Alerten de la perillositat de la travessera d'Alcarràs

Una auditoria del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) suspèn la travessera de l'N-II al pas per Alcarràs (Segrià) i alerta de la seva perillositat per les deficiències detectades en aquest estudi. De fet, la travessera lleidatana ja figurava en les darreres posicions en les auditories que el RACC ha anat fent des del 2011.

Els resultats de l'informe tècnic reforcen la reivindicació de l'Ajuntament d'Alcarràs i dels seus veïns, que fa anys que reclamen a la Generalitat i sobretot a l'Estat, com a titular de la carretera, que executin les mesures de seguretat i integració necessàries per reduir la perillositat i la sinistralitat en aquesta travessera urbana.

Fa un mes que l'Ajuntament va presentar prop d'un miler de signatures per exigir la construcció de rotondes, els projectes de les quals estan redactats i guardats en algun calaix del Ministeri de Foment.

L'auditoria del RACC suspèn la travessera d'Alcarràs a l'N-II i adverteix que és l'única que no supera la puntuació mínima en cap dels paràmetres analitzats. Aquesta entitat avisa que els vehicles hi circulen a una velocitat superior a la permesa (50 km/h), que hi ha trams sense voreres que no permeten la continuïtat de la circulació dels vianants i que l'accessibilitat a les parades del transport públic no és l'adequada precisament per la falta de voreres, entre altres deficiències. L'estudi d'enguany inclou les travesseres de Sant Boi, Cunit i Ripoll, a més de la d'Alcarràs.

Segons el RACC, la travessera d'Alcarràs constitueix una important barrera urbana, manté l'aspecte de carretera, amb el consegüent impacte sobre la mobilitat de vianants i bicicletes, i absorbeix un alt volum de vehicles pesants que transiten pel corredor de l'Ebre. L'estudi li atorga 32 punts d'un màxim de 100, que equivalen a dues estrelles d'un global de cinc.

Dels aspectes valorats, el més preocupant són els resultats en mobilitat, en què només assoleix un 24,3%. L'anàlisi posa en relleu la falta d'elements de servei i accessibilitat per a vianants, transport públic, ciclistes i vehicles privats. En concret, l'auditoria destaca que la permeabilitat de vianants és dolenta als dos extrems de la travessera i posa de manifest la inexistència de vorera en molts trams.

La travessera tampoc no aprova en l'àmbit de l'adequació urbana, en què, tot i arribar al 33,3%, mostra deficiències clares per la inexistència d'arbrat, un element clau per a una bona integració urbana i de millora de la qualitat paisatgística.

Els resultats negatius en el tractament urbanístic contrasten amb els bons resultats pel que fa a impacte acústic. L'avaluació del nivell sonor és positiva ja que l'amplada de la secció i el nivell de trànsit permeten que el volum a la travessera només superi, per poc, els 60 decibels.

Finalment, la seguretat viària és el factor amb més bona nota, un 42%. No obstant això, paràmetres clau com ara el compliment de velocitat, la il·luminació o la senyalització obtenen puntuacions excessivament baixes. En aquest punt, destaca en positiu l'existència d'elements de moderació del trànsit, i detalla la presència de quatre semàfors que protegeixen els passos de vianants i un altre d'addicional a l'entrada oest, que s'activa quan els vehicles superen els 50 km/h.

El RACC ja havia auditat anys endarrere les travesseres de Ponts i Bellcaire d'Urgell, també situades a la part baixa del rànquing.