Els ecologistes gironins es mobilitzen contra el gasoducte Midcat
represa La reactivació del projecte que ha de creuar la demarcació encén la lluita del territori perquè no sigui “una altra MAT” crítica Denuncien l'impacte ambiental que tindrà, tot i que visualment no es vegi tant
Després de la línia elèctrica de 400 kV de la MAT, les organitzacions ecologistes gironines posen en marxa ara la lluita contra una “altra autopista energètica” que ha de travessar les comarques gironines de punta a punta, creuar els Pirineus per l'Albera, i després continuar per la Catalunya del Nord: el gasoducte Midcat, que ha d'estar llest, segons les institucions europees, el 2020, i ha de servir per abastir Europa de gas del nord d'Àfrica. La Unió Europea i els governs espanyol i francès han reactivat aquest projecte, la construcció del qual va iniciar-se el 2011 a Martorell i va quedar aturat el 2012 a l'altura d'Hostalric. Justament l'experiència en aquell primer tram és el principal argument ara dels ecologistes gironins per mobilitzar-se en contra del gasoducte. La Iaeden-Salvem l'Empordà i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), juntament amb Tanquem les Nuclears-Comarques Gironines, com a principals representants de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) a la demarcació, han decidit portar a Figueres i Girona una exposició creada per la Plataforma gasoducte Martorell-Figueres per mostrar “les deficiències informatives, administratives i d'execució de les obres” i sobretot com aquestes van comportar “una agressió molt greu als espais naturals del Vallès, ja que van afectar especialment els boscos i rius de la zona, amb milers d'arbres tallats i el sotabosc arrasat en una franja d'entre 30 i 40 metres d'amplada al llarg del seu recorregut”. Segons explica la portaveu de la Iaeden, Bàrbara Schmitt, “en l'exposició es veu bé que l'impacte és major del que la gent es pot imaginar, sobretot en la fase d'obres. És una franja bastant àmplia que va trinxant el territori, una cicatriu que travessa camps, boscos i rius, sobretot es veu als llocs de diferent altura”. Reconeix que és una infraestructura amb menys impacte visual que les torres de la MAT, però remarca el seu gran impacte ambiental: “Es travessen rieres, per exemple, i s'altera el seu curs.”
L'exposició es va inaugurar ahir a la nit amb una conferència a Figueres i es podrà visitar al Consell Comarcal de l'Alt Empordà fins al 26 de febrer. Al març es traslladarà a Girona: de l'1 al 18 serà a l'Escola Politècnica Superior de la UdG i del dia 21 fins a l'1 d'abril a l'Ateneu Salvadora Catà. Està previst que a Girona s'organitzi també algun col·loqui.
A banda de l'exposició, Schmitt explica que han enviat cartes a tots els ajuntaments que estaran afectats pel projecte.
Pessimistes
La portaveu de la Iaeden admet que són “pessimistes” amb la mobilització que es pot aconseguir, perquè són conscients que “la gent està molt cremada” després de l'experiència de la MAT. “És un projecte europeu. Com hi vols anar en contra després del que ha passat amb la MAT? A més, no té tant impacte visual”, argumenta. Schmitt, però, espera que aquest cop, a diferència de la MAT, s'escolti més el territori i “ens deixin participar”.
LES XIFRES
LA FRASE
Contra la geopolítica del projecte
Més enllà de l'impacte ambiental, des de les entitats ecologistes es defensa que aquest tipus de projectes no contribueixen a la planificació d'“un futur energètic viable, sostenible i socialment just”. Schmidht argumenta que van en contra també de “la geopolítica del projecte”, perquè serveix a l'estratègia de mercat únic energètic de la UE.
En aquest sentit, són molt crítics també amb el corredor de gas del sud (CGS), que vol portar el gas canalitzat des de l'Azerbaidjan fins a Itàlia, amb “greus conseqüències socials als països d'origen”.
A més, compara molt el Midcat amb la MAT: “És un projecte que també ve de lluny, imposat des de capitals diverses i Brussel·les, i és també de nou un projecte d'interconnexió, una altra autopista energètica que no servirà per al subministrament d'aquí”.
També denuncia que al darrere, “una mica com en el cas Castor”, hi ha “grans interessos econòmics” perquè reben “subvencions molt importants i moltes facilitats en les tramitacions”.
