Municipis del Tarragonès rebutgen la línia i exigeixen la Reus-Roda per a passatgers
Els nuclis afectats no volen que els travessin mercaderies perilloses, i reivindiquen la via com a connexió a l'estació del TAV
Encara portarà cua el traçat definitiu de la línia de mercaderies, sobretot al Tarragonès. «Travessa tota la comarca de punta a punta, incloent-hi alguns nuclis urbans, i no ho veiem clar, perquè molts municipis han manifestat la seva oposició que l'antiga línia Reus-Roda es converteixi només al pas de mercaderies», explica el president del Consell Comarcal i alcalde de la Secuita, Eudald Roca. Per això, a més dels ajuntaments afectats, el mateix ens supramunicipal ha presentat les seves propostes en el termini de suggeriments que Foment va tancar tot just a principi d'agost. Roca, de tota manera, admet: «Sabem que és un tema importantíssim i que la línia per algun lloc ha de passar, així que hi ha una certa resignació que s'acabarà fent, tot i que almenys tenim l'esperança que, mal per mal, també hi puguin passar viatgers.»
El Consell Comarcal havia reclamat des de feia quatre anys que es destinés l'antic corredor ferroviari a via verda turística per l'interior del Tarragonès, una idea a la qual ja ha renunciat. «Almenys si la línia s'adeqüés també per a passatgers es podria convertir en una mena de rodalies que vertebrarien l'interior de la comarca, perquè ara municipis com el Morell, la Pobla de Mafumet, Perafort o la Secuita han perdut la comunicació amb Reus», reflexiona.
Autonomia municipal
El traçat del corredor, en qualsevol cas, pot ser motiu de desavinences també entre municipis. Els ajuntaments del Morell i la Pobla, així, han presentat propostes conjuntes per demanar que s'opti pel corredor sud, és a dir, que s'allunyi dels seus nuclis urbans i del polígon petroquímic nord, a canvi d'atansar-ho, això sí, a altres nuclis com ara Constantí o Sant Salvador. Les consideracions de l'Ajuntament de Tarragona a l'estudi, en canvi, demanen tot el contrari: que el traçat definitiu s'allunyi tant com sigui possible dels seus nuclis de població. «Cada ajuntament ha de dir per on la vol, i hem de respectar l'autonomia municipal», sosté Roca, que tanmateix també reclama que «es tinguin en compte qüestions de seguretat pel que fa a la proximitat amb la indústria química». La Generalitat, per la seva banda, sembla que d'entrada es decantaria per l'opció de l'antiga Reus-Roda, o almenys això es desprèn de la redacció del Pacte Nacional per a les Infraestructures.
«No té cap sentit»
«Com a línia de passatgers hi podem estar d'acord, perquè es podria entendre com una anella i seria fàcil de recuperar, però les mercaderies són un tema més complex, i no hi estem d'acord de cap manera», explica, ras i curt, l'alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, que ja prediu: «Segur que això portarà molt de debat.» «Són combois que poden tenir més d'1 km de llarg i que poden passar a velocitats de 120 km/h pel mig de la petroquímica, del Morell o de la Pobla, i per sota de Puigdelfí; la Generalitat parla en tot moment que no s'ha de construir al costat de zones de perill, i ara resulta que les zones de perill les portem a la població; això no té cap sentit!», exposa.
Greuge amb la costa
En la mateixa línia s'expressa l'alcalde del Morell, Pere Guinovart, que fa un front comú amb el de la Pobla de Mafumet. «Ens oposarem que creuïn pel mig dos nuclis urbans, per les conseqüències de sorolls o de seguretat que això suposaria», clama. «Fa anys que defensem la línia Reus-Roda com a enllaç de viatgers entre Reus i el seu aeroport i l'estació del TAV, que seria la via més ràpida i amb el cost més baix perquè ja està feta, i encara no entenem per què no s'ha fet», reitera. El morellenc, de fet, va més enllà i denuncia el greuge que pateixen els seus municipis: «Totes les infraestructures ens trinxen el territori de l'interior i no en traiem cap avantatge, tots els beneficis es concentren només en el triangle Tarragona-Reus-Cambrils.» «No hi ha solidaritat entre municipis», lamenta.
S'alcen veus en contra també al Baix Penedès
La tramesa de l'estudi als ajuntaments ha passat més desapercebuda ara per ara al Baix Penedès, on la qüestió es veu encara «poc madura» i ni tan sols s'ha tractat en el consell d'alcaldes, si bé no es descarta que surti en el proper. Això sí, municipis com ara l'Arboç, un dels més afectats amb tres possibles traçats, ja hi van presentar al juliol suggeriments, i es queixen amargament que una nova infraestructura els parteixi el territori. «Hem demanat que, si ha de passar, ho faci pel corredor de 7 km paral·lel a la via de Renfe i la del TAV, perquè si no haurem d'acabar fent salts», constata l'alcalde, Carles Ribé, que lamenta que «els corredors proposats són molt amples, gairebé més que el terme, i n'hi ha per espantar-se». En tot cas, en la mateixa línia que el seu homòleg del Morell, Ribé va més enllà i reflexiona: «Aquí ja tenim dues vies de tren, l'autopista, gasoductes, oleoductes, torres d'alta tensió... Potser que també es plantegin que aquestes línies de gran trànsit, que a més són de pas, passin per territoris de més amunt amb menys concentració, que aquí també hi ha un poble!»
Tres quilòmetres de via trinxats pel TAV
La proposta que ha generat més queixes, però que també sembla que parteix amb més números pel suport de la Generalitat, és la del corredor de l'antiga línia Reus-Roda. La línia fa almenys dues dècades que està en desús i, de fet, amb la construcció de la línia del TAV, fa uns cinc anys que va quedar materialment trinxada en dos punts, en un tram d'uns 3 km, entre Perafort i el Catllar. El govern català, això sí, també veuria amb bons ulls recuperar-la per a viatgers, com fa anys que reclama, fins i tot amb les competències cedides per l'Estat, de manera semblant a com s'ha fet a la que va de Lleida a la Pobla de Segur. Fonts consultades properes al govern expliquen que «si es prengués la decisió de recuperar-la, n'hi hauria prou de desplaçar-la uns 200 m» per posar-la un altre cop en marxa, si bé admeten que el fet que al seu dia es decidís construir el TAV a sobre «denota certa manca de planificació».
Els alcaldes del Morell i Perafort també veuen factible la reobertura de la línia. «Els drets de via Renfe no els ha perdut, simplement com que la línia del TAV s'hi anava encavalcant i no es volien perdre, s'han anat desplaçant paral·lelament i ara els tenen al costat mateix de Perafort», explica Joan Martí Pla. Guinovart hi coincideix: «Només hi ha un tros molt petit ocupat; el sòl hi és i no cal que l'expropiïn, només cal que s'hi posin les vies.»
La Plataforma de Defensa del Ferrocarril Públic i de Qualitat del Camp, precisament, ja es va mobilitzar a principi de juliol per denunciar la degradació de la línia i reclamar-ne la reobertura en el marc d'una xarxa de rodalies del Camp, si bé en canvi ells veuen bé que també es destini a sortida de mercaderies perilloses. L'entitat considera que la seva proposta tindria «un molt bon encaix dins dels actuals criteris de planificació».
