Quina frontera?

Els veïns del municipi de la Baixa Cerdanya Llívia mantenen de sempre una estretíssima relació amb els del poble veí nord-català d'Estavar, a l'Alta Cerdanya. Són a tocar, a encara no dos minuts en cotxe. Es pot anar perfectament a peu d'un a l'altre. Als veïns d'aquests dos municipis, quan la Unió Europea encara no havia abolit les fronteres internes i ensopegaven un dia en què hi havia gendarmes a la carretera, els tocava desplaçar-se fins a Puigcerdà i passar per la duana que hi havia a la ratlla entre la capital de la Baixa Cerdanya i la Guingueta d'Ix, és a dir, a la línia imaginària que separava els estats espanyol i francès. De dos minuts es passava a una ruta de prop de vint minuts. Ho recorda l'alcaldessa de Llívia, Sílvia Orriols, que afirma que la bona relació amb Estavar és de tota la vida. “Entre els veïns, per descomptat, i els ajuntaments ens deixem material, fem coses conjuntes, organitzem actes plegats, etc.”, diu. I sentencia, quant a l'antiga frontera: “Va ser sempre una cosa administrativa total.”

L'alcalde de Sallagosa i president de la comunitat de municipis Pirineus-Cerdanya, Georges Armengol, encara té una opinió més gràfica. “Des del punt de vista administratiu, la Baixa i l'Alta Cerdanya estàvem asseguts plegats, però d'esquena. Ara, ho estem cara a cara”, sentencia. I hi afegeix: “Sabíem que hi havia frontera, perquè hi havia policia.” Armengol recorda que des de sempre els veïns, les entitats i els ajuntaments han fet coses conjuntament. Un bon exemple són els partits de futbol que juguen els equips de les dues Cerdanyes.

Així, doncs, tothom coincideix que la frontera entre l'Estat espanyol i el francès que parteix l'Alta Cerdanya i la Baixa Cerdanya, la nord-catalana i la sud-catalana, mai no ha existit per als habitants d'aquesta zona. Des del punt de vista personal i de relacions socials. Sí, en canvi, que ha existit en l'àmbit administratiu. És més, l'alcalde de la Guingueta d'Ix, Jean Jacques Fortuny, municipi que limita amb Puigcerdà i que fins fa pocs anys ha compartit instal·lacions de la duana, assegura que en aquest àmbit encara existeix. Simbòlicament, però encara existeix. Això és especialment greu després de la desaparició de les fronteres interiors de la Unió Europea fixada al Tractat de Schengen i que va entrar en vigor l'any 1995. Però encara ho és més l'advertiment que fa Fortuny que les traves administratives hi han estat sempre per part del govern francès, però últimament s'accentuen les que hi posa l'espanyol.

Georges Armengol, en canvi, considera que en l'actualitat no hi ha cap excusa si les administracions de l'Alta i la Baixa Cerdanya no treballen plegades. Això no obstant, sí que reconeix que el principal obstacle, ara per ara, és la diferència dels diferents nivells de les administracions i sobretot les seves competències. A l'Alta Cerdanya, quasi tot depèn de l'Estat. A la Baixa Cerdanya, hi ha competències de la Generalitat i altres del govern espanyol. “Des que es va esborrar la ratlla, però, és més fàcil treballar plegats”, diu, i posa d'exemples el nou hospital transfronterer de Puigcerdà i el nou escorxador d'Ur. “Són eines molt importants per a la identitat del territori”, remarca. Armengol posa d'exemple la depuradora de Puigcerdà, el projecte i l'execució de la qual van ser liderats per la Generalitat i els municipis de l'Alta Cerdanya només van pagar la part que els va pertocar. Ara, amb el nou hospital i el nou escorxador, la gestió de tot plegat ha estat conjunta.

Sigui com sigui, els cerdans de les dues bandes de la frontera administrativa han fet sempre vida en comú i han anat esquivant totes les traves administratives amb tossuderia, tenacitat i sobretot aprofitant les oportunitats que els ha anat donant l'administració europea, especialment després de la creació de l'Euroregió, en la qual estan inclosos. De fet, aquest marc administratiu europeu és, segons el president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Ramon Moliner, el millor coixí legal per al desenvolupament conjunt de les dues Cerdanyes. L'alcalde de Puigcerdà, Alber Piñeira, diu que les fronteres administratives a la unitat dels cerdans es van superant ara amb les eines de la Unió Europea.

Les institucions de banda i banda han sabut crear espais de trobada com ara la Diada de la Cerdanya o, en l'àmbit escolar, la Diada de l'Arbre, que han servit per escenificar la unió dels cerdans i que, a més, s'han convertit en punt de trobada i de reivindicació de la unitat de les dues comarques. Més enllà d'aquestes manifestacions romàntiques, els cerdans del nord i els del sud han anat donant forma a serveis comuns mentre la frontera s'ha anat diluint, alguns dels quals ja prestava la banda sud sense cap mena d'empara legal. Per posar un exemple molt paradigmàtic, les dones dels poblets de l'Alta Cerdanya van a parir a l'hospital de Puigcerdà, el comarcal de la Cerdanya, i el mateix centre dóna cobertura als habitants d'aquesta zona que ho necessiten. Puigcerdà, doncs, ha estat municipi transfronterer molt abans que Schengen i, per extensió, ho han estat també tots els pobles de l'Alta i la Baixa Cerdanya, lògicament més com més propers a la línia administrativa que divideix els dos estats.

I ha estat arran de la potenciació dels programes que fomenten les relacions entre els espais fronterers que han pogut començar a muntar serveis amb cara i ulls i amb la participació i el reconeixement de les administracions espanyola, catalana i francesa. El nou hospital, que s'ha d'inaugurar al llarg de l'any vinent, n'és l'exemple més potent. En són també bons exemples la depuradora de Puigcerdà, que depura les aigües de diversos pobles de l'Alta Cerdanya i que s'ha fet amb diners d'ambdues bandes, i, ara, l'escorxador d'Ur, que s'està acabant de construir. Es tracta, doncs, de dibuixar un futur amb més serveis comuns, cosa que s'articula a través d'un consorci en el qual participen Puigcerdà i els pobles de la Cerdanya nord-catalana.

Quant a la qüestió política, és a dir, a la llei pròpia per a la Cerdanya que es promou al Parlament de Catalunya, els punts de vista són diferents. Des de la banda de la Baixa Cerdanya hi veuen possibilitats per la conjuntura política. CiU governa al Consell Comarcal de la Cerdanya i també té majoria al Parlament. Aquesta llei, que en el mandat passat no va ni arribar a debatre's, hauria de reconèixer el caràcter especial de la Cerdanya i sobretot simplificar la burocràcia administrativa. I és que, en l'actualitat, els cerdans s'han de desplaçar fins a la Seu d'Urgell, Lleida, Barcelona o Girona per fer segons quins tràmits. A la banda nord-catalana apunten que la llei serà bona si simplifica l'administració, però qualifiquen d'impensable que l'Alta Cerdanya tingui una llei pròpia. Una altra vegada pel centralisme francès.