Últim Talgo a Portbou
L'entrada en servei del TAV a partir d'aquest diumenge 15 de desembre provoca que deixin de circular per Portbou el Talgo i el tren hotel nocturn
La innovació tecnològica que va suposar el 1969 un tren amb una amplada d'eix variable queda obsoleta amb el pas pel Pertús
El municipi de Portbou perd més protagonisme ferroviari
El 1969, poder sortir del país sense canviar de tren va ser un salt
El Talgo va arribar a fer fins a quatre viatges diaris en cada sentit
L'arribada dels TAV directes entre Barcelona i París a partir d'aquest diumenge, 15 de desembre, comportarà canvis en els trens internacionals que fins ara passaven per la via del tren convencional de Portbou. Segons fonts de Renfe, a partir d'aquest mateix diumenge, el Talgo Mare Nostrum, que uneix Lorca i Montpeller, acabarà el recorregut a Barcelona. Mentre que, en el cas del tren hotel nocturn Estrella Costa Brava, a partir d'ara només farà el recorregut entre Barcelona i Madrid i, per tant, tampoc arribarà a Portbou. El motiu és que el servei que oferien aquests combois, per unir Catalunya amb Europa, serà substituït pels nous trens d'alta velocitat.
L'Estrella Costa Brava circulava des dels anys seixanta i feia el recorregut de Madrid a Cervera de la Marenda. Era un tren nocturn amb un vagó cafeteria, vagons amb lliteres i cotxes llit –habitacions amb lavabo i dutxa–, que ara s'havien retirat. Actualment, tenia pocs usuaris fins a arribar a Barcelona, on pugen la majoria de viatgers.
En el cas del Talgo, aquest tren va començar a circular per les comarques gironines el 1969 i en els moments de més activitat va tenir fins a quatre freqüències diàries en cada sentit, tot i que actualment només feia un trajecte al dia entre Llorca i Montpeller.
Va ser una innovació per a l'època, ja que els Talgo incorporaven un sistema variable que els permetia circular per l'ample de via ibèric i per l'europeu. A l'estació de Portbou hi ha una instal·lació que eleva el vagó i que eixampla l'eix de les rodes per circular per la via de Renfe i les estreny per anar per la resta d'Europa. En aquell moment, es va fer una inauguració de la maquinària que permet fer aquest canvi del sistema ibèric (1.674 mm) a l'europeu (1.435 mm).
L'alcalde de Portbou, Josep Lluís Sales, explica que des de l'Ajuntament faran gestions per intentar aprofitar i seguir usant les estructures del canvi d'amplada d'eix que servien per al Talgo i que ara quedaran inutilitzades. “Buscant màquines que siguin compatibles, intentarem aprofitar aquest sistema”, diu Sales, tot i apuntar que la davallada de l'activitat ferroviària a Portbou és una problemàtica que va més enllà de la desaparició del Talgo, que només representava una petita part de l'activitat de les instal·lacions de Portbou (vegeu peça).
Des de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de les Comarques Gironines, Ignasi Griñón, president de l'entitat, recorda el que va significar l'entrada en funcionament del Talgo. “Per als que vam veure circular els primers Talgo, va significar l'arribada de la modernitat i la comoditat en els trens. Una nova tecnologia permetia sortir del país sense canviar de tren i això va ser un salt important”, diu Griñón. També destaca que l'arribada del Talgo anava lligada al fet que aquesta part nord de la via a l'Estat espanyol va ser una de les primeres porcions que es va electrificar i que en aquell moment allò es va difondre àmpliament.“Als inicis, Talgo era una empresa privada que llogava la infraestructura a Renfe; per fer la promoció del Talgo, Renfe va pintar algunes de les seves màquines elèctriques convencionals amb els colors del Talgo” recorda Griñon.
Segons l'alcalde, el municipi de Portbou se sent menyspreat
Per al municipi de Portbou, que va néixer i es va desenvolupar amb l'activitat ferroviària, la desaparició del Talgo és un pas més enrere: tres persones més perden la feina, tres famílies del municipi. La davallada d'activitat a Portbou ve de lluny i el Talgo només representava una petita part del volum de feina que l'estació havia generat en els temps d'esplendor, però la fi del Talgo és un símptoma més del sentiment d'abandó que es viu en aquest poble. “Ens sentim menyspreats. No hi ha cap altre punt fronterer de les mateixes característiques que sigui tan maltractat. No existim per a ningú”, diu l'alcalde, Josep Lluís Sales. L'alcalde –i antic treballador del transport ferroviari– recalca que, en temps de màxima activitat, entre el sector del transport ferroviari i els agents de duanes, el municipi representava un plusvàlua i una font d'ingressos molt important per a l'Estat. “No estem recompensats pel que hem aportat com a municipi. Ningú no fa res per Portbou, ningú hi inverteix res. El poble de Portbou no es mereix aquest tracte”, diu Sales.
