Infraestructures i serveis

I el poble va salvar el carrilet d'Igualada

El 7 de maig del 1977, centenars d'anoiencs van anar a peu de Martorell a Igualada per protestar pel tancament de la línia de tren, llavors de titularitat estatal

La línia es va salvar fins al 1979, quan va passar a mans de la Generalitat

Una mul­ti­tu­dinària mani­fes­tació entre Mar­to­rell i Igua­lada va fer pos­si­ble, fa 40 anys, sal­var la línia de tren entre aques­tes ciu­tats, amenaçada pel tan­ca­ment. La marxa l'havia con­vo­cada el tei­xit social ano­ienc i del Baix Llo­bre­gat sota l'inequívoc lema de “Sal­vem el car­ri­let”.

El motiu del tan­ca­ment cal bus­car-lo en la fallida de la Com­pa­nyia Gene­ral dels Fer­ro­car­rils Cata­lans, que arros­se­gava pro­ble­mes econòmics des de prin­cipi dels anys setanta, quan ja es van tan­car les línies de pas­sat­gers que comu­ni­ca­ven Man­resa amb el Ber­guedà. La com­pa­nyia, final­ment, va fer fallida el 1976 i l'empresa pública Fer­ro­car­rils Espa­nyols de Via Estreta (FEVE) va assu­mir l'explo­tació de la xarxa de via estreta entre Bar­ce­lona i Mar­to­rell i els ramals d'Igua­lada i de Man­resa. L'Estat va apro­var rees­truc­tu­rar l'empresa pública a finals del 1976 eli­mi­nant algu­nes línies, com ara el ramal de l'Anoia o el tram entre Hos­pi­ta­let i Plaça Espa­nya.

Amb més de 300 pas­sos a nivell, un des­car­ri­la­ment cada pocs dies i nom­bro­sos acci­dents, el car­ri­let era un mal­de­cap que reque­ria inver­si­ons milionàries per posar-lo al dia. I l'Estat va esco­llir l'altra opció: tan­car-lo.

40 km de marxa

La marxa es va ini­ciar a Igua­lada, amb un grup d'unes 150 per­so­nes que van aga­far el tren de les 8 del matí d'aquell dis­sabte 7 de maig del 1977. Irònica­ment, la marxa que havia de sor­tir de Mar­to­rell cap a Igua­lada va haver de començar més tard perquè el tren en què ana­ven els igua­la­dins va patir una ava­ria abans d'arri­bar a Sant Esteve Ses­ro­vi­res.

La marxa va recórrer uns 40 quilòmetres sor­tint de Mar­to­rell i pas­sant pels pobles que recorre el car­ri­let: Sant Esteve Ses­ro­vi­res, la Beguda, Mas­quefa, Piera, Vall­bona d'Anoia, la Pobla de Clara­munt, Vila­nova del Camí i Igua­lada. A tots i cadas­cun dels muni­ci­pis, la comi­tiva s'atu­rava i hi feia una lec­tura del mani­fest, reco­llint sig­na­tu­res de suport per fer-les arri­bar al govern i al rei Joan Car­les I. Segons les cròniques de l'època, alguns caps d'estació por­ta­ven sota l'uni­forme regla­men­tari la samar­reta rei­vin­di­ca­tiva de la marxa.

Una mul­ti­tud a Igua­lada

L'arri­bada al ves­pre a Igua­lada, ja amb unes set-cen­tes per­so­nes, va esde­ve­nir mul­ti­tu­dinària amb la suma dels igua­la­dins que espe­ra­ven al pas­seig Ver­da­guer, l'artèria que recor­ria el tren fins arri­bar a l'estació. Pre­ce­dits per les majo­rets i la banda de tim­bals i cor­ne­tes de Vila­nova, la marxa va arri­bar a l'estació del car­ri­let. Allí espe­rava la històrica diligència que feia el tra­jecte a Bar­ce­lona, amb una pan­carta que rei­vin­di­cava “Amb car­ri­let sí. Amb diligència no!” A l'arri­bada de la marxa, la sor­tida d'un tren va ser cele­brada amb aplau­di­ments pels mani­fes­tants.

A la plaça de l'Estació, el lla­vors alcalde igua­ladí, Ramon Grau, va refer­mar la posició de la ciu­tat a favor de con­ser­var el tren, fent una nova estació i tra­ient el traçat que recor­ria el cèntric pas­seig Ver­da­guer, amb nom­bro­sos pas­sos a nivell. Allà es va fer la dar­rera lec­tura del mani­fest, que aler­tava que els pobles es que­da­ven com a únic enllaç amb “una car­re­tera en pèssim estat, tant de traçat com de con­ser­vació i amb un alt índex de peri­llo­si­tat”.

El fer­ro­car­ril, que havia inau­gu­rat una tar­dana etapa de progrés a Igua­lada el 1893, obri­ria amb la seva des­a­pa­rició “una etapa de regressió de con­seqüències molt greus per al desen­vo­lu­pa­ment” de la comarca.

El car­ri­let no tanca

Pro­ba­ble­ment, la pressió popu­lar va ser la causa que FEVE no exe­cutés el tan­ca­ment de la línia i con­tinués la seva explo­tació fins que, el 1979, va pas­sar a mans de la Gene­ra­li­tat, a través de la seva pri­mera empresa pública, Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. Entre les pri­me­res mis­si­ons, sal­var defi­ni­ti­va­ment el car­ri­let d'Igua­lada.

La sal­vació pro­ba­ble­ment es va fer a costa de man­te­nir sense grans millo­res el traçat, que dona ser­vei a petits nuclis i muni­ci­pis però que fa impos­si­ble una durada com­pe­ti­tiva del tra­jecte entre Igua­lada i Bar­ce­lona.

Al llarg dels anys vui­tanta, es van anar actu­a­lit­zant les ins­tal·laci­ons, però es van man­te­nir ana­cro­nis­mes de la línia, com ara autènti­ques cor­bes de fer­ra­dura i pas­sos a nivell a Mas­quefa, Vall­bona d'Anoia i un dels prin­ci­pals acces­sos a Igua­lada. Els vells auto­mo­tors Man de color verd van donar pas, el 1986, a nous trens dièsel. L'any 1992, s'ampli­ava el ser­vei a una expe­dició cada hora entre Igua­lada i Plaça Espa­nya. La durada del tra­jecte, com ara, era d'una hora i mitja. El dar­rer dels grans avenços, l'elec­tri­fi­cació de la línia, no arri­ba­ria fins al 1999.

Els grans pro­jec­tes pre­vis­tos en èpoques prèvies a la crisi apos­ta­ven per fer del car­ri­let un tren tram­via de caràcter urbà. Obli­dat això, i pot­ser també l'èxit d'haver sal­vat el car­ri­let, l'Anoia no aban­dona el somni de tenir, algun dia, el tren gran.

Els dèficits ferroviaris de l'Anoia

Malgrat el triomf d'haver salvat el carrilet, ara per ara, la comarca de l'Anoia encara no disposa d'una connexió ferroviària competitiva amb Barcelona. Aquesta reclamació endèmica del territori va trobar un bri d'esperança en el frustrat eix ferroviari transversal, que incloïa un ramal entre Igualada i Barcelona.

Actualment, el trajecte entre Igualada i Barcelona es fa en 90 minuts, el mateix que a principi dels vuitanta.

Un dels greuges pendents de la línia és el pas a nivell que hi ha en un dels principals accessos a Igualada. Fa dues dècades que apareixen sobre la taula projectes que s'esfumen un cop passades les eleccions de torn. El conseller de Territori, Josep Rull, ha estat el darrer a reconèixer que no hi ha calendari per a l'actuació, valorada en 21 milions d'euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.