Capafonts hauria pogut urbanitzar 621 hectàrees segons l'antiga normativa
La darrera comissió d'Urbanisme de Tarragona va aprovar definitivament la setmana passada el pla d'ordenació urbanística municipal de Capafonts. Tot i que va començar a tramitar-lo l'octubre del 2006, el petit municipi del Baix Camp, de tot just 117 habitants i enclavat al bell mig de les muntanyes de Prades, es regia fins ara per les normes subsidiàries del 1978, que classificaven com a sòl urbanitzable un total de 621 hectàrees del terme –de tot just 9 quilòmetres quadrats–, quan el sòl urbà del poble actual n'ocupa només 9.
«Era una superfície exageradament gran i calia adequar el planejament a les necessitats, ja que molts dels terrenys estaven en zones protegides i de la Xarxa Natura 2000, de gran valor ambiental i paisatgístic», explicava el director general d'Urbanisme, Pere Solà. La proposta municipal per al nou POUM va ser reduir la superfície urbanitzable de 621 a 5 hectàrees, on haurien cabut «només» uns 200 habitatges nous. Solà, en aquest sentit, agraïa «el bon treball i l'esforç» de l'Ajuntament de Capafonts, perquè, a més, reconeixia i protegia en el pla el valor del nucli urbà, però el text definitiu encara s'havia aprovat «amb un petit ajust perquè tingués més sentit».
La comissió, així, va trobar que els creixements previstos «encara eren excessius», sobretot els que es preveien «al peu del nucli existent, a la banda baixa del turó», on també es dibuixava una mena de ronda per donar el tomb al poble per sota. Aquesta comissió va denegar la classificació de sòl urbanitzable no delimitat que el consistori preveia per a aquests terrenys, els quals van quedar fora del procés d'elaboració del text refós, i només es va autoritzar la reserva de sòl per construir 65 habitatges nous, a banda dels ja previstos per acabar de reomplir el nucli consolidat.
