Una dotzena de municipis han rebut ajuts de la llei de barris
Lleida, que ha rebut finançament per la rehabilitació de la Mariola, el nucli antic i el Portal de la Magdalena, és el municipi que ha obtingut més suport del govern
La crisi ha fet que no hi hagi hagut cap convocatòria des del 2010
Una dotzena de municipis de la demarcació s'han vist beneficiats dels ajuts econòmics de la llei de barris, un dels projectes estel·lars del primer executiu tripartit (2003-2006). El decret, aprovat el 2004, estipulava la creació del govern d'un fons financer adreçat a subvencionar el 50% del cost total de projectes de rehabilitació de barris del país. L'altra meitat de la despesa va a càrrec dels ajuntaments.
Dotze anys després de la seva aprovació, Lleida, Balaguer, Cervera, Ponts, Artesa de Segre, Tremp, el Pont de Suert, Juneda, les Borges Blanques i Mollerussa són algunes de les poblacions de la demarcació que han obtingut subvencions de la llei de barris.
De tots els municipis, el que n'ha sortit més beneficiat és Lleida, que té comptabilitzades tres ajudes per als barris de la Mariola, el Nucli Antic i el Portal de la Magdalena. Respecte al primer projecte, la Generalitat va atorgar el 2004 uns 5,5 milions d'euros. Per a la rehabilitació del Nucli Antic, el govern hi va destinar 7,5 milions el 2007. I per a les obres al Portal de la Magdalena, l'executiu hi va aportar el 2009 uns 930.000 euros
Pel que fa a la resta de poblacions que s'han vist beneficiades per la llei de barris, les subvencions varien segons cada municipi i projecte. El 2004, per exemple, Balaguer va rebre 8 milions d'euros. El 2006, a part dels ajuts que va rebre Lleida, també va ser seleccionat un projecte al Nucli Antic de Cervera valorat en 2,3 milions. L'any següent, el govern va concedir una subvenció de 474,000 euros a Ponts. I el 2008 van ser els municipis d'Artesa de Segre i Tremp els que van rebre, respectivament, uns 321.000 i 1,8 milions d'euros de la Generalitat. Les últimes ajudes de la llei de barris concedida a la demarcació daten de la convocatòria del 2010. La Generalitat va atorgar una subvenció de 400.000 euros a la Pobla de Segur, de 300.000 a Mollerussa i de 250.000 a Montgai.
Cap ajuda des del 2010
Segons va explicar recentment a una pregunta parlamentària la nova consellera de Governació, Meritxell Borràs, fins al 2010 el govern va destinar, entre obligacions i pagaments, més de 443 milions d'euros a la llei de barris. Des de llavors, coincidint amb el canvi de govern a la Generalitat i l'arribada de la crisi, no s'ha convocat cap més ajuda. Malgrat que el decret continua vigent, sembla que les retallades han ferit de mort el projecte que tenia l'objectiu de millorar les condicions de vida dels ciutadans que resideixen en els entorns urbans més fràgils.
Segons va afegir la consellera en la mateixa resposta parlamentària, per pal·liar aquesta situació, la Generalitat ha destinat en els últims quatre anys més de 245 milions d'euros a programes d'emergència social i habitacional.
LES XIFRES
Descens en picat de subvencions
El projecte de la llei de barris, com en el seu dia el de la dependència, és un clar exemple de les dificultats que les administracions tenen per finançar iniciatives que depenen gairebé exclusivament de la bona salut de les arques públiques.
Del 2004 al 2006 la Generalitat va concedir subvencions per a una seixantena de projectes arreu de Catalunya. De totes aquestes iniciatives, només tres van situar-se per sota del milió d'euros. La resta d'ajuts van superar aquesta xifra amb escreix. La ciutat que va rebre més diners va ser l'Hospitalet de Llobregat, per a on es va concedir una ajuda de 9,3 milions d'euros per rehabilitar el barri de Collblanc-La Torrassa.
Des del 2007 fins al 2010, amb la progressiva arribada de la crisi econòmica, el ritme de convocatòries de projectes es va mantenir –entre 20 i 30 per any– però els ajuts de la Generalitat es van anar reduint de manera gradual. Durant aquest període, l'obra més ambiciosa es va fer al barri del Coll de Barcelona (2007), que es van pressupostar per poc menys de 8 milions d'euros. En canvi, les subvencions de menys d'un milió d'euros es van generalitzar fins al punt que del 2009 al 2010 la immensa majoria dels ajuts no sobrepassaven els 600.000 euros.