Els municipis fan pinya per la gestió pública de l'aigua

Coincidint ahir amb la celebració del Dia Mundial de l'Aigua, els alcaldes i alcaldesses de Barcelona (Ada Colau), Badalona (Dolors Sabater), Terrassa (Jordi Ballart), Sabadell (Juli Fernández), Santa Coloma de Gramenet (Núria Parlon), el Prat de Llobregat (Lluís Tejedor) i Cerdanyola del Vallès (Carles Escolà) van signar un protocol per crear l'Associació de Municipis per a la Gestió Pública de l'Aigua. L'ens neix amb la voluntat de fer pressió, en els àmbits mediàtic i polític, en favor de la municipalització d'aquest servei bàsic, a més d'oferir la possibilitat de donar assessorament als consistoris que decideixin crear les seves empreses subministradores. Aprofundint en aquesta idea, la voluntat és que altres institucions o plataformes que treballen en aquest àmbit s'incorporin a l'entitat.

Més enllà d'aquests objectius genèrics i l'anhel de fer pinya, els socis fundacionals de l'associació tenen més que assumit que el procés per municipalitzar el servei no es podrà fer de manera conjunta o harmònica, ja que cadascú parteix d'una realitat pròpia i específica. El cas del Prat és un dels més paradigmàtics, ja que des de 1998 té creada una societat pública de gestió directa de l'aigua. I, paral·lelament, altres consistoris, com el de Barcelona, tot just ara enceten el debat polític sobre com s'ha d'enfocar un procés que estarà determinat, i molt, per com es resolgui el litigi d'Aigües Ter-Llobregat.

Amb aquests antecedents l'acte fundacional d'ahir, celebrat al consistori de la capital catalana, va servir essencialment per marcar discurs. La d'Ada Colau va ser una intervenció molt política, recalcant missatges com ara que el servei “no pot ser una mercaderia, on la prioritat sigui el benefici a curt termini, i més en un element que és imprescindible per a la vida”. Per ordre de torn de paraula, la va seguir Carles Escolà, qui va destacar les dificultats amb què topen els ajuntaments que fan el pas: “Estem intentant nedar en el sentit contrari del corrent general. Privatitzar és fàcil, revertir-ho és tortuós”, va asseverar. Lluís Tejedor va centrar el seu discurs en el cas del Prat, on la política de considerar l'aigua com un bé públic els ha permès “recuperar aqüífers, la platja o el riu, a més d'oferir un preu molt competitiu”. Núria Parlon va destacar el fet que el municipalisme avanci plegat: “Per poder entomar debats com aquests necessitem consens i unitat, que també s'ha d'estendre a altres qüestions.” Juli Fernández, al seu torn, va reivindicar “la legitimitat dels càrrecs públics” per afrontar aquests processos de municipalització per sobre dels interessos privats, i Jordi Ballart va recordar que l'entorn metropolità “representem 2,5 milions d'habitants, i tenim prou musculatura per fer front a les pressions que estem patint”. En el seu cas, mai tan ben dit. Finalment, Dolors Sabater va relligar una al·locució també molt ideològica exalçant “la política radical, entenent com a radical la que va a l'arrel dels problemes”.