Encara la C-31

La pro­fusió d'escrits sobre aquesta qüestió ara tan con­tro­ver­tida ha estat extra­or­dinària. La uti­lit­zació d'argu­ments ha estat més aviat escassa. Han pre­do­mi­nat els adjec­tius per damunt dels subs­tan­tius, les des­qua­li­fi­ca­ci­ons per damunt de les pro­pos­tes, els insults per damunt del diàleg. En con­junt, però, s'ha evi­den­ciat d'una banda un gran pro­blema de com­prensió i de l'altra una bui­dor immensa.

M'agra­da­ria insis­tir, encara, en algu­nes qüesti­ons que han apa­re­gut en els escrits més recents.

La pri­mera fa referència a la com­pa­ració amb els trams ja cons­truïts de la mateixa car­re­tera. Si per a alguns dels detrac­tors de les obres actu­als està bé el tram Figue­res-Vila­co­lum, com és que es fan tants esca­ra­falls del nou tram? Com és si es fa igual, amb les matei­xes carac­terísti­ques, amb la mateixa secció, amb el mateix tipus d'enllaços i alguns de més grans com el que dóna accés a Vila­ma­lla? Si ens està bé que la C-31 sigui una car­re­tera de la xarxa bàsica és evi­dent que està bé tant en els trams ja cons­truïts com en els trams ara en obres.

La segona qüestió evi­den­cia una certa manca de rigor intel·lec­tual o, com a mínim, denota en l'afany d'argu­men­tació alguna impre­cisió. Per als prin­ci­pals detrac­tors, una de les grans vir­tuts de la car­re­tera vella era que pas­sava en el punt just de deli­mi­tació entre el Ter­ra­prim i la plana empor­da­nesa? D'on ho han tret això? I què són sinó plana empor­da­nesa alguns dels camps que que­da­ven a ponent de l'antiga traça? És veri­tat que entre la Tallada i Albons, la nova car­re­tera s'endinsa a la plana, tant com que més enda­vant va jus­ta­ment a bus­car, més que no pas la vella, el punt de con­tacte entre el Ter­ra­prim, els Aspres, i la plana fèrtil i regada.

La ter­cera qüestió no és cap con­sol, però clama al cel en bene­fici de la veri­tat. Es cor­res­pon amb una mena de sen­ti­ment auto­des­truc­tiu que ens fa veure molt pit­jor del que estem, i miti­fica i ide­a­litza els refe­rents. Algun dia s'haurà d'aca­bar aquesta comèdia rei­te­rada dels ide­als tos­cans i pro­vençals que es refe­rei­xen ja més als este­re­o­tips lite­ra­ris que a la rea­li­tat mateixa. Em revolta que es pugui gene­ra­lit­zar i afir­mar, sense cap matís, que a la Tos­cana tot està bé i tot s'ha fet bé i aquí, en canvi, man­cats de sen­si­bi­li­tat, ens hem dedi­cat impu­ne­ment a trin­xar el ter­ri­tori. Con­vido qui vul­gui a fer l'exer­cici com­pa­ra­tiu. Peça a peça del pai­satge. I avui tro­baríem tants racons excel­sos, sublims, deli­cadíssims a l'Empordà com a la Tos­cana. I tro­baríem en un lloc i altre tants dis­ba­rats urbanístics equi­va­lents. Avui ja no hi ha un para­digma toscà que ens hagi de fer morir d'enveja. No pas per deva­lu­ació de la Tos­cana, sinó per millora i rea­fir­mació de l'Empordà. Però és que si par­lem de car­re­te­res, la qüestió esdevé fran­ca­ment més xocant. La C-31 és una mera­ve­lla al cos­tat de les car­re­te­res i auto­vies que con­nec­ten, per exem­ple, Pisa i Florència. I la C-31 té la vir­tut d'esta­blir una jerar­quia i dei­xar que la capil·lari­tat exis­tent con­servi i man­tin­gui un punt de rura­li­tat ele­men­tal en la major part de les comu­ni­ca­ci­ons de la plana empor­da­nesa.

Una dar­rera qüestió. Si fos veri­tat que l'antiga car­re­tera tenia un traçat òptim la pròpia evo­lució de l'urba­nisme dels nuclis l'hau­ria des­vir­tuat. L'antiga car­re­tera, en molts punts aixe­cada i sense cune­tes res­pecte als camps veïns (he vist més d'una vegada caure cot­xes des del talús als camps de pome­res veïns), ha estat engo­lida per la vida urbana dels pobles que hi ha cres­cut a l'empara. Totes les vir­tuts de l'antiga car­re­tera s'aca­ben quan esdevé una tra­ves­sia contínua. Aquest seria, per exem­ple, el motiu pel qual l'Ajun­ta­ment de la Tallada va voler en el seu moment dei­xar els seus tres nuclis (Tor, la Tallada i Marenyà) en un mateix cos­tat de la car­re­tera.

Fora de la valo­ració con­creta de la infra­es­truc­tura en dis­cussió hi ha un altre tema que posa en alerta sobre algu­nes línies d'atac dels detrac­tors. En quin món vivim que per afir­mar la legi­ti­mi­tat de les pla­ta­for­mes s'hagi de dis­cu­tir la legi­ti­mi­tat democràtica dels alcal­des i dels ajun­ta­ments? No havíem que­dat que ens man­ca­ven lli­ber­tats i les vam con­que­rir? No havíem fet ban­dera de la recu­pe­ració de la democràcia? Com es poden con­tra­po­sar els man­dats de l'alcalde Armangué a les sig­na­tu­res reco­lli­des en tal o qual cam­pa­nya? No hi ha qui, jus­ta­ment, ens ha recor­dat que és en les elec­ci­ons on ens juguem el nos­tre futur? Hi ha en algu­nes colum­nes una sos­pi­tosa tendència exclo­ent i auto­ritària sota una apa­rença ale­gre­ment alli­be­ra­dora.

El fet més curiós és que mai no he negat cap legi­ti­mi­tat a les pla­ta­for­mes i en més d'una ocasió n'he par­lat favo­ra­ble­ment. Però cons­tato amb pro­funda tris­tesa que no exis­teix cap reci­pro­ci­tat i que s'ha ins­tal·lat un exer­cici gratuït, que és el bes­can­ta­ment del poder sigui quin sigui el seu ori­gen.

Puc afe­gir també que Pau Vila sabia per­fec­ta­ment que encara calien noves car­re­te­res, sobre­tot perquè ni ara no s'han fet totes les que pre­veia el Pla d'obres públi­ques de 1935.

Ara que fa tanta por l'urba­nisme, el major i millor blin­datge del pai­satge és garan­tir que no hi haurà cap requa­li­fi­cació en els vorals de la nova car­re­tera, que mai caldrà revi­sar-ne la traça perquè mai les edi­fi­ca­ci­ons no n'hau­ran des­vir­tuat la fun­ci­o­na­li­tat. I caldrà, sobre­tot, endreçar, orde­nar, nete­jar, pavi­men­tar, plan­tar l'antiga car­re­tera fins a fer-ne uns vials ama­bles i còmodes per a la comu­ni­cació entre pobles i per a la millora de l'acti­vi­tat econòmica i l'oferta turística.

Com més avança, més con­vençut estic que la nova C-31 és una opor­tu­ni­tat gua­nyada per a la millora del pai­satge i de la pros­pe­ri­tat econòmica de l'Alt i Baix Empordà.