tribunals
medi ambent
El Tribunal Suprem dóna llum verd al tancament de l'abocador de Vacamorta
L'alt tribunal desestima el recurs presentat per la gestora de l'abocador i avala la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Tribunal Suprem (TS) ha barrat el pas a l'última solució que va buscar la Generalitat per legalitzar l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles, amb l'aprovació d'un pla especial el 2011. Ara el TS el que fa és desestimar el recurs interposat per l'antiga gestora, Recuperació de Pedreres, i, en conseqüència, ratifica fil per randa la resolució del Tribunal Superior de Justícia (TSJC), segons la qual el pla especial que es va tramitar per donar cobertura a l'abocador havia d'anar acompanyat d'un estudi d'impacte ambiental, tràmit que no es va acomplir. L'abocador ja fa un any i mig que es va clausurar.
La sentència del Suprem, del 29 de juny, que és ferma i no admet recurs, dóna un cop de porta a un llarg litigi judicial provocat per la discrepància sobre el pla especial que el que feia és, precisament, mirar de donar cobertura a l'abocador.
Les sentències judicials, tant la del TS com la del TSJC, donen la raó a l'Ajuntament de Cruïlles, que va discrepar de la solució que havia buscat la Generalitat.
Primer cop de porta
El primer revés judicial, el primer gran cop de porta que van rebre l'abocador i l'empresa, va tenir lloc el 2014, quan el TSJC ja va tombar aquell document o solució de la Generalitat. Aleshores, l'alt tribunal català va declarar el pla especial “nul de ple dret” i, per tant, en aquell moment el va invalidar. La sentència va concloure que el document era incomplet, perquè en abocadors com el de Vacamorta (que cada dia rebia més de 300 tones de deixalles) calia adjuntar al pla un informe ambiental complet. Això, però, no es va fer. La Generalitat, simplement, va adjuntar-hi un estudi ambiental de l'any 2003. I ara, amb una sentència ferma, contra la qual no es pot recórrer, l'abocador té els dies comptats. L'empresa gestora de l'abocador, Recuperació de Pedreres, va elevar el cas al Tribunal Suprem i va presentar un recurs de cassació que ara l'alt tribunal espanyol ha tombat.
Ara caldrà buidar-lo –vegeu la peça– i aquí hi ha ara, i amb la sentència a la mà, la gran dificultat. La Generalitat manté que la millor alternativa seria deixar Vacamorta en l'estat actual, ja que conclou que buidar-lo “no és viable”.
Al marge de l'ordre judicial emesa pel TSJC per restituir el paratge de Vacamorta a l'estat previ al 1999, la Generalitat es pot haver d'enfrontar a un altre litigi paral·lel. I és que l'empresa que gestionava l'abocador, Recuperació de Pedreres, ja va anunciar la intenció de reclamar pels perjudicis, que xifrava en una quantitat de 500.000 euros mensuals.
LA DATA
El llarg procés per buidar-lo
Lletrats del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat van argumentar a principis de juliol, i davant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a restituir al seu estat anterior el paratge ocupat des del 1999 per l'abocador de Vacamorta, que com a mínim caldrien onze anys per buidar el dipòsit de residus i que l'operació costaria més de 150 milions d'euros. Els càlculs elaborats per pèrits del departament estimen en més de 2,2 milions de tones el volum de deixalles dipositades quan la darrera interlocutòria del TSJC mantenia en 24 mesos el termini màxim per buidar-lo.
