Infraestructures

Arran de masos, torres i una ermita romànica

El traçat pro­po­sat per Foment dis­corre evi­tant els nuclis més den­sa­ment poblats en un ter­ri­tori –sobre­tot entre Palau-solità, Lliçà i Santa Eulàlia de Ronçana– minat d'urba­nit­za­ci­ons en les dècades dels setanta i vui­tanta. El recurs dels espais lliu­res, però, fa que el traçat passi arran de molts masos i con­reus de cereal. A Palau-solità, per exem­ple, res­pecta la Torre Mari­mon –la majes­tu­osa granja moder­nista que fun­ci­ona com a seu de l'Ins­ti­tut de Recerca i Tec­no­lo­gies Agro­a­li­mentàries (IRTA)–, però pas­sarà a tocar de can Pujol, un mas antic situat uns tres-cents metres cap al sud. I no gaire lluny d'una altra masia vella, can Tar­ra­gona.

Els veïns de l'extrem nord de la urba­nit­zació Can Fal­guera veu­ran, segons els plànols, que l'auto­via tra­ves­sarà pel mig el bosc que ara poden con­tem­plar. I després de pas­sar a una distància pru­den­cial de l'antiga parròquia de Sant Esteve de Palaudàries, el traçat tor­narà a acos­tar-se força a una altra urba­nit­zació, Ca n'Arti­gues, ja al terme muni­ci­pal de Lliçà d'Amunt.

Però l'edi­fi­cació que sor­ti­ria més mal­pa­rada en aquest sub­tram, segons la pro­posta, és l'ermita romànica de Santa Justa, a prop del límit del terme entre Lliçà d'Amunt i Cano­ve­lles. Els plànols pin­ten la traça a vint metres escas­sos de l'edi­fici, docu­men­tat l'any 1101 i on fa poc més d'un any la Cam­pa­nya Con­tra el Quart Cin­turó va orga­nit­zar una de les dar­re­res mos­tres d'opo­sició a l'auto­via.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.