SALT
Mentalitat en clau territorial
“Una àrea urbana de Girona ben consolidada seria un pol d’atracció important: una eina potent per al desenvolupament econòmic, cultural, ambiental, en equipaments, serveis i mobilitat.” És una de les valoracions de l’alcalde de Salt, Jordi Viñas (ERC), que considera que “cal un plantejament seriós i estructural per reafirmar fins on hauria d’arribar aquesta àrea.” Per avançar en la seva construcció, “s’ha de revisar si ha de ser més o menys àmplia, partint dels 14 municipis que inclou el pla director urbanístic del sistema urbà de Girona”, i si se’n podrien sumar més als cinc del contínuum urbà estratègic i central: Girona, Salt, Sarrià, Vilablareix i Fornells. Afegeix que, sense perdre les essències de cada població, a l’hora de plantejar iniciatives “ens hem de treure del cap els límits estrictes de cada terme, ja que el que vol la ciutadania són uns bons serveis”.
“Amb el concepte d’àrea urbana, les fronteres mentals que tenim queden una mica desdibuixades. Si pensem més enllà dels límits territorials, es poden consolidar serveis que no tan sols siguin útils per al teu municipi. Per facilitar el tema del transport públic, com l’autobús, seria bo que les targetes servissin per a zones més àmplies que en aquelles on les pots utilitzar actualment.” A banda, pensa que “Girona ha de ser el motor, exercir la capitalitat i el lideratge” en aquest projecte i, alhora, “empènyer i acompanyar” les poblacions del seu entorn: “S’hauria de crear un ens que definís els objectius d’aquesta àrea i els criteris d’inclusió. Girona hi ha de creure, veure’n l’oportunitat. Amb una capital gironina forta, el territori en surt beneficiat, i a la inversa. Si un sector industrial de Salt va bé o tenim més places hoteleres, també és positiu per a Girona. D’un bon funcionament global tots en traiem profit. Salt té molt potencial, però apostem per un creixement assenyat, no a qualsevol preu.”
Posa de manifest que la ciutat de Girona no té gaire marge de creixement quant a expansió territorial i, per tant, ha de ser “generosa” amb la resta: “Sumar sinergies i interessos. Mirar menys en clau local i més en territorial, amb mentalitat d’àrea urbana. Girona ha de liderar, però no xuclar. No fer i desfer i pensar que els altres ja em seguiran, sinó valorant més quina repercussió poden tenir certes decisions en els pobles de l’entorn.”
Un dels temes cabdals és la ubicació del futur Trueta. “Tot i que és una decisió del Departament de Salut, hem de tenir present que no és un hospital d’una ciutat, sinó d’un territori.” I, a petita escala, posa com a bon exemple d’entesa la L9 d’autobús que es va posar en marxa el 2018, i que va de Salt a la UdG: “La línia va ser beneficiosa per a les dues ciutats. A Salt, ofereix un servei als estudiants i, de retruc, cobreix zones de Girona.” I, en l’àmbit cultural, valora positivament que el Festival Temporada Alta no ha limitat les funcions a Girona i Salt, sinó que s’ha obert a altres municipis.
Un pla estratègic en comú i no una “excusa”
G. BUSQUETS“Tot el que sigui consensuar i canalitzar diversos interessos que puguin ser comuns per a tota una àrea metropolitana, la qual tingui una estratègia comuna és positiu”, va assenyalar l’alcalde de Bescanó, Pere Lluís Garcia (CiU), tot recalcant que és important que “hi siguem tots”. “És una fotografia panoràmica a escala supramunicipal d’una àrea molt important”, insisteix. Garcia és del parer que ho ha de liderar Girona per la força de la capital. L’alcalde de Bescanó recorda que hi ha una sèrie de serveis delegats al Consell Comarcal i cal “desenvolupar el pla director del sistema urbà de Girona” per beneficiar sobretot els municipis més petits. Pere Lluís Garcia afegeix que el desenvolupament urbanístic d’aquest pla “no serveixi per justificar la implementació de grans àrees comercials”, tot reivindicant el petit comerç local en el cas de Bescanó. Recorda que comparteixen polígon industrial amb Salt i seria interessant “harmonitzar” les accions dels municipis, ja siguin en l’àmbit turístic, industrial o de qualsevol dinamització.
Potenciar el Consell Comarcal del Gironès
g. pladeveya“Hem de tenir una visió més de comarca. Hi haurà serveis que no podrà absorbir la ciutat de Girona i, per tant, seran els pobles que creixeran. Aquest fet comporta haver de ser solidaris, ja que certs equipaments s’instal·laran a l’entorn de la capital gironina.” Són paraules de l’alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió (ERC). Afegeix que “Girona ha quedat petita“ i que, en aquest sentit, no pot limitar-se a mirar les seves pròpies necessitats com a ciutat, sinó escoltar les del seu voltant. També considera que s’hauria de potenciar els consells d’alcaldes i que, des d’aquest òrgan, es traslladessin més iniciatives conjuntes al Consell Comarcal del Gironès: “Tot i que les ciutats grans han de liderar el projecte de l’àrea urbana, la resta de pobles no s’han de sentir desplaçats. Se’ls ha de consultar més. Per al Gironès, seria positiu que el Consell Comarcal tingués més pes, que fos molt fort.”
Encaixar els punts forts de tots els municipis
G. BUSQUETSL’alcalde de Sant Gregori, Quim Roca (CiU), veu positiu la creació d’una àrea metropolitana partint de la premissa que ha de ser “útil” i “eficient”. Recalca que s’ha de tenir en compte que cada municipi té les seves particularitats i, en aquest sentit, enfocar la feina per determinar “funcions i objectius”: “Tot el que es pugui treballar de manera mancomunada quant a serveis, estratègia i planificació, és bo.” Per Roca, el lideratge hauria de ser col·lectiu i posa d’exemple l’entesa dels municipis en els projectes conjunts que es fan en el Consell Comarcal del Gironès o a la Mancomunitat de la Vall de Llémena. Les comunicacions de transport públic entre Sant Gregori i Girona és un dels aspectes a millorar; si bé s’han fet passos, com el desplegament dels carrils bici. En aquest sentit, s’ha començat la redacció del projecte de carril bici fins al polígon de la Joeria que en un futur pot unir Girona molt directament. La proximitat de l’AP-7 és un punt a favor, recorda, per desenvolupar el polígon industrial amb beneficis per a tot el territori.
Equilibri territorial dels equipaments
G. BUSQUETS“Les grans infraestructures i equipaments han d’estar repartits; cal treballar en un equilibri entre nord, sud, est i oest”, explica l’alcaldessa de Vilobí , Cristina Mundet (Independents per la Selva). Afegeix que aquest repartiment s’ha de fer en àrees “que optimitzin serveis i recursos” i no ha d’afectar “negativament els més petits”. Posa d’exemple la gran àrea industrial de la CIM la Selva , “que no ha de privar els municipis petits de fer polígons d’activitats o de serveis”. Amb tot, diu que els polígons “no han d’eliminar les activitats locals” i demana certa flexibilitat per crear-ne en zones no previstes. Pensa que el lideratge ha de correspondre a Girona i Salt “per població” però s’ha de tenir en compte la resta. Les comunicacions són imprescindibles, entre les quals la xarxa de carrils bici. I hi ha d’haver “generositat” a l’hora de teixir complicitats en una àrea de la qual encara no se senten part.
Establir unes taules de comunicació periòdiques
g. pladeveyaL’alcalde de Quart, Carles Gutiérrez, pensa que un dels hàndicaps és la manca de comunicació. “Òbviament, Girona ha de ser clau dins l’àrea urbana, però no estaria malament que de tant en tant se’ns tingués més presents i se’ns preguntés, tenint en compte que el nostre terme hi limita.” Posa l’exemple de quan, al desembre, es va posar en marxa un Esclat al sector de Can Turon de la capital gironina: una obertura positiva, però de la qual no se’ls va informar, “quan són negocis que comporten més afluència de trànsit a les carreteres que enllacen amb Quart”. Gutiérrez –al capdavant del grup d’electors Quart Actiu– creu que seria bo crear taules de comunicació i que als consistoris, “com a institució, se’ns informés com un veí més”: “En quatre anys tan sols hem anat a una reunió a l’Ajuntament de Girona. El tracte va ser molt correcte, però cal enfortir el contacte.”