Infraestructures i serveis

L’aeroport del Prat, en la cruïlla

La instal·lació difícilment podrà assolir les 90 operacions per hora si es mantenen les pistes segregades sense allargar la tercera pista

El soroll amb pistes independents seria insuportable per als veïns, com van comprovar el 2004

El 2018 es va veure la situació de col·lapse que vivia l’aeroport

L’acord per a l’ampli­ació de l’aero­port del Prat con­creta, a hores d’ara, ben poca cosa. Però, dins de la poca con­creció, ja que els detalls s’hau­ran de defi­nir en un nou pla direc­tor, apa­rei­xen dos aspec­tes que repre­sen­ten el quid de la qüestió res­pecte al debat que està pro­ta­go­nit­zant bona part de l’agenda infor­ma­tiva. D’una banda, es farà l’ampli­ació de la ter­cera pista cap a l’est, fet que suposa envair la lla­cuna de la Ricarda, perquè aquesta pista es va cons­truir encai­xo­nada entre els estanys de la Ricarda i el Remo­lar, tots dos part dels espais natu­rals del delta del Llo­bre­gat. D’altra banda, es garan­teix el man­te­ni­ment de les pis­tes segre­ga­des, és a dir, la manera d’ope­rar actual: pre­fe­rent­ment, els avi­ons s’enlai­ren per la ter­cera pista, la curta, fent un gir al mar per evi­tar sobre­vo­lar els nuclis habi­tats, i ater­ren per la llarga, venint de la Zona Franca. Els avi­ons volen d’aquesta manera sem­pre que les con­di­ci­ons mete­o­rològiques siguin favo­ra­bles, ja que les aero­naus no poden ope­rar amb vent de cua supe­rior a 10 nusos.

Aquest fun­ci­o­na­ment de l’aero­port no res­pon al dis­seny de l’ampli­ació del 2004, quan es va posar en marxa la ter­cera pista. La idea d’Aena era reser­var la pista llarga als enlai­ra­ments i la curta, als ater­rat­ges. Quan els avi­ons s’enlai­ren pesen més que quan ater­ren, perquè van car­re­gats de com­bus­ti­ble i neces­si­ten més lon­gi­tud de pista. Tot i que en el pla direc­tor de l’ampli­ació de l’aero­port es defi­nia que el model acor­dat per al Prat reque­ria el fun­ci­o­na­ment de dues pis­tes inde­pen­dents, de manera que els avi­ons s’enlai­res­sin i ater­res­sin per totes dues indis­tin­ta­ment, mai s’ha ope­rat d’aquesta manera. I és que l’ober­tura de la nova pista va crear tal impacte sonor a Gavà Mar que va obli­gar a bus­car una alter­na­tiva menys lesiva.

“Els avi­ons ens sobre­vo­la­ven a 100 metres i pro­vo­ca­ven un soroll de 110 deci­bels, quan el màxim que mar­cava la decla­ració d’impacte ambi­en­tal eren 65 deci­bels”, recorda Eli­sa­bet Martínez, que va ser pre­si­denta de l’Asso­ci­ació de Veïns de Gavà Mar entre el 2005 i el 2019 i va viure la posada en marxa de la ter­cera pista com un autèntic mal­son –molts veïns van tenir pro­ble­mes d’ansi­e­tat–. De manera pre­fe­rent, els avi­ons s’enlai­ra­ven per la pista llarga en direcció a Gavà i Cas­tell­de­fels i ater­ra­ven per la curta, però en els pri­mers mesos hi va haver múlti­ples alte­ra­ci­ons en la manera d’ope­rar, tal com recorda Javier Del­gado, res­pon­sa­ble de l’Ofi­cina Muni­ci­pal de Segui­ment i Con­trol de l’Aero­port de Cas­tell­de­fels (Omsica) –Gavà i Cas­tell­de­fels van obrir ofi­ci­nes per con­tro­lar l’impacte de l’aero­port entre el 2006 i el 2007–. Si al Prat s’operés amb pis­tes inde­pen­dents, l’impacte sonor que tin­drien els veïns seria simi­lar al que es va viure als bar­ris marítims de Gavà i Cas­tell­de­fels el 2004.

De seguida van començar les pro­tes­tes veïnals. Els alcal­des de Gavà i Cas­tell­de­fels s’hi van afe­gir i la pressió va acon­se­guir que, dos anys més tard, l’aero­port canviés la con­fi­gu­ració de les pis­tes amb la cons­trucció d’un bypass que con­nec­tava les ter­mi­nals amb la ter­cera pista sense cre­uar la llarga. L’objec­tiu era que els avi­ons s’enlai­res­sin per la curta i fes­sin un gir al mar per evi­tar sobre­vo­lar Gavà Mar i la platja de Cas­tell­de­fels. Va ser una obra amb un cost de 12,7 mili­ons d’euros –la ter­cera pista va cos­tar uns 300 mili­ons–, al qual es van afe­gir 6,7 mili­ons per per­me­tre els ater­rat­ges noc­turns a la pista trans­ver­sal des del mar i eli­mi­nar així sorolls noc­turns. “Calia més lon­gi­tud de pista per als enlai­ra­ments, però hi va haver tal impacte sonor que es va pen­sar a apro­fi­tar el mar”, explica Del­gado.

Opció pre­fe­rent

Aquesta manera d’ope­rar s’ha con­ser­vat com a pre­fe­rent, però “Aena mai ha posat per escrit que aban­do­nava la con­fi­gu­ració de pis­tes inde­pen­dents”, diu Del­gado. De fet, ara ha estat el pri­mer cop que ha apa­re­gut per escrit el man­te­ni­ment de les pis­tes segre­ga­des. Aena jus­ti­fi­cava que l’ater­ratge i l’enlai­ra­ment per les dues pis­tes indis­tin­ta­ment per­me­tria arri­bar a les 90 ope­ra­ci­ons per hora –ara n’hi ha 78–. En la decla­ració d’impacte ambi­en­tal de l’ampli­ació de l’aero­port amb la ter­cera pista, publi­cada el 2002, es deia que l’acord amb els ajun­ta­ments de Bar­ce­lona i el Prat i la Gene­ra­li­tat “esta­bleix l’objec­tiu del model aero­por­tu­ari a pro­jec­tar amb una capa­ci­tat de 90 ope­ra­ci­ons per hora, fet que per­me­tria doblar el nom­bre de movi­ments anu­als i la defi­nició de l’aero­port com a hub inter­con­ti­nen­tal”.

Ter­mi­nal satèl·lit

Han pas­sat 17 anys d’aque­lla ampli­ació. El 2009 es va inau­gu­rar la ter­mi­nal 1, i ja des del 2007 es par­lava d’una ter­mi­nal satèl·lit, amb l’objec­tiu de superar el límit de 55 mili­ons de pas­sat­gers anu­als que per­me­ten la T1 i la T2 i arri­bar als 70 mili­ons. Abans de la pandèmia, el Prat va vore­jar el seu límit, ja que va arri­bar als 52,6 mili­ons de pas­sat­gers el 2019.

Javier Gándara, pre­si­dent de l’Asso­ci­ació de Línies Aèries, explica que cada avió pesant que s’enlaira per la pista llarga –neces­si­ten més lon­gi­tud– afecta l’ater­ratge de tres o qua­tre aero­naus. Les ope­ra­ci­ons s’han d’atu­rar per les tur­bulències que pro­vo­quen els avi­ons més grans, i ja el 2018, “un dels pit­jors pel que fa als retards”, es va veure la situ­ació de col·lapse que vivia el Prat. Euro­con­trol, l’orga­nit­zació euro­pea per a la segu­re­tat de la nave­gació aèria, va pro­po­sar lla­vors allar­gar la ter­cera pista “sense par­lar d’un hub”, segons Gándara. El repre­sen­tant de les com­pa­nyies defensa que això bene­fi­ci­a­ria l’entorn pel que fa al soroll, “ja que els avi­ons pesants s’enlai­ra­rien per la ter­cera pista i gira­rien al mar”, i evi­ta­rien retards a la llarga. Ara és un nom­bre petit d’avi­ons, un 1% apro­xi­ma­da­ment, xifra que crei­xe­ria si el Prat fos un hub. L’allar­ga­ment de la pista tin­dria un altre efecte bene­ficiós sobre Gavà Mar, i és que el gros dels avi­ons podrien virar al mar 500 metres abans del que ho fan ara. “S’ha de tenir clar que s’ha d’actuar al Prat”, defensa Gándara, i no necessària­ment per crear un hub, sinó per resol­dre els retards dels mesos amb més movi­ment.

Tant Del­gado com Gándara tenen clar que si es vol man­te­nir la con­fi­gu­ració de pis­tes segre­ga­des i arri­bar a les 90 ope­ra­ci­ons per hora, no hi ha més solució que allar­gar la ter­cera pista. “Es podria optar per no créixer per sobre de les 80 ope­ra­ci­ons o per poten­ciar altres fran­ges horàries, perquè els vols es con­cen­tren en deter­mi­na­des fran­ges, però això impos­si­bi­lita cap­tar cli­ents, perquè no volen arri­bar al destí a hores intem­pes­ti­ves”, con­si­dera Del­gado.

Pel que fa a la con­ta­mi­nació, Gándara des­taca que d’aquí a deu anys, quan seria efec­tiva l’ampli­ació de l’aero­port, el pano­rama serà força dife­rent de l’actual. “S’assu­meix que es man­tin­dran les emis­si­ons que tenim ara, però el 2031 hi haurà molta més oferta de bio­com­bus­ti­ble, que serà més barat. Ara supera en tres i qua­tre vega­des el preu del que­rosè.” Hi afe­geix que “en els vols de radi curt i mitjà, l’ús de l’hidro­gen i la tec­no­lo­gia elèctrica serà una rea­li­tat rao­na­ble, i Aena té el pla de fer un aero­port neu­tre en car­boni el 2040”. També vati­cina que evo­lu­ci­o­narà la tec­no­lo­gia dels motors i els avi­ons seran més silen­ci­o­sos, i asse­gura que els 1.700 mili­ons d’inversió “els paga­ran les com­pa­nyies i els pas­sat­gers, no l’Estat”. Gándara con­clou que tenen “mol­tes dis­crepàncies amb Aena per les taxes”, però estan “d’acord que cal ampliar la pista, més enllà que s’hi vul­gui fer un hub”, que al cap i a la fi dependrà de les com­pa­nyies.

LES FRASES

Els avions ens sobrevolaven a 100 metres i provocaven un soroll de 110 decibels
Elisabet Martínez
Expresidenta de l’associació de Veïns de Gavà Mar
Aena mai ha posat per escrit que abandonava la configuració de pistes independents
Javier Delgado
Cap de l’Omsica
En els vols de radi curt i mitjà, l’ús de l’hidrogen i la tecnologia elèctrica serà una realitat raonable
Javier Gándara
President de l’associació de línies aèries


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia