Aerogeneradors al camp de batalla

La Terra Alta passarà en dos anys a produir 494 megawatts d'energia eòlica, més del que es produeix ara a tot el país

Actu­al­ment a la Terra Alta hi ha només un parc eòlic en fun­ci­o­na­ment. Es tracta de les Comes, a Vilalba dels Arcs, dos aero­ge­ne­ra­dors que sumen una potència de només 3 megawatts. Però aviat això can­viarà, ja que abans que acabe l'any esta­ran en fun­ci­o­na­ment tres cen­trals eòliques més: Bon Vent, a Vilalba dels Arcs (48 megawatts de potència), i Mude­fer I i Mude­fer II, totes dues a Case­res i amb una potència de 45 i 12,6 megawatts res­pec­ti­va­ment. Les pre­vi­si­ons són que en només dos anys es posen en marxa la resta de pro­jec­tes eòlics auto­rit­zats a la comarca, que amb 223 aero­ge­ne­ra­dors pro­dui­ran 493,9 megawatts, comp­tant el de les Comes de Vilalba. Tot ple­gat repre­sen­tarà una inversió glo­bal de més de 500 mili­ons d'euros –només els deu parcs eòlics que pro­jecta la soci­e­tat Apro­fi­ta­ment d'Ener­gies Reno­va­bles de la Terra Alta (AERTA) puja als 424 mili­ons d'euros, als quals s'ha de sumar la inversió de qua­tre parcs eòlics més a la part sud de la comarca pro­mo­guts per la soci­e­tat Berta–. Fonts d'AERTA han fet èmfasi en el fet que es tracta d'una de les inver­si­ons més potents que s'hau­ran fet mai a la comarca; a més, des­ta­quen que es cre­a­ran dese­nes de llocs de tre­ball en el man­te­ni­ment dels aero­ge­ne­ra­dors i els vials d'accés als parcs, i que, a més, cada any rever­ti­ran a la comarca 2,5 mili­ons d'euros anu­als en con­cepte de cànons i taxes.

«Mas­si­fi­cació»

Però una part de la soci­e­tat de la Terra Alta no ho veu de la mateixa manera. És el cas de la Pla­ta­forma en Defensa de la Terra Alta, que denun­cia que el govern està per­me­tent una «mas­si­fi­cació des­a­fo­rada» de parcs eòlics a la comarca, en indrets carac­terístics pel seu valor pai­satgístic i el que és més greu, en espais on s'ha cons­ta­tat la presència de res­tes huma­nes de la Bata­lla de l'Ebre. «Els parcs de Cor­bera d'Ebre i la Fata­re­lla ocu­pa­ran espais on la Bata­lla de l'Ebre va ser molt cru­enta i on encara que­den nom­bro­sos cos­sos de sol­dats, prin­ci­pal­ment repu­bli­cans. Ho sabem molt bé la gent que vivim aquí», afir­mava un dels por­ta­veus d'aquesta Pla­ta­forma, Xavier Fortuño. «Damunt d'aquests cos­sos ins­tal·laran molins», hi afe­gia, i pre­ci­sava que no està segur que les coses s'esti­guen fent bé, com diu el govern. «Les empre­ses encara no han noti­fi­cat la presència de cap resta humana», argu­men­tava.

«És el tripartit qui executa les obres»

Les declaracions del delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó, fa unes setmanes, en què admetia que el model eòlic que s'està implantant al territori «no el satisfà», no han convençut els contraris a la proliferació eòlica a la Terra Alta. Salvadó va dir que han topat amb un model heretat i que l'han intentat racionalitzar. Han eliminat els parcs previstos a les serres de Pàndols i Cavalls, i s'ha reduït el nombre de torres, però reconeix que hauria optat per no aprovar parcs dins les zones de la Batalla de l'Ebre. «Aquests arguments no ens servixen; potser va ser el govern anterior qui va aprovar aquests parcs, però és el tripartit el que permet que les obres s'executen», va afirmar Xavier Fortuño, de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta, que va dir que potser hi ha menys aerogeneradors, però aquests són més grans. Fortuño també va lamentar que a la Terra Alta no hi hagut cap debat social com sí que s'ha produït a l'Empordà i, a més, ha denunciat que les promotores eòliques han pagat tres vegades menys als propietaris de la Terra Alta que als de l'Empordà.

Arqueòlegs permanentment a peu d'obra

Amb l'objectiu de garantir la preservació de les restes humanes o d'altres restes relacionades amb la Batalla de l'Ebre que puguen aparèixer durant les obres de construcció dels parcs eòlics, s'havia de signar un conveni de col·laboració entre les empreses eòliques, la direcció general de la Memòria Democràtica i els departaments de Cultura i Obres Públiques. Finalment, aquest conveni no s'ha signat perquè n'hi hagut prou amb l'aplicació de la llei de patrimoni. Ho va assegurar a aquest diari el director dels serveis territorials de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega. «Aquesta llei ja ens diu el que hem de fer en cada cas», va precisar Vega. «Tenim un protocol d'actuació que ens servix tant en el cas dels parcs eòlics com en el de construcció del reg de la Terra Alta, que no és tan polèmic però també té el seu impacte», hi va afegir. D'acord amb aquest protocol, si apareix una resta humana s'avisen immediatament els serveis territorials de Cultura, es documenta el lloc on ha aparegut i les restes es traslladen al Centre 115 Dies de Corbera per després dipositar-les una vegada analitzades al monument ossera de Camposines, a la Fatarella. És el que es va fer amb les restes que es van recuperar a finals del 2008 a la serra de Corbera. Les empreses eòliques han contractat l'empresa privada d'arqueologia Atics, que seguix tots els moviments i, segons va assegurar el director territorial de Cultura, en les obres fetes fins ara als parcs eòlics que s'han començat a construir –el de Vilalba, els dos de Caseres i el de Corbera– no s'ha trobat cap resta humana. El que sí que han localitzat al parc de Vilalba han estat trinxeres i pous de tirador que han obligat a traslladar tres aerogeneradors. Les restes s'han catalogat i colgat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.