la crònica
Austeritat sota el sol
Van estar-se tant de tot que, per no haver-hi, ni una copa de cava, ni d'aigua. La inauguració de l'edifici de la Generalitat a Girona va ser tal com haurien d'haver estat sempre les inauguracions. Breu —tret dels discursos—, austera i distingida. I això que el sol picava fort. Un sol de juny a la una del migdia. L'acte d'inauguració del Santa Caterina va acabar a migdia a l'hora del sol, al zenit, quasi amb la mateixa verticalitat astronòmica que per Sant Joan. Planyo tothom qui es va haver de seure a les cadires sense escapatòria i va quedar amarat de cap a peus. Per no haver-hi, ni un got d'aigua.
Un cap de núvol va fer de para-sol cap al final, quan el Cor del Teatre, de Banyoles, va interpretar sis peces, de forma elegant, emotiva i diferent. Diferent, sí: a cada una de les sis peces que van interpretar, una posada en escena ad hoc. Sis peces, sis, del segle XII al segle XX.
El bisbe Francesc, diocesà de Girona, s'ho va perdre, va marxar just abans que comencessin, amb Mentem Meam, exquisit plany per la mort de Ramon Berenguer IV. Llir entre Cards: música de Joan Brudieu, lletra d'Ausiàs Marc. L'anònim Si una volta jo m'escapo. La peça Canción de cuna para dormir a un negrito, de Xavier Montsalvatge. La sardana L'Empordà: música d'Enric Morera, lletra de Joan Maragall, una adhesió a l'Any Maragall que va fer posar la pell de gallina a molts empordanesos. I Els Segadors: tothom es va posar dempeus quan van començar a interpretar l'himne.
L'acte ja l'havia obert el Cor de Dones Treballadores de la Generalitat. Pel que ens va revelar el delegat del govern estatal Girona, Francesc Francisco-Busquets, almenys una és del cos de funcionaris de l'Estat.
Hi havia cadires buides. No vaig aclarir si faltaven convidats o si els convidats van amagar-se al costat est, on l'ombra va durar fins que va quedar esborrada. Maleït siga: Si plou perquè plou, si fa sol perquè fa sol.
Els discursos van ser feixucs. Amb un n'hi hauria hagut prou. I encara! Gràcies a unes fotos hem sabut que el vicepresident, Josep-Lluís Carod-Rovira, es volia estalviar el discurs; com si digués que no tenia res a dir, perquè, és clar, ja parlaria el president Montilla. Vam veure com la cap de protocol el va fer sortir i li va donar uns folis.
Els convidats hi eren tots de totes les institucions hagudes i per haver. Representants polítics, del món econòmic i financer, de la cultura, de la societat civil, de l'Església, de la policia, de l'exèrcit, dels bombers, periodistes i manifestants. I els diputats i diputades de CiU, que un parell de dies enrere criticaven com s'ha fet el trasllat i el funcionament de la nova seu, també hi eren, com havien promès.
I quan entraves al Santa Caterina veies protestaires i Mossos. Mossos, dels normals i dels antiavalots, fins a una desena de vehicles. I n'hi veurem sovint perquè davant l'elegància i la majestuositat a l'hospital de Santa Caterina de Girona hi veurem manis cada dia. Un bell espai per protestar. Una gran plaça per queixar-se, com al Zócalo de Mèxic DF.
