Cofoisme energètic
Mariano Rajoy i Manuel Valls connecten simbòlicament les xarxes
Defensen que l'obra realitzada tindrà repercussions positives per als consumidors
un aparador
de tecnologies innovadores
Jordi Vila i Corinne Ortega, un treballador de Red Eléctrica de España (REE) i una treballadora de Réseau de Transport d'Électricité (RTE), van ser els encarregats de connectar ahir simbòlicament les xarxes elèctriques francesa i espanyola. Ho van fer a Montesquiu sota la mirada satisfeta del primer ministre francès, Manuel Valls, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.
Avantatges previstos
A partir del juny –quan aquesta infraestructura entri realment en servei, ja que per ara només està en fase de proves–, les dues xarxes podran transferir-se electricitat, en qualsevol dels dos sentits i en funció de les necessitats de cada moment. Tant els presidents de les dues societats promotores, José Folgado (REE) i Dominique Maillard (RTE), com els dos caps de govern i l'eurocomissari Arias Cañete, van definir la interconnexió elèctrica com la concreció d'un pas important cap a la construcció i el desenvolupament d'un mercat únic de l'electricitat. El benefici principal que, segons els promotors de l'equipament, n'han d'esperar els consumidors és una seguretat més elevada en el proveïment elèctric. Valls va destacar que del que es tracta és de prevenir el blackout, l'aturada general, com la que va estar a punt de produir-se el 2006. El cofoisme que regnava ahir a Montesquiu era tan gran que també ens van augurar més avantatges, fins i tot estalvi en les factures elèctriques domèstiques; això perquè en teoria a partir d'ara els proveïdors tindran a disposició una eina que els permetrà transferir electricitat d'un costat a l'altre no només en funció de les necessitats, sinó també en funció del preu i utilitzant la que sigui més barata. Si fem cas dels discursos d'ahir, la interconnexió elèctrica també ha de tenir beneficis mediambientals: perquè permetrà fer entrar a les xarxes la producció d'electricitat procedent de les energies renovables, eòlica i fotovoltaica (entre aquesta producció, hi ha uns 30.000 megawatts produïts a l'Estat espanyol amb energies renovables). Fins i tot es van avançar xifres: la interconnexió ens permetrà evitar l'abocament al medi ambient d'un milió de tones de CO2. L'acte d'ahir també va servir per qualificar l'obra inaugurada d'“aparador de tecnologies innovadores”: és la interconnexió més potent del món (2.000 MW) i la més llarga (65 km). I tot plegat, va dir Maillard, respectant els terminis i el pressupost (700 milions d'euros).
Percepcions diferents
Però, tot i que es tracta d'una inauguració europea, transfronterera, construïda en territori català a banda i banda de la frontera, va quedar la sensació que ahir a Montesquiu es presentaven dos projectes diferents: pel que fa al tram de la Catalunya del Nord, que és subterrani en tot el recorregut, Valls va poder presumir presentant l'obra elèctrica com una demostració d'un procés democràtic i negociat que ha permès consensuar “la millor solució” des del punt de vista mediambiental: fer-la subterrània. Mario Monti, el negociador europeu de la MAT –que també era present en els actes–, va ser citat abundantment i elogiat per ser el gran artífex d'aquest “èxit tecnològic i modèlic des del punt de vista mediambiental”. El primer ministre francès va fer una referència explícita als càrrecs electes de la Catalunya del Nord que “havien sabut mobilitzar-se i negociar per aconseguir la millor solució”.
És cert que a la Catalunya del Nord ahir no hi havia cap contrainauguració ni cap acte de protesta programats. D'alcaldes, però, n'hi havia molts més de la Catalunya del Nord que no pas del Gironès ahir a Montesquiu. “Ja quedàvem prou castigats pel fet de tenir el traçat al Rosselló; no hauríem acceptat que no la fessin subterrània”, comentava ahir un d'aquests alcaldes rossellonesos. No és res més del que es demanava també a les comarques de Girona, però aquí no ha anat igual. I és que tots els discursos que es van sentir ahir a Montesquiu difícilment es podien reproduir tal qual al sud de l'Albera.
Discurs per al nord
Vist des de la perspectiva de les comarques gironines, la interconnexió elèctrica és assimilada a la MAT i ningú pot negar que en aquesta banda l'impacte ambiental existeix. A la demarcació de Girona, les torres hi són i bé que es veuen; cap responsable polític gironí s'atreviria a fer un discurs públic dient que aquesta línia elèctrica –en el seu conjunt– és un model de consens i de minimització de l'impacte en el medi ambient. Tot i que Rajoy es va atrevir també a parlar d'una obra “respectuosa amb el medi ambient”, els discursos d'ahir a Montesquiu com a màxim tenien validesa fins a Santa Llogaia. Més al sud, s'ha considerat que la solució de fer-la subterrània sortiria massa cara. No s'han aplicat els mateixos criteris a tot el territori i, d'això, també Mario Monti n'haurà estat el principal artífex.
LES FRASES
Més interconnexions damunt la taula entre els dos estats
L'acte d'inauguració de la interconnexió elèctrica va tenir ahir dos escenaris, un a cada banda de la frontera. Després de la connexió simbòlica al vessant nord-català de l'Albera, a la boca nord del túnel, la comitiva es va desplaçar al castell de Peralada, on tenia lloc una recepció per a uns 300 convidats i una cimera entre els màxims representants dels dos estats. La situació a la zona euro i les interconnexions elèctriques pendents entre els estats espanyol i francès han centrat la reunió de feina del president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès, Manuel Valls, a Peralada. Els dos mandataris han tractat especialment la interconnexió que es farà per Biscaia, ja inclosa en el pla Junker, i també dos projectes més que es podrien incloure en aquest pla d'inversions. A més, també s'ha fet una reunió tècnica, en què ha assistit el director general d'Energia i Medi Ambient de França, el director general d'Energia i Medi Ambient de la Comissió Europea i el secretari d'estat d'Energia espanyol.
