Ceràmica contra el caos

Els barris de la Salut i Can Calders,a Sant Feliu de Llobregat, conformen aquell paisatge típic dels anys setanta: un urbanisme dens i caòtic, fruit de la manca de planificació i de l'autoconstrucció. Carrers estrets, poques places i edificis desiguals sense cap interès arquitectònic. L'Ajuntament es va posar com a repte esponjar el barri i com a primer pas va comprar, el 2002, la fàbrica tèxtil de les Tovalloles. La llei de barris va proporcionar la injecció econòmica necessària per afrontar l'enderroc de la fàbrica i la transformació del solar en un equipament i un passeig enjardinat que aportés una mica de verd a la zona. “La Salut i Can Calders no tenien ni un metre quadrat de gespa”, explica la regidora de Planejament de Sant Feliu, Lidia Muñoz, que hi afegeix que el parc es va crear “com a nexe d'unió de dos barris sense espais oberts ni relació”.

Per aquest motiu, una part del solar que va quedar alliberat s'ha transformat en un parc de 7.000 m² que s'ha dotat d'un element singular: un mur de ceràmica fet amb peces en forma de cubs i de rombes que serveix per embellir les parets de darrere de les cases que van quedar al descobert quan es va tirar la fàbrica a terra, cadascuna d'una aparença i alçària diferent. Es va escollir la ceràmica esmaltada i cuita a alta temperatura perquè és econòmica i resistent. S'ha treballat amb vuit colors en què predominen grisos, blancs i marrons en consonància amb les parets de l'entorn. Cubs i rombes es combinen de manera que en algunes parts s'obren com a gelosia i en altres actuen com a mur, depenent del que hi hagi al darrere. Per exemple, una tàpia de canyís o una heura que es cola pels forats.

El responsable del projecte és l'arquitecte Pol Femenias, tot i que al cap del departament de Projectes de l'Ajuntament, Isidre Viñas, li agrada dir que “és un treball que ha buscat les complicitats dels diferents agents implicats, com el constructor, el ceramista i l'industrial”. El disseny recorda fites de l'ús de la ceràmica en l'espai públic com ara el sostre del mercat de Santa Caterina, a Barcelona, i ha estat mereixedor de dos premis. D'una banda, el que atorga l'Associació Espanyola de Fabricants de Rajoles i Paviments Ceràmics, que ha valorat la solució econòmica i creativa que ha representat el mur. De l'altra, s'ha endut el primer premi en la categoria internacional dels Coverings Installation and Design Awards, un dels més importants de ceràmica als Estats Units.

El parc és a la Riera de la Salut, un carrer que ressegueix l'antiga torrentera. Es va construir fa un any com a coberta d'un pàrquing subterrani de tres plantes i 420 places i, a banda del mur, inclou una pèrgola que cobreix una estació transformadora decorada amb buguenvíl·lees. També hi ha petits punts elevats enjardinats “amb els quals es vol tancar visualment l'espai per sortir del ciment”, assenyala Viñas. El projecte ha costat 1,4 milions i es complementa amb la construcció d'un nou equipament on hi haurà un centre cívic i d'entitats i que estarà acabat passat l'estiu.