Obren el pla territorial del Penedès a la participació
Els redactors presenten l’avanç amb la contenció del consum de sòl i la sostenibilitat com a reptes de futur
Els ecologistes recelen d’aquest compromís i reivindiquen l’agricultura com a inversió
La reducció del consum de sòl, l’impuls de les energies renovables, la renovació de les infraestructures i la protecció del sòl agrícola, juntament amb la reconversió d’espais amb usos obsolets, són alguns dels compromisos que l’equip redactor del pla territorial del Penedès ha anat adquirint a mesura que han donat a conèixer les línies bàsiques del nou planejament territorial per a la vegueria. L’avanç del pla ha arribat al procés participatiu, que començarà a la tardor, amb representants del territori, tot i que la Generalitat ja ha avançat que les conclusions d’aquesta deliberació no seran vinculants.
La proposta que la Generalitat ha presentat ara sorgeix de la revisió dels plans metropolitans de Barcelona i Tarragona (en la part que afecta les zones del Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès) i del pla de les comarques centrals (en la part que afecta l’Anoia).
El nou espai sorgit de la reclamada vegueria del Penedès i el reconeixement d’aquest nou àmbit territorial van obligar el govern de la Generalitat a fer un exercici que anés més enllà de la unió de les previsions fetes per a aquestes comarques de forma individual i així ho va explicitar en el seu moment l’aleshores conseller de Territori, Josep Rull. El seu compromís era ferm amb un pla territorial que donés resposta a un nou escenari.
L’avanç presentat telemàticament (amb 170 espectadors) per part de l’equip tècnic, acompanyat del secretari d’Hàbitat Urbà i Mobilitat de la Generalitat, Agustí Serra, i el subdirector general d’Acció Territorial, Josep Armengol, defineix tres sistemes –els espais oberts, els assentaments urbans i les infraestructures de transport i mobilitat– i incorpora el valor del paisatge com un concepte que s’ha de tenir en compte a l’hora de prendre decisions. El Penedès fa anys que treballa amb el desenvolupament de noves polítiques de promoció del paisatge com a suport a activitats com el turisme rural o l’enoturisme, presents a les quatre comarques.
Espais oberts
L’avanç del pla també reconeix el sòl agrícola com un element clau d’alt valor, i en la diagnosi feta fins ara confirma la pèrdua de biodiversitat, la degradació dels espais oberts i l’avanç del bosc com a principals esculls a superar. El compromís és preservar i potenciar l’espai agrícola (reconeix el seu valor identitari), i protegir espais d’oportunitat i impulsar la reconversió d’espais amb usos obsolets.
Assentaments urbans
El treball presentat per la Generalitat detecta una xarxa de ciutats mitjanes amb capacitat per garantir els serveis dels territori, i una gran disponibilitat de sòl, la qual cosa defineix com una fortalesa. El pla es compromet a contenir el consum de sòl, però preveu nous desenvolupament en llocs on s’han detectat necessitats, i la necessitat de connectar els assentaments urbans amb els espais oberts.
Infraestructures de mobilitat
El punt de partida del pla defineix el Penedès com a ròtula clau del corredor mediterrani entre Barcelona i Lió, Lleida i Barcelona, i entre els aeroports del Prat i Reus, i els ports de Tarragona i Barcelona. Tanmateix, des del punt de vista ferroviari, el pla també considera el valor d’aquesta cruïlla, malgrat que reconeix la fragmentació que suposen totes aquestes línies i la discontinuïtat generada en els espais oberts a causa de les línies ferroviàries i carreteres. El compromís dels tècnics és vertebrar el territori i, alhora, reconèixer el valor paisatgístic de la zona. El pla proposa nous nusos i variants per dinamitzar itineraris paisatgístics i les connexions de proximitat, en un context sense peatges i amb nous sistemes de transport públic i el foment de l’ús de la bicicleta.
LES FRASES
Decepció
Les entitats ecologistes, els sindicats de pagesos, els representants de la plataforma Pro Vegueria del Penedès i els propietaris dels cellers, entre altres, han començat a analitzar detingudament els documents que els representants de la Generalitat van presentar fa uns dies sobre el nou pla territorial del Penedès. No hi veuen canvis substancials en relació amb les previsions que ja hi havia en cada un dels tres plans –el de l’àrea metropolitana de Barcelona, el de les comarques centrals i el de l’àrea metropolitana de Tarragona– per separat, abans d’iniciar el camí cap a la redacció d’un pla que es va plantejar com un model que s’havia de seguir per donar una resposta global al nou àmbit territorial.
Durant la presentació de l’avanç del pla els assistents no van deixar de plasmar les seves preguntes al xat. Els corredors biològics, els nous polígons i zones industrials projectades en sòl agrícola, els vincles entre el pla territorial i el planejament urbanístic local, el paper del paisatge, projectes com el de l’autòdrom de Terramar o les noves zones industrials de la Conca d’Òdena van ser alguns dels temes que es van posar sobre la taula. La major part d’aquestes preguntes van quedar sense resposta. La Generalitat situa aquests debats en el procés participatiu que començarà a la tardor, amb caràcter consultiu i format deliberatiu. De moment, des del Penedès no s’acaba d’entendre el valor d’un debat que suposadament ha de promoure la participació quan ja adverteix que les conclusions no seran vinculants. Decepció.
