La Tordera, més viva
El temporal ‘Glòria’ va provocar la creació d’una llacuna de 5,5 hectàrees i d’una barra de sorra a la desembocadura del riu
S’ha convertit en un espai de nidificació i de pas d’ocells poc vistos en el passat
Es tracta de l’únic delta de Catalunya que es troba en creixement pels sediments que s’acumulen
La desembocadura de la Tordera estava en retrocés des dels anys vuitanta del segle passat, però l’arribada del Glòria va capgirar aquesta tendència, que era sostinguda per la sobreexplotació de l’aqüífer, els drenatges per treure sorra cap a altres punts de la costa i l’estrenyiment de la llera a causa de l’activitat humana. “El riu ha parlat i ha reclamat el seu espai”, explica el geòleg i doctor en ciències del mar Enric Sagristà. El desbordament del riu que va causar el trencament del pont de carretera i el del ferrocarril va tenir també la seva part positiva: l’aportació massiva de sediments va provocar l’aparició d’una llacuna que a hores d’ara ocupa una superfície de 5,5 hectàrees i està separada del mar per una barra de sorra. I el que és més important: la vida ha colonitzat l’espai. Els naturalistes del Maresme que ja acudien a aquest espai a fer observacions d’ocells s’han trobat moltes sorpreses durant aquest darrer any. Pere Alzina, biòleg i consultor ambiental, destaca la prevalença d’ocells que abans hi passaven molt poc temps. “No podem assegurar que s’hagi incrementat la varietat d’espècies nidificants perquè aquesta primavera no s’han pogut fer estudis que ho demostrin”, reconeix, però sí que s’han fet observacions d’espècies que ara hi passen molt més temps, com els flamencs, o l’àliga pescadora, que abans només s’havia observat de forma molt esporàdica. El creixement de l’espai de recer i el fet que això vagi lligat a més aliment ha permès observar més espècies. El biòleg i integrant de l’associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera Enric Badosa hi afegeix també l’increment del nombre d’ànecs collverds aquest hivern i de corriols camanegres, que van niar a la primavera, tot i que la incursió a l’espai amb una retroexcavadora del Ministeri de Transició Ecològica va provocar la destrucció de tres nius. A les espècies d’ocells a la Tordera, Pere Alzina hi suma les tortugues. Es tracta d’un dels pocs indrets on es poden observar les dues espècies de tortugues europees d’agua dolça i també les llúdrigues. El desplaçament de troncs i branques provocat pel Glòria ha servit per crear refugis als marges del riu que, segons Alzina, serviran per incrementar el nombre de micromamífers i, sobretot, seran propicis per a la llúdriga. “Fa vuit o deu anys que s’ha confirmat la presència de la llúdriga a la Tordera; ara, que hi hagi més llocs per amagar-se afavoreix que s’incrementi la densitat”, manté.
El fet que la Tordera no tingui cap presa en el seu recorregut afavoreix la baixada de sediments, que permetrà garantir la continuïtat d’aquest nou espai creat a la desembocadura. Es tracta de l’efecte contrari al del delta de l’Ebre, on la falta d’aportacions de materials procedents de riu amunt està accelerant la seva regressió. Per Enric Sagristà, en el cas de la Tordera és tan important la part que queda a la superfície com la submergida. I és que el Glòria va servir per crear al davant de la desembocadura una sèrie de barres de sorra submergides que donen estabilitat al conjunt ja que ara les onades trenquen a uns 150 metres de la costa. “Això s’ha pogut observar fa uns dies amb el temporal Filomena”, assegura. De fet, aquest geòleg explica que l’aportació de sorra provocada pel temporal d’ara fa un any que va baixar per la Tordera ha fet créixer totes les platges del Maresme fins a Arenys de Mar, on hi ha el primer port que fa de barrera artificial al transport d’aquesta sorra més enllà.
La regeneració provocada pel temporal és, segons Sagristà, l’equivalent a les aportacions d’entre 15 i 20 anys, i celebra que el temporal es produís durant el mes de gener perquè manté que si hagués estat durant els mesos d’estiu, amb la proximitat de càmpings i la forta pressió humana a l’entorn, a les pèrdues econòmiques s’hi haurien pogut sumar pèrdues humanes. Ara, afegeix Enric Badosa, cal gestionar bé l’espai per fer compatibles les activitats humanes amb el manteniment de la biodiversitat i, si pot ser, que arribi a acollir encara més espècies que hi acudeixin a fer niu.