“Volem comprar el sindicat”

L'enca­rem amb por perquè els ajun­ta­ments no sabem com ens en sor­ti­rem l'any que ve. És com­pli­cat i estem força espan­tats. M'ima­gino que serà molt com­pli­cat seguir el dia a dia i veure què arriba dels ajuts que t'hagin ator­gat. El gran cavall de bata­lla seran els ser­veis soci­als, que és un pro­blema que fins ara no teníem. Hau­rem d'apar­car els som­nis grans, tot i que els mira­rem de reüll. Em sem­bla que el 99,9% d'ajun­ta­ments actu­a­ran igual, amb mesura i con­tro­lant fins a l'últim euro.

No, tot just comen­cem el man­dat, seguim amb la idea que teníem però sense hipo­te­car el poble. Els pro­jec­tes segui­ran però alguns es retar­da­ran dos anys. El que serà més difícil seran els dos pri­mers anys. Quin poble amb dos dits de seny es pot embran­car en res si ja costa que et paguin els fons de coo­pe­ració local?

El prin­ci­pal és la com­pra del sin­di­cat; ja hem començat les nego­ci­a­ci­ons, tot i que estan als ini­cis. No hi ha pressa i si no es fa aquest any es farà un altre.

La il·lusió és el que era el res­tau­rant de Can Quico, que era el punt més con­cor­re­gut de la plaça, que ara està sense vida. Va ser el pri­mer sin­di­cat que es va mun­tar a l'Alt Empordà i la Gar­rotxa. És un edi­fici de dues plan­tes. I volem recu­pe­rar els bai­xos com a bar, com a sin­di­cat perquè s'hi faci vida, i al pis de dalt posar-hi els ser­veis soci­als.

L'any que ve encara tenim per fer el cobri­ment de la riera de la plaça, que ja està apro­vat pel Pla Únic d'Obres i Ser­vei, però no sé si arri­ba­ran aquests diners.

Està com la Sibèria. Els pisos se'ls ha que­dat La Caixa i no en tenim cap notícia. El que sí que sabem és la degra­dació que estan tenint dia dar­rere dia. Estan com esta­ven fa cinc anys amb l'agreu­jant que no estan aca­bats i s'estan degra­dant.

Bé, ens agra­da­ria recon­duir-ho. M'ima­gino que arri­barà el moment d'asseure's i bus­car una sor­tida. L'única solució que hi veig és la del llo­guer.

Ja hem fet l'apro­vació ini­cial i s'han fet les al·lega­ci­ons de la gent del poble. Des d'Urba­nisme ens han dit que amb el que hi ha cons­truït i el que hi ha per ven­dre ja no cal més crei­xe­ment. Seguim amb la mateixa idea de limi­tar els pisos i endreçar i man­te­nir el poble.

Nosal­tres quan hem tin­gut hem fet i quan no, no hem fet. No tenim ni polis­ses de crèdit. Estem al dia i no tenim cap deute a cap indus­trial. En el dia d'avui tan­ca­rem l'any bé, però els pro­ble­mes vin­dran a par­tir del dia 1 de l'any que ve. Si hi ha més res­tric­ci­ons lla­vors no sé com ens ho farem. Però no hem esti­rat més el braç que la màniga ni hem fet cap extra.

És el futur a curt ter­mini, ho dic de debò. He començat a tenir con­ver­ses amb pobles veïns per veure quins punts de tro­bada tenim. Tenim un poli­es­por­tiu des de fa molts anys que no es feia ser­vir gaire i des de l'any pas­sat el cedim al bàsquet Vila­fant i l'Ade­paf. S'ha d'anar més enllà de man­co­mu­nar la pis­cina, i per exem­ple poder posar a lici­tació obres junts o fer les llars con­jun­ta­ment.