L'aigua és vida

Està clar que sense disposar d'un estat, és a dir, sense tenir unes plenes competències en tot el que suposa l'administració i distribució de l'aigua, mai podrem garantir-ne el consum de boca, la conservació digna i ecològica i, les necessitats de la nostra indústria agroalimentària.

Aquesta és la principal conclusió del segon debat de les Jornades de debat per a un futur millor, que organitza Rius de Llibertat i que en aquesta ocasió es dedicava a la gestió d'aigües i rius. L'alcalde de Sant Jordi Desvalls, Josep Aulet, lloc on es realitzava el debat, va fer la salutació inicial tot recordant que quan era jove es banyava al riu i ara no ho pot fer per les embrutides aigües que ara hi baixen. Un altre alcalde veí, Manuel López, de Colomers, va explicar la seva gestió al capdavant de l'Ajuntament i la lluita pel manteniment del canal i la llera del riu.

L'exposició inicial feta pel president de la Comunitat de Regants del Ter, Narcís Illa, va dibuixar d'entrada l'estat actual de l'administració, necessitats i mancances en la gestió de l'aigua a Catalunya. De fet, la seva intervenció va ser la base sobre la qual es va definir el posterior debat. Tots els participants –Pau Masramon, impulsor entre d'altres de les campanyes Ter és Vida i H2O; Eduard Adrobau, en representació d'ERC, i Marta Guillaumes, d'Independents per Salt-CUP– s'hi van referir de manera constant.

De manera senzilla i molt didàctica, Illa va explicar que actualment el país està dividit en dues grans àrees de nord a sud. La banda oriental amb els rius Ter i Fluvià –entre d'altres–, administrada per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'occidental, la del riu Ebre, per la Conca Hidrogràfica de l'Ebre. O sigui, la que té un cabal discret la regulem a Catalunya i la més important ens l'administren des d'Espanya. I tot això com a referència la gran necessitat d'aigua que té l'àrea més important de consum, la que agrupa cinc milions de persones, l'espai metropolità entorn de Barcelona.

Òbviament es va parlar de transvasaments. D'entrada tot recordant el que la majoria de ciutadans catalans no té present: el transvasament del riu Ter, aprovat en ple franquisme i que gairebé mai ha respectat les quotes ecològiques mínimes per satisfer les necessitats de tota mena de la seva conca. “El riu Ter neix a les comarques tarragonines i mor al Llobregat”, va sintetitzar Adrobau en una frase que evidenciava el gran esforç que es fa des de l'àrea oriental, quan el gros del cabal és a la banda occidental.

Les possibilitats de les dessaladores o l'aportació que es podria fer des del Roine francès es van desestimar per l'alt cost energètic o el control que des de fora s'exerciria altra vegada. Calia considerar també en l'apuntada aportació de l'Ebre amb una plena administració catalana, la veritable realitat que quan aquest riu pren importància en volum d'aigua és per l'aportació d'aigua que rep dels rius catalans: Nogueres, Segre...

Sempre que es debat la política de transvasaments surten els raonaments sobre les necessitats i en definitiva el tipus de societat que volem en un futur. En aquest sentit tant Guillaumes com Adrobau van reivindicar un canvi de mentalitat per moderar les grans concentracions urbanes a la vegada que es queixaven del model hídric i de la manca d'inversió en les xarxes hidràuliques. Guillaumes va afirmar que ara mateix estem a l'UCI quant a la gestió de l'aigua, que és inacceptable a la vegada que inhumana des del punt de vista ecològic.

Un altre dels punts a valorar va ser el tipus de gestió de l'aigua: pública o privada? Després de considerar els interessos comercials de l'administració de l'aigua i de ser el nostre un dels únics llocs d'Europa on hi ha empreses privades explotant-ne l'administració, es va arribar a la conclusió que per a la baixa gestió, la de les administracions locals, es valorava aquesta mena de gestió mentre que la pública calia ser l'administradora de l'alta gestió. En aquest punt hi va haver acord a partir de les exposicions de López, Masramon i del mateix Illa. També hi va haver coincidències en la pèssima gestió de l'ACA, que per cert va declinar la seva participació al debat.

En la participació del públic assistent, una cinquantena de persones,
es van tocar temes com la previsió d'un tema tan important com ho és el de l'aigua en el moment de la desconnexió amb Espanya. La participació activa de la població –famílies–, en l'aprofitament de recursos, com poden ser la recollida de l'aigua de les pluges i fins i tot la seva comercialització posterior, a la manera com es fa amb l'energia solar.

Si es vol que Catalunya pugui desenvolupar-se com un dels motors importants de creixement al sud d'Europa, ens cal una administració plena i efectiva, perquè ni des de l'estat central ens han sabut proveir dels cabals que les nostres necessitats demanen, ni fins ara l'administració autonòmica ha sabut o pogut desenvolupar la seva gestió d'acord amb el consum dels ciutadans i dels que directament per a la seva activitat professional en depenen i per tant, reclamen.