Examinen l'estructura que conté el reactor de Vandellòs I
Es vol comprovar la durabilitat de la instal·lació i si està afectada per factors ambientals
Aquest és un dels 4 projectes per desenvolupar tecnologies aplicables en el desmantellament de nuclears, que duen a terme Enresa i la URV
“Una instal·lació estressada”. Aquesta és la definició que el president de l'Empresa Nacional de Residuos Radioactivos (Enresa), José Alejandro Pina, va atribuir ahir a l'estructura que protegeix el calaix del reactor de la central nuclear de Vandellòs I, el desmantellament definitiu de la qual està previst que es dugui a terme el 2028. Com que ja han passat més de 10 anys des que es va clausurar la planta, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i Enresa han posat en marxa un projecte per conèixer amb detall l'estat d'aquesta construcció exterior que es va aixecar pel confinament del reactor –que des del 1990 està en situació de latència–, i també per determinar quina és la longevitat dels materials. L'anàlisi, que té un cost de 39.000 euros i que finalitzarà el mes de novembre, permetrà doncs observar si l'edifici ha mantingut la seva integritat en relació amb els efectes que durant aquest temps l'han pogut corrompre. I és que, tal com va especificar el catedràtic de física aplicada de la URV que està immers en el projecte, Francesc Díaz, aquesta capa protectora metàl·lica i de formigó no només hi ha la possibilitat que hagi resultat afectada pel seu propi pes estructural, sinó també que l'hagin degradat factors ambientals, com ara “el vent, la dilatació tèrmica, la pluja, el grau d'humitat i la salinitat”. “Es tracta d'un estudi que servirà sobretot per saber fins quan l'estructura serà útil, estable i protegirà el seu contingut de manera eficient. Veurem quines són les tasques de manteniment correctives i preventives que s'hi han d'aplicar, com per exemple per arreglar els punts sotmesos a més tensió”. I, a banda de totes aquestes tasques, Pina va insistir que, com és habitual, es continuen efectuant mesuraments per calcular els nivells de radioactivitat de la planta: “Actualment, només en detectem en dos recintes: un d'aquests llocs és el reactor i l'altre, un magatzem de grafit que hi ha al subterrani”.
Eliminar l'urani de l'aigua
Aquesta proposta forma part de la vuitena campanya de projectes orientats al desenvolupament d'eines aplicables al desmantellament de centrals nuclears, que s'impulsen des del Centre Tecnològic Mestral, situat a l'antiga planta de Vandellòs I. Per tirar-los endavant, ahir el president d'Enresa i el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, van firmar els nous convenis de col·laboració per fer realitat els projectes, que en conjunt disposen d'una inversió de 140.000 euros. A part de l'estudi a fons de l'estructura que conté el reactor, els investigadors també s'adaptaran a una normativa americana: una aplicació informàtica per a la inspecció de mesures radiològiques, aprofundir en la capacitat de difusió de certs isòtops radioactius que hi ha al morter i, finalment, la biorecuperació in situ d'aqüífers que estiguin contaminats amb urani, sense haver de treure l'aigua a l'exterior.
LA FRASE
LA XIFRA
Investigació com a mesura d'estalvi
El director d'operacions d'Enresa, Alejandro Rodríguez, va manifestar ahir que les necessitats de la companyia són principalment “d'investigació, innovació i desenvolupament”. Dins d'aquest paraigües, va detallar que els seus objectius giren al voltant de quatre focus: idear tecnologies que permetin conèixer el comportament dels residus radioactius, extremar la seguretat dels sistemes de confinament, fer projeccions de quina serà l'evolució de l'estat dels materials de les plantes nuclears a llarg termini i perfeccionar el tractament dels residus. En la mateixa línia, el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, va destacar la importància de la “recerca específica”: “ Analitzar necessitats concretes ens permet obtenir solucions també concretes i, en definitiva, ens ajuda a estalviar diners a la societat per resoldre aquests problemes. Aquesta és una realitat que demostra que la inversió en recerca val la pena”. A més, tot i que el president d'Enresa, José Alejandro Pina, no va entrar a valorar el fet que el govern estatal encara no s'hagi pronunciat sobre l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat de residus radioactius, va dir que és simptomàtic que, malgrat que en algunes de les vuit poblacions que hi aspiren hi ha hagut un canvi de color polític, cap ha retirat la candidatura.
