parc del Cas­tell de Mon­tes­quiu té unes 600 hectàrees i una part del seu pla tècnic de gestió es fa amb els alum­nes del CFFE, que tenen arbres reals per prac­ti­car a tocar.

Deu anys enrere, la idea era for­mar gent que ja tre­ba­llava a bosc, però la rea­li­tat ha anat can­vi­ant. Ara el CFFE és un cen­tre homo­lo­gat pel Ser­vei d'Ocu­pació de Cata­lu­nya per expe­dir dos cer­ti­fi­cats de pro­fes­si­o­na­li­tat en l'àmbit fores­tal; fa cur­sos a la carta per a empre­ses del sec­tor, sobre gestió fores­tal, i per a cos­sos de segu­re­tat; ofe­reix for­mació a altres llocs de l'Estat espa­nyol, és l'únic cen­tre de l'Estat auto­rit­zat per exa­mi­nar (per exem­ple, des del 2015, del car­net de moto­ser­rista euro­peu) i fer veri­fi­ca­ci­ons; par­ti­cipa en els con­gres­sos que es fan bia­nu­al­ment a Europa com el que aquest juny tindrà lloc a Cata­lu­nya... Tot ple­gat només amb un objec­tiu: “Dig­ni­fi­car un ofici que està molt mal vist però que és molt neces­sari, perquè vivim en un país bona part del qual és bosc.” A l'espai divul­ga­tiu que hi ha a l'entrada de La Solana ho diu ben clar: dels bos­cos cata­lans cada any s'extre­uen 700.000 m³ de fusta, quan real­ment se'n podrien arri­bar a apro­fi­tar per a auto­con­sum 2,5 mili­ons.

Alum­nes més joves i de fora

Des d'aquell pri­mer curs, l'octu­bre del 2006, un dels can­vis més impor­tants que per­cep el direc­tor del CFFE és que el sec­tor s'ha pro­fes­si­o­na­lit­zat i ha apos­tat per la for­mació contínua: “Per mi és una satis­facció veure que les colles que tre­ba­llen als bos­cos tenen una meto­do­lo­gia de tre­ball.” En aquesta dècada, l'edat de la gent que s'ha interes­sat per talar arbres o fer anar la serra mecànica ha anat bai­xant, “el jovent hi veu una opor­tu­ni­tat i penso que això és bo”. Natàlia Pérez, gerent del Con­sorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, des­taca que també ha variat la pro­cedència de l'alum­nat, majo­ritària­ment encara mas­culí. “Vam començar for­mant molta gent d'Osona i de les comar­ques anne­xes i cada vegada aug­menta més el per­cen­tatge de gent de fora de Cata­lu­nya.” Fins i tot arriba a Mon­tes­quiu gent de les Canàries que tre­ba­lla enfi­lada a les pal­me­res, per fer for­mació en alçada. Un dels màxims experts en aquest camp és Joc­hum Bax, “un tre­pa­dor de pri­mer ordre, campió d'Europa”, i for­ma­dor del CFFE. Segons ell, encara hi ha mol­tes per­so­nes “que des­co­nei­xen que un arbre es pot espor­gar sense grua i sense cis­te­lla”. Això sí, “la trepa només és una manera per acce­dir al lloc on hem de tallar. Si no sabem res d'arbres, ser­veix de ben poca cosa”.

El CFFE és un pro­jecte inte­grat dins el Con­sorci, “econòmica­ment sos­te­ni­ble”, diu Pérez, que es finança amb els preus públics dels cur­sos. La Solana, escal­fada òbvi­a­ment amb una cal­dera de bio­massa, dis­posa de ves­tu­ari amb dut­xes i d'una petita cuina per als alum­nes, a més d'algu­nes aules, tot i que, com recorda Anglada, “gai­rebé sem­pre estem a fora”. On han de ser.

Un centre reformat i compartit
Les instal·lacions del Centre de Formació Forestal Especialitzada (CFFE) es van reformar fa cinc anys, mitjançant un ajut Leader i el suport de la Diputació de Barcelona, inversió que va tenir un cost de 307.476 euros. Són membres del CFFE el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, la Federació ADF d'Osona i l'Associació de Propietaris Forestals Serra de Bellmunt-Collsacabra, que cedeixen els seus boscos per poder-hi fer pràctiques.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia