Medi ambient

Unes normes per donar més vida a l’Alta Garrotxa

El pla de protecció d’aquest emblemàtic espai natural preveu facilitar-hi algunes activitats

Es busca fer compatibles els seus valors naturals amb uns aprofitaments que siguin sostenibles

El pla podria entrar en vigor a finals d’any o a principis del 2020
S’hi preveu també una àrea perimetral d’influència

Els habi­tants, pro­pi­e­ta­ris i usu­a­ris de l’espai d’interès natu­ral (EIN) de l’Alta Gar­rotxa dis­po­sen per fi d’un pla de pro­tecció que asse­nyala les acti­vi­tats i els usos que s’hi poden rea­lit­zar. Ja s’ha apro­vat de manera ini­cial i, després d’un període d’expo­sició pública, el Depar­ta­ment de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat li haurà de donar el vis­ti­plau defi­ni­tiu. Si no hi ha entre­bancs, a finals d’aquest any o a prin­ci­pis del vinent ja podria entrar en vigor. Actu­al­ment, l’Alta Gar­rotxa es regeix per unes nor­mes espe­ci­als del 1996 que es van fer molt res­tric­ti­ves perquè no s’alte­res­sin els valors natu­rals de la zona, comp­tant que al cap de poc ja hi hau­ria la nor­ma­tiva defi­ni­tiva. La pro­vi­si­o­na­li­tat ha durat 23 anys.

El que estarà pro­hi­bit

El pla l’han redac­tat, sota la direcció del biòleg Fran­cesc Diego, tècnics de la Gene­ra­li­tat i del Con­sorci de l’Alta Gar­rotxa, l’ens que ges­ti­ona –i con­ti­nuarà ges­ti­o­nant– el ter­ri­tori pro­te­git. En línies gene­rals, es pro­cura fer com­pa­ti­ble la pro­tecció dels valors natu­rals (fauna, flora i geo­lo­gia) i arqui­tectònics (s’hi con­ser­ven exem­ples bri­llants del romànic) amb acti­vi­tats con­si­de­ra­des sos­te­ni­bles. En aquest sen­tit, cal tenir en compte que només el 8,5% de l’EIN és de titu­la­ri­tat pública.

S’hi asse­nya­len una sèrie d’acti­vi­tats que esta­ran pro­hi­bi­des en la tota­li­tat de les prop de 33 hectàrees de l’EIN: extracció de recur­sos geològics; rama­de­ria inten­siva o rutes espor­ti­ves amb vehi­cles moto­rit­zats, entre altres. Quant a cons­truc­ci­ons, no s’hi podran fer esta­ci­ons de ser­vei (ben­zi­ne­res); càmpings; parcs zoològics i nuclis zoològics amb més de vint ani­mals; abo­ca­dors de dei­xa­lles i dipòsits de runes; car­re­te­res interur­ba­nes; heli­ports; línies elèctri­ques de tensió supe­rior a 30 kW; embas­sa­ments, pre­ses o res­clo­ses amb mate­ri­als arti­fi­ci­als; cen­trals de pro­ducció o dis­tri­bució d’elec­tri­ci­tat, i plan­tes de trac­ta­ment o sub­mi­nis­tra­ment d’aigua.

Pro­tecció supe­rior

A més de les pro­hi­bi­ci­ons esmen­ta­des, en una part de l’EIN (la zona ano­me­nada de foment de la dinàmica natu­ral) s’hi apli­carà una nor­ma­tiva més res­tric­tiva. Es tracta d’uns espais domi­nats pre­fe­rent­ment pels bos­cos i que es con­cen­tren entre Beget, el Coma­ne­gra i Sant Aniol d’Aguja (al gràfic, de color verd fosc).

Pel que fa als usos econòmics, s’hi per­met –per exem­ple– el pas­tu­ratge, sem­pre que no se n’incre­menti la inten­si­tat ni la caba­nya rama­dera. També, la gestió fores­tal ori­en­tada a gene­rar efec­tes simi­lars als pro­ces­sos i per­tor­ba­ci­ons fores­tals natu­rals.

Quant a acti­vi­tats, s’hi pre­veu el sen­de­risme i el ciclisme i mun­tar a cavall. D’altra banda, es per­metrà la caça i la pesca con­ti­nen­tal; la cir­cu­lació de vehi­cles de motor, però només a la xarxa viària prin­ci­pal, així com acti­vi­tats cul­tu­rals col·lec­ti­ves (com ara aplecs) i la per­noc­tació, sem­pre que no es faci en un vehi­cle i que la sepa­ració entre grups sigui d’un mínim de 500 metres.

Pel que fa a obres en edi­fi­cis, només es podran fer tre­balls de con­ser­vació dels ja exis­tents, així com ampli­a­ci­ons si són per a habi­tatge, i segons qui­nes res­tau­ra­ci­ons. Si una finca té més d’un edi­fici, només un es podrà des­ti­nar a allot­ja­ment turístic.

Esport i bany

Com a norma gene­ral, l’acam­pada es podrà fer només a les zones habi­li­ta­des i per un màxim de dues nits, tot i que s’esta­blei­xen excep­ci­ons. Es podrà con­ti­nuar prac­ti­cant el bar­ran­quisme i l’esca­lada, en llocs, tem­po­ra­des i hora­ris con­crets. Per a l’espe­le­o­lo­gia caldrà comu­ni­car-ho abans al Con­sorci. Pel que fa al bany, es per­metrà en trams senya­lit­zats de les rie­res de Salarsa, Vall del Bac, Sant Aniol i Oix, així com del riu Borró.

El perímetre

El pla també afecta una franja peri­me­tral externa de l’EIN, de 17,4 hectàrees. En vir­tut de la nova nor­ma­tiva, els pro­jec­tes que es vul­guin exe­cu­tar en aques­tes zones hau­ran de tenir el vis­ti­plau dels ges­tors de l’EIN en el cas que es con­si­deri que poden afec­tar de manera nega­tiva el ter­ri­tori pro­te­git.

Pocs veïns

A l’EIN de l’Alta Gar­rotxa hi viuen encara no cinc-cen­tes per­so­nes, gai­rebé totes con­cen­tra­des a Oix, Beget i Sader­nes i, en menor mesura, Lliu­rona. Aquesta xifra con­trasta amb la dels visi­tants. L’any pas­sat, només a la zona de Sant Aniol n’hi van comp­tar uns 28.000. A banda dels excur­si­o­nis­tes, abun­den els que hi van per banyar-se a la riera i els prac­ti­cants de bar­ran­quisme i esca­lada. El ciclisme de mun­ta­nya cada cop hi és més pre­sent.

Riquesa natu­ral

El 90% de l’Alta Gar­rotxa és bosc, prin­ci­pal­ment de roure, pi, faig i alsina, men­tre que la superfície que ocu­pen els prats i els con­reus repre­senta tan sols un 2,1% i un 1,5%, res­pec­ti­va­ment. D’espècies de flora n’hi ha unes 1.500; de fauna ver­te­brada, 250 (abun­den la geneta i la fagina), i d’inver­te­brada, unes 400. Entre els ocells, des­ta­quen alguns rapi­nyai­res (és la part dels Piri­neus Ori­en­tals on n’hi ha més), com ara l’ali­got ves­per, les àgui­les calçada i dau­rada i el vol­tor.

Rama­de­ria

Hi ha una sei­xan­tena d’explo­ta­ci­ons rama­de­res, que sumen uns cinc mil caps de bes­tiar, sobre­tot boví i oví.

LES XIFRES

2.100
espècies
de fauna i flora conviuen en les prop de 33 hectàrees de l’espai natural de l’Alta Garrotxa.
500
habitants
viuen en aquest territori, concentrats sobretot a Oix, Beget, Sadernes i Lliurona.

A partir d’ara, tres mesos per poder millorar el document

R. Estéban

Fins a l’estiu, coincidint amb el període de presentació d’al·legacions, el document s’anirà presentant al territori. D’una banda, s’han organitzat reunions informatives a cadascuna de les tres comarques implicades. La de la Garrotxa ja s’ha fet (a Oix) i ara falten les del Ripollès (Camprodon, dia 8 d’abril) i l’Alt Empordà (Albanyà, 15 d’abril). En totes aquestes reunions, els tècnics aniran recollint els suggeriments dels assistents. A més, es té la intenció de fer trobades sectorials amb els diferents col·lectius vinculats amb l’Alta Garrotxa, com ara les empreses de turisme rural o els propietaris, ja que el 91,5% de l’EIN és privat.

“La música sona bé”

Aquest temps servirà per anar afinant el pla de protecció, que, de sortida, ja agrada. “La música sona bé”, diu de manera gràfica l’alcalde de Sant Joan les Fonts i copresident del Consorci de l’Alta Garrotxa, Joan Espona. Tant ell com l’alcalde de la Vall de Bianya i copresident del Consorci, Santi Reixach, i els alcaldes de Camprodon, Xevi Sala; Albanyà, Joan Fàbregas; Sales de Llierca, Miquel Palomeras, i Montagut i Oix, Mònica Boix, valoren per sobre de tot el fet que per fi es disposi del document, per més que probablement hi hagi coses a retocar. “És un pas molt important perquè, com qui diu, fins ara no es podia fer res”, manifesta Reixach. Fàbregas, per la seva banda, posa el focus en la protecció del medi natural: “El patrimoni en fauna, vegetació o qualitat lumínica és clau en aquest territori; hem de prevenir els usos indeguts com ha passat a la Costa Brava.” També remarquen la participació dels col·lectius implicats, tant en el procés de redacció del pla que ja s’ha aprovat de manera inicial com en aquests tres mesos vinents. Per Palomeras, les millores que s’introduiran seran sobretot de caràcter tècnic, i destaca el fet que el pla sigui “un document viu”, és a dir, que s’hi prevegi la possibilitat d’anar incorporant modificacions quan calgui adaptar-lo a les necessitats o circumstàncies que vagin apareixent. Xevi Sala, per la seva banda, remarca el treball de participació que s’havia fet durant la redacció del document i considera que en els mesos d’exposició pública es podrà perfeccionar amb l’objectiu que el pla definitiu sigui com més consensuat millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia