Busquen eines per protegir la llacuna natural de la Tordera
L’Ajuntament de Blanes demanarà al govern que el paratge sigui declarat reserva natural parcial
Instal·larà dos observatoris d’aus quan obtingui l’autorització de l’ACA
L’Ajuntament de Blanes busca mecanismes legals per augmentar la protecció de la llacuna natural formada arran del temporal Glòria del gener a la desembocadura del riu Tordera, entre altres factors. Conjuntament amb l’Ajuntament de Malgrat de Mar (Maresme), la regidora de Medi Ambient, Marina Vall·llosada (ERC), explica que demanaran a la Generalitat que la llacuna sigui declarada reserva natural parcial.
Des de finals d’abril el consistori de Blanes i el de Malgrat han restringit l’accés a la desembocadura. La mesura té una eficàcia relativa a Blanes perquè els agents de la Policia Local ja han aixecat mig centenar d’expedients. “Amb la riuada, s’ha format un paradís de manera natural. L’administració local ha d’intentar aplicar mesures de protecció com els aiguamolls de l’Empordà, el delta de l’Ebre, el delta de Llobregat i altres reserves naturals.”
Segons dades de l’Ajuntament blanenc, a Catalunya hi ha declarades 52 reserves naturals parcials: 25 incloses al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, dues al Parc Natural del Cap de Creus, dues al Parc Natural del Delta de l’Ebre, dues al Parc Natural de l’Alt Pirineu, una al Parc Natural dels Ports, una al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, una al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i 18 d’isolades.
Una de les mesures que implementarà Blanes serà la instal·lació de dos observatoris d’aus. Els punts de guaita seran a tocar de la desembocadura, a prop d’un dels antics pous de la dessalinitzadora del riu i l’altre a uns 300 metres “riu amunt”. Vall·llosada explica que van sol·licitar l’autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), però encara no n’han obtingut resposta.
Unes tanques delimiten l’espai protegit. A prop, hi ha gent que para el sol a la sorra o va a practicar windsurf a la platja. “Hi ha molta gent que és conscient i vigila. Tot i posar tanques i impediments i explicacions per què no s’hi pot passar, la gent hi passa. El que volem és protegir-ho al màxim, que tothom hi pugui accedir amb respecte.”
El confinament va coincidir amb el període de nidificació d’aus. “En època dels banys i per raó de la Covid-19 no era oportú fer-ho. Ara ho tenim tancat en espera que les administracions ens deixin fer aquestes estructures [observatori]. Quan hàgim d’obrir, ja obrirem”, explica la regidora de Medi Ambient.
El regidor d’Esports i Brigades i Serveis Municipals, Pere Lopera (En Comú Podem), qualifica d’“excepcional” el paratge natural creat al municipi, al vessant més natural de la platja de s’Abanell. Durant molts anys, Lopera va ser criador de canaris i d’ocells fringíl·lids, un espècie amb el bec curt i les plomes de colors vius, com ara caderneres, passerells o verdums. Sol anar a veure les aus de la llacuna i hi ha observat, fins i tot, aus rapinyaires com ara les àguiles peixateres.
La desembocadura del riu Tordera separa Blanes de Malgrat i la comarca de la Selva del Maresme. A Malgrat van tancar els accessos al final del curs del riu, tant des del camí com de la platja de la Pomareda, quan van detectar “nidificació del corriol”, recorda el regidor de Medi Ambient, Óliver Sánchez-Camacho (PSC).
Agilitat a Malgrat
El consistori malgratenc ja ha instal·lat un mirador i un observatori a un centenar de metres de la desembocadura, que ajuda a obrir el camí i “fer de barrera”, explica Sánchez-Camacho. L’Ajuntament ha pogut agilitzar els tràmits gràcies a un conveni amb l’ACA de fa dos anys per desmuntar un antic camp de tir. Les obres començaran a curt termini.
L’Ajuntament de Blanes i els Naturalistes del Montnegre i la Tordera organitzen avui una visita ornitològica a la desembocadura, amb motiu del Dia Mundial dels Ocells. Serà de les 9 del matí a les 2 del migdia, amb grups de cinc participants i un guia com a màxim i amb ús obligatori de mascareta a partir dels 6 anys.
LES XIFRES
LES FRASES
Llacuna i barra de sorra “per anys”
Javier Romera és un naturalista i coneixedor del riu Tordera, que neix al Montseny i desemboca al Mediterrani després de quasi 200 km. Per Romera, “hi ha llacuna i barra de sorra per anys”, tot i futurs temporals. Explica que la situació actual ja s’havia viscut a la dècada dels vuitanta i els noranta del segle XX, però que en alguna ocasió s’havia retrocedit pel dragatge de sorra, que es va dur a Barcelona i a espais del Maresme.
Romera explica que el nou paratge és fruit del temporal Glòria, d’una crescuda del riu Tordera –coneguda popularment com a “torderada”– a l’abril i el tancament que han protagonitzat els ajuntaments. Ell és partidari que es mantingui. El naturalista detalla que la desembocadura forma part dels espais d’especial protecció de la Xarxa Natura 2000, d’àmbit europeu, cosa que no dona prou eines de gestió: “És una figura simbòlica inefectiva.”