Trenta anys de les primeres visites al parc dels Aiguamolls
L’estiu del 1988 es van fer visites guiades al parc per primer cop
Els estrangers de vacances van ser els més receptius al principi i avui el visitant català és el protagonista
L’estiu del 1988 es van fer per primera vegada visites comentades al parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest parc i el d’Aigüestortes eren els únics de Catalunya on es podien fer recorreguts amb un guia. Els primers visitants –i els més receptius– van ser els turistes estrangers, holandesos i anglesos sobretot. Trenta anys més tard, segons dades de finals d’agost, s’estima que al llarg d’aquest 2018 ja han passat pel centre d’informació del mas del Cortalet 27.099 visitants catalans, 1.464 més procedents de l’Estat espanyol i uns 15.836 visitants estrangers. Però el Cortalet no és l’únic punt d’entrada al parc, i tot fa pensar que a finals d’any el nombre total de visites es tornarà a situar entre les 200.000 i les 230.000 persones que es calcula que van passar per aquest espai el 2017.
“Tot ha canviat molt. Hi ha hagut una evolució que no ens imaginàvem al principi; inicialment, la gent que feia sol i platja no s’acostava aquí. Ara a l’estiu som com el Museu Dalí; quan fa mal temps a la platja, aprofiten per visitar el parc”, explica Josep Espigulé, tècnic en educació ambiental i ús públic del parc. L’estiu, però, no és el millor moment, segons els entesos en ornitologia, per observar ocells. El paratge no és tan bonic, és sec, i es fan cartells divulgatius per explicar als turistes que s’han escapat de la platja que, si ho veuen sec, és perquè les zones humides passen el seu cicle de sequera.
Els moments de màxima afluència són per Setmana Santa i el pont de la Puríssima. És quan el pàrquing del Cortalet, que té capacitat per a 100 cotxes, queda desbordat, i el parc s’ha vist obligat a adequar un altre aparcament per a les èpoques més concorregudes, on caben prop de 2.000 cotxes i que s’omple per Setmana Santa. Les vacances de primavera a Europa –que es fan escalonadament a França i a Bèlgica– són, segons Espigulé, el període en què venen els visitants de “més valor”: persones que saben que gaudiran dels ocells, més enteses, amb més òptiques i prismàtics. És quan els ocells fan el viatge prenupcial del sud al nord.
Un valor per al turisme
Espigulé confirma que el canvi més important que s’ha aconseguit al llarg dels últims 30 anys és, d’una banda, que el visitant català ha entès el valor dels Aiguamolls i, de l’altra, que la indústria del turisme i la defensa del medi ambient s’han reconciliat. En l’època reivindicativa (vegeu peça), turisme i ecologisme eren enemics.
Avui el turisme veu el parc natural dels Aiguamolls com un valor que permet allargar la temporada, i alhora es consciencia el visitant sobre els valors d’aquests espais. En aquest sentit, Espigulé destaca les visites d’educació, formals (amb escoles) i informals, com ara els casals i els campaments.
L’èxit de visitants aconseguit al llarg dels últims 30 anys tampoc és incompatible, segons el tècnic en educació ambiental, amb les missions fundacionals del parc: vetllar per l’interès científic d’aquest espai i el caràcter imprescindible dels Aiguamolls com a refugi d’etapa en les migracions dels ocells entre Àfrica i el nord d’Europa.
LES DATES
LA XIFRA
L’acampada que va aturar la urbanització de l’espai
E.C
El parc natural dels Aiguamolls ha pogut commemorar més d’una efemèride aquest estiu: si ara fa 30 anys s’iniciaven les visites de cara al públic, va ser possible perquè, deu anys abans, una acampada d’ecologistes havia fet aturar les obres de Port Llevant, que ja estaven en marxa. Les mobilitzacions per impedir que s’aixequés aquesta urbanització –que pretenia ser una segona Empuriabrava al lloc que avui és parc natural– ja s’havien posat en marxa dos anys abans: un article del naturalista Jordi Sargatal a la revista Presència, i la participació de Sargatal i Martí Boada en un col·loqui internacional a Lieja, ja havien començat a fer ressonar aquell combat. “L’acampada, però, va ser determinant, perquè el 1978 les obres havien començat amb força i les vam fer aturar”, recorda Sargatal. El primer dia van ser unes catorze persones, entre les quals hi havia periodistes, ecologistes i naturalistes que anys més tard van esdevenir directius del parc, com Sargatal i Josep Espigulé. “El primer dia érem els que ens podíem permetre el luxe d’estar parats en dies feiners. Però el cap de setmana ja n’érem molts més”, comenta el naturalista. Tota aquella mobilització s’emmarcava en un context de desvetllament de consciències i ganes de lluita: eren els anys del Congrés de la Llengua Catalana, de l’Assemblea de Catalunya, i en tots aquests actes els ecologistes empordanesos no deixaven passar cap oportunitat per col·locar una exposició itinerant que alertés del risc de desaparició d’aquell espai. Aquella plantada davant les màquines, però, va ser decisiva i l’administració les va fer aturar el 1978. La victòria definitiva encara es va fer esperar cinc anys més. El 10 d’octubre del 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei que declarava els Aiguamolls parc natural.
Vint-i-cinc observatoris per espiar els ocells
Al llarg de les 5.000 hectàrees del parc natural dels Aiguamolls, hi ha repartits uns 25 observatoris. Per a les persones interessades en l’observació d’ocells, a principis de setembre aquest és el primer lloc de Catalunya on es reben els primers ocells que estan en migració cap al sud. Per la funció d’àrea de descans en la migració dels ocells, els Aiguamolls de l’Empordà són la segona zona més important del Principat (després del delta de l’Ebre), i una de les quinze més importants de la península. El primer aguait es va posar a principis dels vuitanta a Vilaüt, de dimensions reduïdes, copiat dels models anglesos. Els nous observatoris ja són més adaptats i espaiosos, però Josep Espigulé està convençut que encara evolucionaran més en un futur: s’hauran de fer observatoris amb sostres de vidre, en posicions elevades, que donaran més perspectiva de conjunt. També hi ha reptes pendents per completar circuits en bicicleta, i millorar les infraestructures i la senyalització dels recorreguts. L’ús de la bicicleta en les visites –ara, cada cop més, amb bateries– és precisament una de les grans evolucions que ningú s’imaginava 30 anys enrere. Una altra evolució del parc és que la promoció ja no es limita als ocells: s’organitzen visites sobre l’agricultura compatible amb la protecció (arrossars, ramaderia, recuperació de blats); també es recuperen ermites i festes patrimonials, i fins i tot es poden combinar visites paisatgístiques i culturals, com ara un circuit literari acompanyat de textos de Maria Àngels Anglada.
