Vies que incomuniquen

Grans vies de comunicació que incomuniquen. Així són percebudes infraestructures com ara l'autopista C-31 i la ronda Litoral a Sant Adrià de Besòs, on es converteixen en veritables barreres que dificulten la circulació entre barris. I no són les úniques traves a la mobilitat d'un municipi que queda també fracturat pel riu Besòs i la via del tren que, al marge esquerre del riu, separa el litoral del nucli urbà i, un cop travessat el Besòs, secciona el marge dret i entorpeix la comunicació entre els barris de la Catalana, la Mina i Via Trajana. Tot un rècord per a una ciutat de només 3,78 quilòmetres quadrats i sense grans desnivells.

Aquest és el panorama que recull el pla de mobilitat urbana sostenible (PMUS) de Sant Adrià, que, després d'una jornada participativa, s'està ultimant abans de passar pel ple municipal. El pla esmenta com un dels punts negres de mobilitat, l'efecte barrera de les grans infraestructures que resten permeabilitat, frenen la connexió entre barris i tenen l'efecte d'obstacle psicològic entre els veïns del marge dret, que se senten més propers a Barcelona que no pas a Sant Adrià i que recelen de caminar fins al centre, tot i que les distàncies ho permeten.

Mapa i senyalització

És per això que l'Ajuntament treballa en la creació de la xarxa Tiramilles, un mapa sinòptic de la ciutat que expressa les distàncies entre els principals pols, a més del temps necessari per recórrer-les a peu. D'aquesta manera es vol desmuntar la creença que no és possible fer caminant els desplaçaments entre els barris del marge dret i els principals serveis situats al marge esquerre. Aquesta xarxa es reforçarà amb senyalització vertical en diferents espais, on s'indicarà la distància fins als punts de destinació més importants i el temps que es triga a cobrir-la a peu. La idea, segons explica la regidora responsable d'Urbanisme, Ruth Soto, és desenvolupar la xarxa Tiramilles entre el 2017 i el 2018. “Cal conscienciar que Sant Adrià és accessible a peu i crear un sentiment de pertinença a la ciutat”, manté Soto. Sant Adrià es convertirà així en un dels primers municipis catalans que implementa aquesta senyalització a tot el nucli urbà, segons l'Ajuntament.

Les dificultats de mobilitat que generen les grans infraestructures estan motivades perquè no van ser concebudes per donar servei a Sant Adrià, tal com reconeix la regidora d'Urbanisme. De fet, la C-31 ni tan sols té accessos dins del terme municipal, mentre que la ronda Litoral, que transcorre de manera subterrània per Barcelona, surt a la superfície a Sant Adrià i no té calçades laterals en aquest tram. Pel que fa a la via del tren, l'efecte barrera s'accentua a tot el marge dret, on no hi ha cap estació, tot i que des del municipi s'havia reclamat durant anys una parada al barri de Via Trajana. Ara es treballa en la permeabilització d'una part de la via, en la pròxima construcció d'un pont que farà que la carretera de Mataró deixi de ser un cul-de-sac i en la prolongació per sobre de la via que permetrà crear una plaça.

Minimitzar els efectes

L'alcalde, Joan Callau, ha reiterat en diverses ocasions la necessitat de treballar conjuntament amb la resta de municipis de l'eix Besòs per reclamar la minimització dels efectes de les grans infraestructures sobre el territori. Fer subterrània la C-31, tal com s'ha fet al terme municipal de Barcelona, i la minimització dels seus efectes amb la instal·lació de pantalles sonoreductores per millorar la qualitat de vida dels veïns de l'entorn són dues de les demandes que es fan des del territori.

Prioritzar la bicicleta

La xarxa ciclista de Sant Adrià suma 21 quilòmetres. La part més utilitzada és la que transcorre al llarg del parc fluvial del Besòs, que suma 8 quilòmetres. L'any vinent està previst fer noves actuacions per millorar la xarxa de carril bici a la ciutat. Es farà una especial incidència en l'entorn del campus del Besòs de la UPC. En aquest sentit, està previst connectar el campus amb l'estació de rodalies de Sant Adrià amb un carril doble que arribarà fins al límit amb Barcelona.