De maniobres

Hau­ran sen­tit a par­lar de les mani­o­bres mili­tars. O de les mani­o­bres per apar­car. O de les mani­o­bres polítiques i estratègiques. Però els resul­ta­ran més sor­pre­nents les mani­o­bres de tren. I viure-les com a viat­ger. Aquesta és una de les experiències que Adif i Renfe ofe­rei­xen per aquest Nadal. Des del dia de Nadal fins avui, les línies C3 (de Vic), C4 (de Man­resa) i C7 (de Mar­to­rell) només arri­ben fins a l'estació de Mont­cada–Bifur­cació i no posen els peus a Bar­ce­lona. El tall con­vida els usu­a­ris a fer una gim­cana, que en el cas de la C3 esdevé èpica. Si per a les línies C4 i C7, la cosa s'arre­gla aga­fant la C2 (de Sant Celoni), bai­xant a Mont­cada i Rei­xac i cami­nant cinc minuts per enllaçar amb l'estació de Mont­cada–Man­resa, en el cas de la C3 aquesta opció és impos­si­ble. El motiu del tall és arre­glar un pedaç més de la mítica catenària, però la temp­ta­tiva de millora posa de mani­fest, un cop més, les innu­me­ra­bles deficiències del ser­vei.

Sense ànim de cau­sar cap greuge als viat­gers de les altres línies de roda­lies, es pot afir­mar que la C3, pen­dent de des­do­blar, és la línia més esga­ve­llada de l'àrea metro­po­li­tana. Aquests dies, els soferts aven­tu­rers de la C3 han hagut de redo­blar la seva paciència: a Sant Andreu Are­nal, aga­far un autobús que els duia fins a la ter­rorífica estació de Mont­cada Bifur­cació, un esce­nari ideal per a REC 3. La cosa resulta en un temps rècord històric per anar de Bar­ce­lona a la Gar­riga: una hora i tres quarts. Els hora­ris pro­vi­si­o­nals enlloc con­te­nen cap ori­en­tació horària del suple­ment de temps per­dut que es cobrarà al viat­ger per poder plan­tar-se al cen­tre de Bar­ce­lona, i sí que con­te­nen altres lla­cu­nes infor­ma­ti­ves.

Qui des­con­fia d'aquesta opa­ci­tat endèmica idea les seves pròpies inter­mo­da­li­tats per arri­bar sen­cer i a una hora pru­dent a casa. Per bai­xar a Bar­ce­lona i dri­blar inco­mo­di­tats, autobús directe des de la Gar­riga i després metro. Resul­tat: una hora i mitja de viatge per arri­bar al cen­tre de Bar­ce­lona. En un cotxe par­ti­cu­lar, la cosa se salda amb 40 minuts en un mal dia. Per tor­nar a la Gar­riga, la inven­tiva encara dóna per a més: C2 fins a Mollet, més línia urbana de Mollet fins a l'altra estació (la de la C3), igual a una qua­dra­tura del cer­cle que només es dóna un cop cada 10.000 casos. Aques­tes inter­mo­da­li­tats no estan fetes per a rea­li­tats pal­pa­bles, i qual­se­vol dia la C2 pateix retards i tot s'espat­lla. Ales­ho­res el viat­ger intrèpid acon­se­gueix que l'acos­tin en cotxe a l'estació de Mont­cada–Bifur­cació, una breu con­cessió al trans­port pri­vat. I l'aven­tura, no es confiïn, no s'acaba amb plan­tar-se a Mont­cada–Bifur­cació. Allà el viat­ger s'enfila al tren, quan que­den 40 minuts perquè es posi en marxa. I, de cop, sent per mega­fo­nia l'avís que el tren farà unes mani­o­bres. Mani­o­bres? Ara surto d'una via, ara em poso a l'altra. Així pas­sem l'estona i qui dia passa any empeny. Inau­dit, però tot és pos­si­ble i, cer­ta­ment, tot està per fer en aquesta trista i dis­sor­tada xarxa de trens. Esta­rem atents a les pro­pe­res mani­o­bres.