Medi ambient

Les Gavarres es preparen per a l’emergència climàtica

El consorci del massís aspira a consolidar alzines i suros i a reduir sotabosc

La presència de ramats es mostra efectiva i hi introdueixen vaques de l’Albera

Un estudi constata que el pinastre retrocedeix davant suros i alzines

El nou equip ges­tor del Con­sorci de les Gavar­res ha començat a tre­ba­llar sobre el full de ruta de l’estratègia Gavar­res 2025, pre­sen­tada al 2018 després d’un procés de debat i par­ti­ci­pació i amb un pres­su­post anual de 600.000 euros que s’ha con­so­li­dat des que l’ens va que­dar a recer del parai­gua de la Dipu­tació. En el man­dat que aca­ben d’ence­tar fins al 2023, el nou pre­si­dent, Pau Pre­sas, situa com a gran repte enca­mi­nar la gestió ambi­en­tal del massís davant l’amenaça del canvi climàtic, a més d’enfor­tir l’estruc­tura tècnica i asse­gu­rar les tas­ques de divul­gació i pro­tecció del patri­moni natu­ral, cul­tu­ral i històric.

En clau de crisi climàtica, Pre­sas avança que tre­ba­llen sobre “indi­cis obser­vats sobre el ter­reny i amb l’eina del dar­rer estudi sobre impac­tes i efec­tes sobre els bos­cos” del massís, ela­bo­rat pel Cen­tre de Recerca Ecològica i Apli­ca­ci­ons Fores­tals (Creaf). El tre­ball augura la recessió d’espècies com ara el pi blanc o el pinas­tre, una millor res­posta dels pins pinyo­ners i millors expec­ta­ti­ves per als suros i les alzi­nes.

Pre­sas atri­bu­eix la tendència a obser­va­ci­ons fetes en els dar­rers anys, en què mas­ses de pinas­tre han patit en èpoques de baixa plu­vi­o­me­tria. Però el gerent en fun­ci­ons del con­sorci, Oriol Gra­nyer, des­taca que la gestió de les fin­ques fores­tals pot pal·liar l’amenaça. L’han posat a prova des de fa tres anys a la finca de Can Puig de Fitor –pro­pi­e­tat de la Fun­dació Cata­lu­nya La Pedrera–, amb “fei­nes d’escla­ris­sada i reducció de sota­bosc en què es con­ser­ven els arbres més grui­xuts i sans, millor pre­pa­rats per a la sub­sistència”. Tot i l’emergència, Pre­sas es mos­tra opti­mista, perquè la des­a­pa­rició de pins de moment deixa sòl i llum perquè exem­plars més joves de quer­cus pla­ni­fo­lis pros­pe­rin al seu dar­rere.

L’ajuda del pas­tu­ratge

Entre els ris­cos col·late­rals del canvi climàtic i les seque­res, la gran amenaça per al massís són els incen­dis fores­tals. La pràctica tota­li­tat de la pro­pi­e­tat dels bos­cos és pri­vada i les fin­ques ges­ti­o­na­des, mino­ritàries. Les des­bros­sa­des i estas­sa­des manu­als havien estat un recurs en els dar­rers anys, però un de les solu­ci­ons que explo­ren a més llarg ter­mini és el foment de la sil­vo­pas­tura, amb ramats que con­tri­bu­ei­xen a man­te­nir net el sota­bosc.

Pre­sas explica, però, que l’acti­vi­tat s’ha d’enca­mi­nar cap a la sos­te­ni­bi­li­tat econòmica i ha de garan­tir una ren­di­bi­li­tat. Per tant, la feina és posar d’acord rama­ders i pro­pi­e­ta­ris fores­tals, i han de filar prim per enge­gar-les i man­te­nir-les acti­ves. Gra­nyer esmenta el cas para­digmàtic de Can Vila­llonga, però també l’experiència del Puig de la Bora­lla, en col·labo­ració amb els ramats de foc de la fun­dació Pau Costa i Làctics Pauet, i l’acord amb rama­ders de la Gar­rotxa perquè vaques de l’Albera comen­cin a pas­tu­rar també a Fitor, com­bi­nant les fin­ques de Cata­lu­nya La Pedrera amb altres de pri­va­des.

Per man­te­nir fran­ges i zones lliu­res de vege­tació per ata­car incen­dis, també tenen el recurs de rom­pu­des i feina amb trac­tors, però és costós i poc sos­te­ni­ble, i havien explo­rat implan­tar zones de vinya, però és una tasca igual­ment fei­xuga, perquè Gra­nyer deta­lla que es tro­ben amb el cost afe­git de la inversió en tan­cats que evi­tin que els sen­glars facin malbé les colli­tes. I, final­ment, men­tre subs­ti­tu­ei­xen euca­lip­tus, la gestió de sure­des avança len­ta­ment amb suports del mateix con­sorci, Aecork i l’Ins­ti­tut Català del Suro i agru­pa­ci­ons de pro­pi­e­ta­ris.

LA XIFRA

0,6
milions
és el pressupost del Consorci de les Gavarres per al nou exercici. Inclou l’estructura i actuacions.

LA DATA

2025
És l’horitzó
de l’estratègia Gavarres 2025, que situa el canvi climàtic com un dels reptes per al massís.

El consorci actualitza el seu web

El Consorci de les Gavarres ha estrenat recentment un nou lloc web més intuïtiu i funcional i adaptat a qualsevol dispositiu mòbil, ja sigui un ordinador de sobretaula, una tauleta o bé un telèfon intel·ligent, tot adaptant la visualització i l’accessibilitat de manera amigable i correcta per a tots els usuaris.

El web, accessible des de www.gavarres.cat, està estructurat en cinc grans apartats que organitzen la informació institucional de l’organisme que depèn de la Diputació de Girona, com també les àrees de treball i actuació del consorci dins l’Espai Natural Protegit de les Gavarres.

Una de les novetats del nou espai web és el Visit Gavarres, una secció que inclou un directori de recursos turístics geolocalitzats com ara museus, rutes i itineraris, a més de l’oferta d’establiments on poder menjar i dormir a l’entorn dels 20 municipis que formen part de l’ens. La presència del consorci a internet es complementa amb els perfils en les xarxes socials de Twitter, Facebook i Instagram.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.