Ser o semblar

Vagi per enda­vant que jo també sóc dels que pen­sen que la T1 és una infra­es­truc­tura de pri­mer ordre, de les que ens han d'aju­dar a ser un país una mica més gran. Des d'ahir, com a mínim ho sem­blem. I si no podem anar més enllà del que no podem dei­xar de con­si­de­rar com una sim­ple qüestió d'imatge és per obra i gràcia del PSOE, que es resis­teix a tras­pas­sar-nos la gestió dels aero­ports, no fos cas que els féssim anar d'allò més bé i poséssim Aena en un com­promís. De moment tenim una de les ter­mi­nals més grans i moder­nes de tot el món, però pel que expli­ca­ven ahir els pri­mers usu­a­ris, arri­bar-hi no és gens sen­zill, la cli­ma­tit­zació és millo­ra­ble, hi ha dèficits pel que fa a la reto­lació en català i, el que és més impor­tant, s'hi con­ti­nuen per­dent male­tes, que ha estat un dels senyals d'iden­ti­tat de l'aero­port del Prat en els últims anys. O sigui que, nor­ma­li­tat. Com a mínim la que s'espera d'un aero­port a Espa­nya.