urbanisme
El planejament urbanístic haurà de tenir en compte la preservació paisatgística
El conseller Nadal va aprovar ahir el catàleg de paisatge de les comarques gironines
S'hi inclouen 26 unitats i ha de ser una eina per protegir-los
Des d'ahir ja està en vigor el catàleg del paisatge de les comarques gironines, un document que inclou fins a 26 unitats paisatgístiques diferents i que ha de servir per tenir en compte les particularitats de cada àrea en la planificació urbanística i sectorial, com ara les infraestructures o l'energia. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va aprovar ahir definitivament el document, que es suma als catàlegs de les Terres de Lleida, del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre.
El catàleg l'ha coordinat l'Observatori del Paisatge de Catalunya i ha estat elaborat per la UdG i la UPC, i han dividit el territori gironí en 26 paisatges diferents, sense tenir en compte límits administratius i en funció de les particularitats geològiques, naturals, culturals i fins i tot d'imaginari col·lectiu de cada àrea. Per definir-los es va desenvolupar un procés de participació ciutadana i d'entrevistes, que es va complementar amb el treball més tècnic i científic. Finalment, els 26 paisatges han sigut l'alta Garrotxa, Ardenya-Cadiretes, els Aspres, l'alt Ter, el Cabrerès-Puigsacalm, el cap de Creus, la Costa Brava, la baixa Tordera, l'Empordanet-baix Ter, l'estany de Banyoles, les Gavarres, la Garrotxa d'Empordà, les Guilleries, la serra de Marina, el Montseny, el pla de Girona, la plana de l'Empordà, Rocacorba, la plana de la Selva, Salines-l'Albera, Terraprims, les valls de Camprodon, les valls d'Olot, les capçaleres del Llobregat, el baix Montseny i les valls del Freser.
Una eina planificadora
A més, s'hi afegeixen tres paisatges que es considera que mereixen una atenció especial, amb mesures de protecció concretes, i que són la vall d'en Bas, l'àrea urbana de Girona i la zona litoral, amb l'objectiu d'evitar una excessiva urbanització, la fragmentació territorial i garantir les planes agrícoles. En tot cas, cadascun dels paisatges tindrà una sèrie d'objectius de preservació i estratègies de gestió i planificació, que s'hauran d'incorporar en el planejament urbanístic i també en la planificació de futur tant dels ajuntaments com de la Generalitat. Així es vol impedir grans projectes que afectin zones sensibles a nivell paisatgístic.
Segons el departament, en el document final s'hi han incorporat moltes de les diverses al·legacions que es van presentar durant el procés d'informació pública.
