opinió
Cal un model de gestió de residus
D’acord amb l’estadística de la recollida selectiva bruta que apareix al web de l’Agència de Residus de Catalunya, els darrers deu anys (de l’any 2009 a l’any 2018), la població de Figueres s’ha incrementat en 3.051 persones, de 43.330 a 46.381 habitants.
Durant aquest mateix període de temps, la generació total de residus del municipi ha passat de 22.000,39 a 21.749,77 tones, la qual cosa comporta una generació per habitant i dia d’1,39 kg l’any 2009 (507,74 kg per habitant durant tot l’any) a 1,28 kg l’any 2018 (468,84 kg per habitant a l’any).
La mitjana de Catalunya durant l’any 2018 és d’1,43 kg per habitant i dia i 523,11 kg per habitant i any. És a dir, cada habitant de Figueres genera 54,18 kg de residus menys a l’any que la mitjana de Catalunya.
Malgrat que aquesta és una dada positiva, les dades resulten molt dolentes quan s’analitza la gestió d’aquests residus, ja que mentre que a Catalunya la recollida selectiva de residus representa un 41,73% del total dels residus l’any 2018, a Figueres aquest percentatge es redueix al 27,10%. L’any 2009 la recollida selectiva va representar un 25,22% del total dels residus generats, mentre que l’any 2018 va ser del 27,10%. És a dir, en deu anys s’ha aconseguit incrementar la recollida selectiva en només dos punts percentuals.
Pel que fa a la distribució de la recollida selectiva, dels 468,94 kg de residus que cada dia genera un habitant de Figueres de mitjana l’any 2018, només se’n recullen selectivament 127,06, distribuïts de la manera següent: 0,23 kg d’autocompostatge, 11,56 kg de matèria orgànica, 0,86 kg de poda i jardineria, 33,58 kg de paper i cartró, 17,43 kg de vidre, 17,68 kg d’envasos lleugers, 27,39 kg de residus voluminosos i fusta, 6,53 kg d’aparells elèctrics i electrònics; 1,02 kg de ferralla, 0,08 kg d’olis vegetals, 2,94 kg de tèxtil, 3,82 kg de runes, 0,45 kg de residus especials i 3,47 kg d’altres recollides selectives. La resta, 341,87 kg de residus van abocats directament al contenidor de rebuig. Si tenim en compte el pes que els materials seleccionats tenen proporcionalment (només cal pensar en la matèria orgànica, el vidre, els voluminosos, etc.) ens adonarem que gran part dels 341,87 kg que, de mitjana, cada any cada habitant llença al rebuig, podrien anar als contenidors de recollida selectiva.
Si resulta que els habitants de Figueres generen cada any un 10,36% menys de residus, però en canvi generen un 14,63% més de rebuig que la mitjana de població de Catalunya, podríem concloure que a Figueres hi ha un model de gestió de residus que, almenys durant els darrers deu anys no ha aconseguit millorar el nivell de recollida selectiva ni tan sols en les recollides selectives tradicionals (envasos, paper i cartró, i vidre).
La Unió Europea va aprovar el mes de maig del 2018 la normativa comunitària que fixa com a objectiu obligatori de reciclatge de residus urbans d’un 55% l’any 2025, del 60% l’any 2030 i del 65% l’any 2035. És a dir, si es vol complir aquests compromisos, caldrà doblar en només cinc anys el nivell de recollida selectiva actual.
Des de l’Associació Figueres Democràcia entenem, i així ho vàrem manifestar als diferents grups polítics municipals, que l’actual situació –amb l’anul·lació del contracte del serveis de recollida de residus sòlids urbans, servei de neteja viària i deixalleria de Figueres– oferia un moment excel·lent per obrir un procés de reflexió sobre quin és el model de gestió de residus més adequat per a Figueres.
Creiem que el debat sobre aquest tema va molt més enllà de quina és la fórmula organitzativa de gestió empresarial o municipal del servei i que, tot i ser aquest un aspecte molt important, no es pot deslligar del model de gestió de redius que es vol adoptar.
