Administracions

El 40% dels ajuntaments de Barcelona tenen més deute

Un total de 124 consistoris tenien més pagaments pendents l'any passat que el 2009 i 131, el 42%, van aconseguir reduir l'endeutament

Alguns van assumir deute extra quan va entrar en vigor la prohibició estatal de demanar crèdit

El 40% dels 311 ajun­ta­ments de les comar­ques de Bar­ce­lona van veure com el seu deute viu, neces­sari per finançar inver­si­ons o ser­veis, crei­xia en dife­rent mesura el 2010. Dit d'una altra manera, 124 ens locals esta­ven més endeu­tats el 31 de desem­bre de l'any pas­sat que el mateix dia del 2009, segons dades del Minis­teri d'Eco­no­mia i Hisenda. Per con­tra, un 42% dels con­sis­to­ris (131) van poder reduir el deute (alguns, com Malla o Sant Feliu Sas­serra, el van dei­xar a zero), i dos muni­ci­pis el van man­te­nir exac­ta­ment igual (Avi­nyo­net del Penedès i Puigdàlber). El 17% dels ajun­ta­ments, un total de 54, l'any pas­sat con­ti­nu­a­ven sense tenir paga­ments pen­dents amb enti­tats finan­ce­res, però són pobles petits, com Sant Jaume de Fron­tanyà. La demar­cació de Bar­ce­lona arros­se­gava el 2010 un endeu­ta­ment de 3.417 mili­ons, 548,7 més que al 2009.

El deute viu dels con­sis­to­ris està for­mat pels crèdits finan­cers, els valors de renda fixa (drets sobre el capi­tal d'altres empre­ses) i els préstecs i crèdits trans­fe­rits a ter­cers. Algu­nes grans ciu­tats en què l'endeu­ta­ment va créixer més l'any pas­sat –si el com­pa­rem amb el del 2009– són Bar­ce­lona, on va aug­men­tar 449 mili­ons; Santa Coloma de Gra­me­net, on la diferència és de 17,9 mili­ons a l'alça (no es pot endeu­tar més); Saba­dell, que va con­treure 14,5 mili­ons més de deute; i Ter­rassa, on va créixer 11,9 mili­ons (vegeu el gràfic). En altres con­sis­to­ris, però, la diferència és més evi­dent, com el cas d'Ale­lla, on el deute de 22.000 euros del 2009 va aug­men­tar fins a 3,3 mili­ons l'any pas­sat (150 vega­des més), o el d'Agui­lar de Segarra, que va pas­sar de no tenir cap paga­ment pen­dent a asso­lir 2,3 mili­ons de deute al 2010. En l'altre extrem hi ha els muni­ci­pis que van reduir l'endeu­ta­ment. Els exem­ples més sig­ni­fi­ca­tius són Bada­lona, on el deute de 118,6 mili­ons del 2009 l'any pas­sat va bai­xar a 100,4 mili­ons (18,2 menys), i Vila­nova i la Geltrú, que tenia un deute de 53,9 mili­ons fa dos anys i el va reduir a 43,5 mili­ons al 2010 (10,4 menys).

Deute extra

Un fac­tor que va influir en l'aug­ment del deute d'alguns con­sis­to­ris l'any pas­sat va ser l'entrada en vigor, al mes de maig, del decret llei de mesu­res con­tra el dèficit, que en un prin­cipi pro­hi­bia que els ens locals s'endeu­tes­sin a llarg ter­mini a par­tir del gener del 2011­fins al 2012. Al cap d'uns mesos, al setem­bre, la minis­tra Elena Sal­gado va fer marxa enrere i va anun­ciar que els ajun­ta­ments amb un deute infe­rior al 75% dels seus ingres­sos anu­als es podrien endeu­tar al 2011. Ales­ho­res, però, alguns con­sis­to­ris ja havien acor­dat avançar part de la inversió que tenien pre­vista per a aquest any, com Bar­ce­lona, que al 2010 va deci­dir assu­mir 240 mili­ons extres de deute. És la mateixa tàctica que després van uti­lit­zar alguns muni­ci­pis que sabien que tras­pas­sa­rien el límit del 75%.

Una altra pos­si­bi­li­tat és que la cai­guda d'ingres­sos deri­vada de la crisi causés pro­ble­mes de tre­so­re­ria a algun Ajun­ta­ment, una situ­ació que podria haver obli­gat deter­mi­nats muni­ci­pis a con­treure deute a curt ter­mini, que també compta. O també podria ser, sen­zi­lla­ment, que algun govern local hagués deci­dit fer un equi­pa­ment.

Ofe­gats econòmica­ment

A la crítica situ­ació econòmica que arros­sega el món local, s'hi afe­geix l'obli­gació de retor­nar a l'Estat espa­nyol la liqui­dació dels paga­ments en con­cepte de par­ti­ci­pació en els tri­buts de l'Estat, que al 2008 va ser nega­tiva. Els ajun­ta­ments cata­lans han pagat enguany els 1.400 mili­ons que han de retor­nar, un paga­ment que es farà en 5 anys (el 20% cada any). La liqui­dació del 2009 se sabrà els pro­pers mesos i –tot i que encara no hi ha xifres ofi­ci­als– els con­sis­to­ris temen que podria tri­pli­car la del 2008. Pot ser que l'any vinent molts ajun­ta­ments paguin el deute del 2008 i comen­cin a pagar el del 2009.

Amb aquest pano­rama, no és estrany que el com­pli­ment de la nova llei de moro­si­tat –que enguany obliga a pagar els proveïdors com a màxim al cap de 50 dies– hagi estat més aviat escàs entre els ajun­ta­ments. El con­text encara és més des­co­rat­ja­dor si es té en compte que, amb la dava­llada dels ingres­sos de la cons­trucció –a través dels impos­tos asso­ci­ats–, les trans­ferències de l'Estat i de la Gene­ra­li­tat s'han con­ver­tit en la font prin­ci­pal de finançament i, en tots dos casos, la tendència és a la baixa. Fa molts anys que el món local exi­geix una llei de finançament, un com­promís que el govern espa­nyol s'havia fixat per al 2011. Amb l'impacte de la crisi en el dèficit públic, les nego­ci­a­ci­ons per apro­var un nou text es van reti­rar de l'agenda i la situ­ació dels ajun­ta­ments ha tor­nat a que­dar a la cua dels afers pen­dents d'enlles­tir.

Retardem els pagaments perquè l'administració superior no ens paga en uns terminis raonables. És una cadena fatal
Els ajuntaments gastem un 26% dels diners en serveis que no ens tocaria fer, segons la Diputació
Salvador Esteve
President de l'ACM
Des la constitució dels ajuntaments democràtics, el 1979, no s'ha tractat de manera seriosa el tema del finançament

Caldrà fer mans i mànigues per mantenir tots els serveis

“Necessitarem el martell i l'escarpa per quadrar el pressupost del 2012”. D'aquesta manera el president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Martorell, Salvador Esteve, descriu el panorama amb què es trobaran els governs locals sorgits del 22-M. I és inevitable pensar en les retallades. “Ens resistirem a eliminar serveis i cada Ajuntament haurà d'agafar un llapis amb la punta molt fina per mirar d'on pot treure els diners per mantenir els serveis sense apujar la fiscalitat”, explica. Però adverteix que caldria que la Generalitat i l'Estat espanyol es fessin càrrec dels serveis competents que assumeixen els ens locals. Esteve admet que els consistoris també han comès errors, com convertir els ingressos extraordinaris de l'època de bonança en despesa ordinària bo i creant serveis que la ciutadania els reclamava. “El drama és que s'han acabat els ingressos extraordinaris i la despesa ordinària continua”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.